I Et negues la pau a canvi de la semblança d’una transgressió i en acabat, passat el temps i llur matèria, ets capaç de rendir-te a la moda que et fa indiferent i igual a la resta del món. Quina ventura, quin deixar-se perdre, quin abandó de la comèdia que hagués estat esdevenir original enfront
La xica del metro, per uns instants, m’ha ben despistat, però no és cert que hagi sortit content de l’hospital, ni és cert que hagi passat un matí gaire alegre. En entrar a l’hospital he vist una xica plorant mentres jo esperava a triatge i també després, quan jo ja havia sortit de la consulta
I A quarts de cinc he agafat lo bus que m’ha deixat a Palau Reial. He vingut a l’Hospital de la Vall d’Hebron, a visitar-me de la psoriasi. Sí, d’urgència, perquè no puc sofrir més tanta ferida i tanta picor. Insuportable. En surto amb una nova recepta. Una recepta que en més de deu anys
Vull dir-te, amic que no em coneixes, que per damunt de la tristesa que m’encomanen los teus ulls i la fragilitat del teu cos, hi trobaràs la meua mà per a que t’hi recolzes. No passes pena, però si en passes massa vull que cregues en les meues mans: ací tens un company que t’abraçarà
Una mà n’acull una altra i lentament apareixen, amb les clarors d’un migdia, els camins del capvespre. I així s’escampa el diumenge per les places i les platges. Als terrats s’eixuguen els draps i els llençols de la bugada. La mesura humana es revolta contra els aparells elèctrics. L’energia s’acumula i es perd per sempre
Si a la teua ànima li lleves l’amor que t’ofereixen les amistats, les persones que t’aprecien i pensen en tu quan no hi ets, de què s’alimentarà? Covarà ressentiment i no pensarà res de bo. El poder empresona els cossos que han delinquit greuement per a privar-los de l’amor, també, i privant-los de l’amor els
El cas és que és més senzill cometre el mal que edificar el bé al llarg d’una vida, per la qual cosa hom relativitza el mal, viure amb ressentiment i odi. En canvi, endreçar-se de cara al viure d’acord amb la bonesa sovint implica qüestionar el propi ego i renunciar a moltes faltes propies del
I Fa coseta el relativisme i les mesures dels tertulians, la pobresa extrema i les mentalitats que s’omplen la boca anunciant paradigmes nous quan fa mil•lenis que han estat pensats i publicats. Tanmateix, sóc feliç i la vida ja no em reca gens. Suposo que sóc més lliure que bona persona, però això, als quaranta-quatre,
‘En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: ‘Heu sentit encara que es va dir als antics: No perjuraràs, sinó que compliràs amb el Senyor els teus juraments. Però jo us dic: no jureu de cap manera, ni pel cel, perquè és el tron de Déu, ni per la terra, perquè és l’escambell dels seus
Un dels mals del nostre temps desconcertant i sofert és la bruixeria. Ara no està de moda parlar de la bruixeria com quelcom dolent perquè hom ho assocïa amb la Inquisició i les bruixes de l’era preindustrial. I per la por, perquè no se’n parla i la gent està desprotegida. La gent no en parla