Solcades

Eduard Solà Agudo

18 d'octubre de 2021
0 comentaris

I quan la foscúria del novembre

I quan la foscúria del novembre

s’arromangue les mànigues i em trobe

pels racons d’Ulldecona,

jo deixaré que em prengue les mans

i em llance a terra i vulga Déu que plogue

per fer del gest un altre episodi

on la culpa siga definitivament meua.

Així serà el principi de la primavera,

un daltabaix a la meua manera,

un exemple penós de la meua existència,

un seguir celebrar la verema.

I és possible que em quede dormint

arran d’una vorera

i un que pel carrer passe i em conegue

pense que he traspassat la frontera.

Però això rai, que jo somniaré

amb la roba posada,

qualsevol història per força inacabada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!