Cabra!
27 d'agost de 2024
0 comentaris
Una cabra celtibèrica de Castelló. Mai he vist uns animals més rústics que aquests a la serra del Montsià. Aquesta fotografia té uns set o vuit anys.
Una cabra celtibèrica de Castelló. Mai he vist uns animals més rústics que aquests a la serra del Montsià. Aquesta fotografia té uns set o vuit anys.
Ha aparegut providencialment a la meua ment després d’estar cavil•lant al llarg d’un viatge breu: et diràs Les veles teses i el teu nom ressonarà a can Solcades fins lo 25 d’agost de 2025. Deixem de banda les Gelosies, rutines i costeres amunt, que val a dir que m’han passat ràpid, de puntetes, discretament. Volant?
En la boira i en la remor del riu Madriu, los meus sentits confonien la geografia de la vall amb les tarteres de la Maiana. Aleshores, en aquell crepuscle solitari, la fredor de la nit es perdia i el somni, una nit i una altra, era estrany i colpidor alhora. No se sentien les aus,
‘La mar va tornar els morts que tenia, i també els retornaren la Mort i l’Hades, el seu reialme, i tots van ser jutjats segons les seves obres.’ (Apocalipsi 20,13)
Aturar-se i pensar: Ferreries. Principalment, Ferreries, per mi, és això i el dia que m’operaren del nas a causa d’una deformació congènita que m’impedia respirar amb normalitat. Tanmateix, sé que Ferreries és més que això: és l’Ebre, és lo barri, és la pluja de la tardor xopant los carrers.
Jo també m’alimento d’emocions, com tothom. M’agrada voltar pel país i descobrir els seus racons més antics i les cases antigues. Hi cerco la llum i el seu encant. I la calma. Tot i haver-me criat a Les Corts i Sants, jo no sóc una persona de ciutat. Les ciutats em disgusten. Són, per a
Tardoreja i vespreja a la bassa del Montsià. No us emociona? Us parlo com a xamà, us parlo des de l’emoció de ser poble que mira a l’Ermita.
Doncs sí, estimats lectors, porto dues setmanes acampat amb una colla d’amics i companys arqueòlegs i mestres de la pedra seca a la farga de la vall del Madriu, a Andorra. És la quarta campanya d’excavació i la veritat és que també és la menys dureta, si bé el Madriu és conegut -en part- per
Quin goig vore les valls de la serra del Montsià ocupades pels ramats de cabres. Hi ha futur.