Si bé l’evolució de l’escola pública de vocació democràtica es pot considerar com a la història d’un èxit, la política educativa de les darreres dècades ha estat un fracàs. L’esforç col·lectiu de docents, famílies i alumnes ha dignificat l’educació i cultura del nostre país. En contraposició, els excessos legislatius, tant provinents de Madrid com de
Vaig néixer el 1965, la qual cosa vol dir que vaig patir com a alumne les darreres traces del franquisme a les aules. Eren anys en blanc i negre en què l’escola esdevenia un engranatge més d’un sistema fonamentat en la por i la repressió, en què l’individu era esclafat per una dictadura abominable, en
De tot aquest procés viscut en els darrers anys, hi ha una cosa a la qual no m’hi acostumo. Em fa mal veure l’obstinada resistència, per part espanyola, a ser conscient de la magnitud de la tragèdia. Espanya i Catalunya s’han separat de manera, penso, pràcticament definitiva. Anys de desencontres i la mútua incapacitat per
Per tercera vegada consecutiva, ahir també vaig participar en la multitudinària Diada. Aquesta vegada, la litúrgia ordenada per l’ANC, algú ho havia de dir, em semblava una mica folklòrica. Tanmateix hi vaig ser perquè, com a historiador, sóc conscient de la importància de participar en la història. I, certament, les sensacions copsades en el trajecte,
Nota: Article publicat a El Punt Avui Dos dies després de l’atemptat de l’11 de març de 2004, mentre que la insistència del ministre d’Interior, Ángel Acebes, sobre l’autoria d’ETA contrastava del tot amb l’evidència islamista, es va cometre un tràgic crim deliberadament oblidat. Ángel Berrueta, un forner de Pamplona, fou assassinat per un policia