M’arriben els exemplars d’autor de l’Atles MUHBA d’història de Barcelona i no puc evitar de distreure-m’hi una estona.
I és que costa no badar-hi: l’acumulació d’imatges, infografies i textos i l’estructura de tot plegat hi conviden. I, després, a baixar als carrers a trepitjar els indrets buscant els ressons de la història en el que són avui.
A mi, com per deixar constància en epíleg del projecte de casa Verdaguer i museu de la literatura de Vil·la Joana, em va tocar escriure a l’Atles sobre les narratives de la ciutat. Vaig mirar de fer-ho en un paper titulat “Llegir els carrers, entre l’urbanisme i la literatura”, i diria que va quedar prou general per suportar el pas del temps i alhora prou concret per no acabar sent una pura abstracció.
Busqueu l’Atles i xaleu-hi. I feu-ho per celebrar que ara fa vuitanta anys que es va crear el museu. Un museu policèntric que, avui, tot explicant la ciutat des dels seus orígens fins al present, també la fa gran.