Solcades

Eduard Solà Agudo

4 de març de 2020
0 comentaris

Beso

Beso

la pell

dolça

del mar

llunyà.

Tanco

els meus ulls

i et veig,

ara,

rient.

Fosca,

la nit

reviu

somnis

estranys.

Fràgils,

els grills

canten,

bramen,

criden.

Aviat

la fi

serà

presa

mai més

vindrà

a morir.

L’amor

ho és tot.

Deso

les claus

al pany.

Un fil

molt prim

uneix

el món

del Nord

i el Sud.

I el vent

bufa

ben fort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!