Aquests darrers dies en què el ball de la investidura ha esdevingut un espectacle lamentable, servidor de vostès, imitant l’actitud del President Puigdemont, també ha estat molt silenciós. Entenc que, de vegades, estar callat, amb la intenció d’evitar baralles que fragilitzin l’independentisme, és també un servei al país. Nomenat nou president autonòmic, potser és hora
El febrer de 1988, Violeta Friedman, una supervivent del camp d’extermini d’Auschwitz es va presentar a l’Audiència Territorial de Madrid com a demandant contra Leon Degrelle, un criminal nazi perseguit des de la fi de la Segona Guerra mundial per crims contra la humanitat per Bèlgica, el seu país d’origen. Degrelle, acollit i protegit pel
“Abans que els líders de masses s’ensenyoreixin del poder per fer encaixar la realitat en les seves mentides, la seva propaganda es caracteritza pel seu extremat menyspreu pels fets com a tals”. Aquesta frase que acabo de llegir és d’una de les meves filòsofes preferides, Hannah Arendt, i s’adiu a la perfecció amb els dies
Com a historiador, sóc escassament procliu a les teories conspiratòries, encara que entenc que existeixen estrategues polítics que podrien emular els millors guionistes de House of Cards. Com a historiador, i visitant ocasional d’hemeroteques, sóc també d’aquells que consideren que sovint la transcendència històrica té més a veure en els detalls, en aquells aspectes que,
Efectivament, el 1930 la legalitat democràtica de l’Imperi Britànic va ésser violada per aquell fakir despullat, tal com va definir Churchill a aquell advocat indi anomenat Mahatma Gandhi. El fakir despullat considerava que haver de pagar un impost per la sal era injust, opressiu i humiliant. Ell, i milers més, van arribar a l’Oceà Índic
Afirmava Thomas Jefferson que preferia els somnis del futur a les històries del passat. El desacomplexat Puigdemont és avui president precisament perquè molts consideraven, que a l’hora d’encarar nous projectes de país, calia trencar amb els lligams amb el el “putaramonisme”. En un moment determinat, es va considerar que, més que passar de pantalla, calia
Comparteixo aquest article publicat a la secció de Girona de l’Ara, el divendres 5 de febrer, en què se’m demana l’opinió sobre els esdeveniments al voltant de la darrera investidura. Les setmanes viscudes entre el 27-S i la investidura de Puigdemont, potser han estat les més dramàtiques de la història política de la nostra generació.
Benvolgut Carles, Primer de tot, felicitar-te, no per haver estat investit president, sinó perquè la teva inesperada posició, et permet una cosa que envegem els historiadors, que no és altra que poder fer història. Sé perfectament que els temps que ens esperen no ens seran fàcils, especialment per a tu, que ocupes la funció més