Solcades

Eduard Solà Agudo

8 d'octubre de 2021
0 comentaris

Divendres

I

Deixaré que la nit m’aculle

a l’hora que ella s’apiade.

Lo vent fa caure l’oliva,

los divendres rego les bajoques,

cada dia pasturo les cabres

i esta nit espero la nit

per a que m’aculle l’ànima

i el cos repose com un garrofer

una vesprada de juliol.

Deixo que el plor emigre

a l’Emilia Romagna.

El plor o la nostàlgia

disfressada de novembre,

d’albada de novembre,

de claror de novembre

entrant amorosament al corral.

II

La gent que s’embriaga en divendres

encomana l’eufòria als mortals

que passegen i es troben al mercat.

Cinc euros d’olives trencades,

dos quilets de raïm moscatell,

de la Terra Alta, de Vilalba.

Una rosa per a l’amiga,

un gerani per a la mare,

un record per qui està a l’hospital.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!