Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Els comptes aviat són fets

El darrer mail obert comparava les extorsions del Tribunal de Cuentas amb la repressió que va venir després de l’Onze de Setembre. I reclamava del govern de la Generalitat una mica més de valentia davant l’abús de poder de l’estat espanyol. Si tot ho tenim perdut igualment, potser que hi posem caràcter, que és com dir dignitat i alguna cosa més. Si no, sí que ens donaran per rendits, i s’hi acarnissaran encara…

Els comptes aviat són fets

Deveu recordar aquesta part de la història: després de la caiguda de Barcelona l’Onze de Setembre de 1714, l’exèrcit borbònic va projectar bastir una Ciutadella per a 8.000 soldats, per evitar que en el futur la població tingués la temptació d’alçar-se en armes. Per construir-la va caldre aterrar mil cases, una cinquena part de les que aleshores hi havia a la ciutat. Això va causar al barri de la Ribera una destrucció molt més gran que la que havia provocat la guerra. Els propietaris, expropiats sense indemnització, van ser forçats a enderrocar les cases ells mateixos. Cinc mil veïns van ser expulsats del barri, que era aleshores una de les zones més actives i poblades de la ciutat.

Potser no és tan conegut que, paral·lelament, l’administració borbònica es va ocupar de segrestar els béns i les rendes dels austriacistes més significats. I que, no tenint-ne prou amb aquesta repressió diguem-ne selectiva, va decidir incrementar l’impost del reial cadastre, que delmava tota la població, sota l’amenaça, a més, que els militars executessin qui no pagava. Diuen que la pressió fiscal es va multiplicar per vuit i va arribar a ser tan bèstia que, quan el capità general marquès de Castel-Rodrigo va deixar Catalunya el gener del 1721, va recomanar que es reduïssin els impostos a la meitat.

L’aire de revenja evident amb què actua l’anomenat Tribunal de Cuentas m’ha recordat aquests episodis de fa només tres segles. Avui sembla poc probable que cap cos armat t’hagi d’afusellar si no pagues, però hi ha qui s’ha entestat a carregar-nos de multes fins a escanyar-nos individualment, sense haver renunciat al greuge col·lectiu de l’espoli fiscal secularment instituït, i creixent. No he aconseguit que ningú m’expliqui d’una manera raonable com és que el president Mas i els seus consellers van ser absolts de les acusacions de malversació per la consulta del 9 de novembre i, així i tot, aquest Tribunal els va imposar unes multes milionàries per obligar-los a compensar uns diners en nom del delicte que no havien comès.

I ara, sant tornem-hi, se suposa que per rescabalar les arques públiques dels diners destinats a una acció exterior que era del tot legal, regular i transparent. Després de massa dies d’un silenci que començava a ser alarmant, finalment el govern va anunciar amb quines mesures pensava ajudar els treballadors de la Generalitat sotmesos a la persecució del Tribunal de Cuentas. Amb aquest afany, encomiable, que tenim de fer les coses ben fetes, no són unes mesures ad hominem sinó que introdueixen criteri i tindrien sentit fins i tot en una conjuntura diguem-ne de normalitat institucional. Ara veurem si el mateix Tribunal, el Constitucional o qui sap si l’advocacia de l’estat mateix ho accepten com un mal menor o, entossudits a acarnissar-se contra nosaltres, entrebanquen aquesta primera solució per fer-la inviable.

Si fos així, encara seria més clar quina és la voluntat de diàleg de l’estat espanyol. I seria, també, del tot evident que l’únic que compta és, justament, la voluntat de l’estat i tots els seus tentacles, i no les pantomimes que pugui fer el gobierno de torn ara disfressat de poli bo ara essent el més dolent de tots. I finalment seria clar, transparent i límpid i tot que, ens hi posem com ens hi posem, estem fent front a una causa general que persegueix l’ofec, la repressió i, al capdavall, l’extinció de l’independentisme i els qui el defensem.

Entenc la mesura de l’aval que ha presentat el govern. Però, si depengués de mi, la Generalitat pagaria directament les multes arbitràries que pretenen imposar als seus treballadors. I si això ha de comportar noves acusacions de malversació, més persecució, més encausaments, més multes i amenaces, que les comporti. Perquè només plantant cara i fent el conflicte gros aconseguirem deslliurar-nos de qui ens vol sotmesos i abatuts.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet, Opinió publicada, | s'ha etiquetat en , , per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent