Cols, cebes i enciams
29 de juny de 2025
0 comentaris
Cols, cebes i enciams. La saó dóna menges. Els colors del verd.
Cols, cebes i enciams. La saó dóna menges. Els colors del verd.
Les albades que recomforten són aquelles que neixen sempre als horitzons per recordar-nos que la bellesa i la consciència van de la mà i són intangibles. Ací no hi ha combat possible, ni l’espurna del desig que atreu els cossos. Ací hi ha quelcom universal, una sospita que trascendeix des de les ombres a un
Estiu. L’estiu és la canya. Tot allò que podem oferir-nos a l’estiu és calma, tranquil•litat. Llegir i escriure; deleitar-nos amb la mar de fons i una seguit de crepuscles per a engreixar l’ànima. Ordena’t i endreça’t, que venen forts. Les feres s’agombolen fins que comença el setembre. És propi dels valents afrontar la canícula a
Sempre m’ha agradat pensar que els creients, els cristians, de les pors en fem llavors bones. Evidentment, no cal ser creient per compartir això que dic, però l’experiència em diu que els cristians som aquells que hi som i no acostumem a fallar. Deixar els fets en mans de Déu és un gest autèntic i
La mar bressola els ulls que coneixen la felicitat de viure en pau. La calma, la pau, malgrat les tenebres. Res s’escapa del seu bressolar. És una sort que la mar et bressole. Sentir-la, aprendre a estimar-la, que et manque quan no la tens a la vora. La mar esguarda un paradís a la Terra.
I Mai va deixar el cavall, fins arribar a terres catalanes. En arribar a Montpeller es va sentir a casa. Aquelles gents parlaven el seu llenguatge. Per fi havia tornat a casa. Mancaven encara ben bé set dies de viatge per fer cap a casa. Havia sobreviscut als combats, però arrossegava una gran pena. Feia
‘L’amor no es mesura per tot allò que es dóna, sinó per tot allò que es rep.’ Sant Antoni de Pàdua
Davant del soli, l’humil sent la majestat de l’amor que li brolla de l’aigua viva del seu cor. Ve de lluny, de les clarors del sol i les ombres de la fe pregona. Una margenada seca va edificar. Ella a soles, per causa d’un infaust prodigi que va vèncer. D’una bonesa incorruptible, d’una bellesa sense