Entre margallons, alla on viu la garriga, neix la coveta.
Per a cercar el meu centre sempre m’acompanyen dos llibres: la Bíblia i la Guia del Cristià. Això no em fa millor persona, però ja he dit que la seua utilitat per a mi és que em recomforten. Sí, la paraula és aquesta: recomfortar. Qui em coneix i ha conviscut amb mi ja coneix aquesta
Esta setmana que entrem en faig 44. Concretament, a les 7.20 hores, i constato que no m’agrada viatjar lluny de casa, malgrat sigue per traslladar-me al barri. De casa al barri, perquè mai he sentit que Barcelona siga casa meua. Al barri on vaig créixer. Al barri on vaig estimar. Al barri que ja no
Aleshores, passa que allò que intuïes que havia d’ocórrer, senzillament ocorre i de seguit esdevé un silenci blanc al teu voltant, una estona de marbre sense fisures a l’enteniment. S’ha redimit allò que havia de néixer i no cal que ningú et done raons: ho havies previst, sense més misteri, i ara t’adones que la