A vegades les paraules són tan gastades que perden el seu sentit original, i acostumem a sentir-les com si res, desproveïdes de la dimensió agra de les seves conseqüències. Això passsa amb “privatització”, aquesta pràctica executada pels governs, seguint consignes d’organismes internacionals i directives europees, presentada com a element de modernitat, i que tanmateix és
Fa algunes setmanes vaig estar traduint un article d’un col·lega britànic, en Richard Hatcher, que és professor de pedagogia a la Universitat de Birmingham i activista del National Union Teachers. L’escrit, que tracta d’analitzar els diversos sistemes d’avaluació implantats a Anglaterra i Gal·les pels darrers governs conservadors i laboristes, han fet de l’avaluació una obsessió
Tot comunicòleg, avui disfressat rere la denominació més “cool” d’Spin Doctor, sap que en aquest món globalitzat, per manipular l’opinió pública cal saber disfressar la propaganda d’informació, vestir les càrregues ideològiques de profunditat amb un embolcall de retòrica cientifista. És així com s’ha escolat en el nostre subconscient la teòrica naturalitat de les tesis neoliberals,
«Res no es pot esperar mentre els destins més terribles i foscos, comentats a diari, fins i tot a cada hora, pels diaris, analitzats en les seves causes i conseqüències aparents, no ajudin la gent a reconèixer els foscos poders als quals la seva vida és sotmesa» Walter Benjamin, Einnhnstrasse, «Kaiserpanorama» V. Els historiadors som