Aquest vespre, com és obvi en aquesta festa, la menys discreta de l’any, és Sant Joan. I, malgrat haver disfressat la nit amb un vestit sagrat, a pocs ens passa desapercebuts que ens trobem amb una exhibició profunda de paganisme. Com a la teòrica nit més curta de l’any, celebrem un solstici d’aquests memorables, amb
Vaig sentir vergonya aliena quan aquest cap de setmana, el bisbe de Solsona, Xavier Novell, va haver de sortir escortat per la policia després de la seva darrera missa. Un centenar de manifestants l’esperaven a fora per increpar-lo. Feia dies, havia afirmat que l’homosexualitat estava relacionada amb certa negligència educativa per part de les figures
Com ha passat a bona part de la meva generació, vaig néixer com a catòlic, vaig passar pels sagraments de l’eucaristia i la confirmació, vaig impregnar-me de valors cristians, i, a partir d’un procés de reflexió i construcció personal, vaig anar allunyant-me de l’església, a mitges entre la condició d’un no practicant, i cert –i
Els nostres oients crec que són conscients de la nostra passió per les sèries, algunes de les quals semblen esdevenir les plataformes a partir de les quals, els bons escriptors poden desenvolupar bones històries. Una de les que darrerement he descobert és Black Mirror, una producció britànica d’episodis inconnexos entre sí, que tenen com a
El final de Els Morts, de James Joyce, considerat un dels millors relats de la literatura en llengua anglesa, publicat el 1914, resulta d’una melangia estremidora. Després d’un sopar i un ball d’Epifania a una casa de Dublín, entre records, converses i banalitats, quan el matrimoni Conroy és a punt de tornar a l’hotel, algú
Contràriament al que molta gent es pensa, abans de la Revolució Industrial, la gent treballava molt menys que en l’actualitat. Sense uns dies concrets de vacances, el calendari esdevenia un rosari de festivitats cíviques o religioses, els gremis feien restringir l’activitat als seus membres per evitar l’excés de producció, i sobretot, la gent no tenia
Aquest dilluns ens deixava el sociòleg i pensador Zymunt Bauman. Vaig tenir el privilegi de conèixer-lo quan la Càtedra Ferrater Mora va tenir l’encert de convidar-lo a fer un cicle sobre els desafiaments en la modernitat líquida, aviat farà quatre anys. El recordo, ja molt gran, tan gran com la seva energia apujant les escales
No descobriré Amèrica si dic que els dies que s’acosten, com succeeix cada any, són una mica d’excepció. Ja s’ha parlat i escrit molt sobre el temps de cap d’Any, Reis, Nadal en aquest període en què les ovelles es retroben al seu corral, si és que en tenen. Probablement, també s’han esgotat els debats
Un estudiant de secundària, Muhammad Syed em va fer una entrevista per al seu treball de final de carrera sobre “fe, raó i laïcitat”, un treball prou interessant, d’altra banda. Ocasions com aquestes representen una veritable oportunitat per fer un examen de consciència sobre qüestions essencials de l’existència, per reflexionar en profunditat sobre la relació
Quan algú expressa els temors de l’impacte de les noves tecnologies entre les joves generacions, m’agrada contestar amb la broma que, fa potser un milió d’anys, la invenció del foc va causar gran controvèrsia entre els homo erectus. Això de cuinar els aliments generava dubtes i angoixes, així com la medicina del segle XIX creia
Una de les grans conquestes del segle passat (només a occident) ha estat la de la llibertat sexual. De fet, l’obscurantisme del fanatisme religiós que s’estén arreu ens resulta un recordatori de les dramàtiques conseqüències del domini de la religió sobre la moral. En vaig ser prou conscient de la transcendència històrica de l’anarquisme quan
Aquests dies, l’”Espai de Dissidència” fa nou anys. Aquest bloc encetat l’agost de 2007, un pèl eclèctic, heterogeni, i tanmateix amb certa coherència i capacitat d’evolució vol compartir amb els seus lectors un profund agraïment per la seva paciència amb les febleses, inconsistències, errors d’anàlisi i tots els defectes atribuïbles exclusivament al seu autor. Entremig,
Fa un parell d’anys, una antiga companya de doctorat, professora d’un institut de Girona, em va demanar que fes una xerrada als seus alumnes de batxillerat. El repte era complicat, perquè explicar l’anarquisme, i en un marc educatiu convencional no és senzill. Encara més, el primer esforç ingent a fer en aquestes circumstàncies consisteix a
Aquests darrers dies, suposo que per celebrar el dia de les forces armades, les desfilades de legionaris veterans, amb la seva inseparable cabra, han tingut cert protagonisme mediàtic. Fotoperiodistes com Jordi Borràs podien captar les imatges d’homes inversemblantment uniformats, exhibint panxes de cervesa i rostres solcats per vides insanes en una caricatura de masculinitat. L’estampa:
Del Nadal ençà, ja m’ha passat dues vegades. Com a usuari habitual del tren, atès que em passo mitja vida a Barcelona, arriba el moment en què aquest s’atura i una veu de la megafonia anuncia que una persona emula el gest d’Anna Karerina i es llença sota les rodes de la locomotora. La darrera