Les festes i els anys

El sol s’eixampla a la ratlla de l’horitzó sense deixar rastre de la nit. Gairebé sense adonar-nos-en, reneix l’alba amb aquella subtilesa propia de les coses solemnes, que són les imprescindibles i les que mos meravellen per senzilles i alhora inaccessibles.

Abans, el gall anuncià l’aurora: ‘Quiquiriquic!’ Però el carro ja no espera ningú i els camins s’han asfaltat o han desaparegut, dibuixant una fesomia dels espais a redós d’un compàs del temps més accelerat.

I d’això només fa quatre dies, car encara ho recorden aquells que en parlen recordant els pares i els avis pescadors o pagesos. O ambdues coses alhora, segons aquell cicle de l’any que mos recorden les festes, però que ara tampoc sabem reconèixer en el seu sentit original.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *