Este matí, com tants altres matins, abans de prendre la ruta cap a la feina, he anat a vore el mar. Al mar, l’alba. Al secans d’Ulldecona o a la serra, la posta. Sovint, sovint, és així. I me’n sento molt agraït.
Que jo sàpigue, a les Terres de l’Ebre, de sargir les xarxes en diem sempre ‘remendar’. És un ofici que no s’ha perdut, per bé que, com aquell qui sempre ha estat pastor, qui ha estat pescador (mariner, en diuen), després de la barca de bou o del ‘tiret’ (tresmall), pren la xalaneta per anar