Al seu darrer llibre, Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) recorre a la frontera com a metàfora de la desolació que envaeix l’existència de milions d’individus massa pròxims a nosaltres. Dies de frontera, una novel·la narrada tan desordenadament com les noves tecnologies ens inciten a esquarterar la realitat, ens explica una història banal: la formació, construcció,
Quan era un infant, tot viatge em semblava una aventura seductora. Obria els ulls, i amb una emoció irrepetible, recolzava el front al vidre i veia desfilar el paisatge davant els meus ulls. Era indiferent que el viatge es repetís centenars de vegades –com el trajecte ferroviari entre Barcelona i Torredembarra-, o que es tractés
Enceto inconscientment aquest article, sabedor que em causarà disgustos i que no em ve gens de gust endinsar-me en un camp de mines. També entenc que no és el millor moment per encetar reflexions quan els darrers esdeveniments han generat gran tensió, tanmateix, freqüentador de mitjans polítics, socials i intel·lectuals alternatius, constato que mai s’ha
Com a ciutadà, pren consciència de viure un moment d’acceleració de la història. El primer que constato amb nitidesa, dècades després de contemplar la Transició quan no tenia prou edat i no disposàvem de prou informació per analitzar allò que succeïa amb prou rigor. Tanmateix, el meu defecte d’historiador –aquesta dèria de pretendre sotmetre qualsevol
Mentre en documento per preparar una conferència sobre la construcció de la identitat nacional a l’era contemporània, em trobo un nom que no havia sentit mai a parlar i que la vikipèdia espanyola tracta com a un dels nous teòrics al voltant de la nació. Es diu Roberto Augusto i és conegut per publicar un
Ho confesso. Mai no he portat cap dietari. Sóc massa mandrós i poc sistemàtic. Tanmateix, sóc conscient de la transcendència del moment, i de la necessitat de registrar per escrit algunes de les vivències personals de les darreres setmanes, que poden resultar més que interessants en cas que, finalment, estiguem en condicions de construir un
Un dels principals vicis en què incorrem els historiadors és la de l’establiment de paral·lelismes. De fet, és en moments d’efervescència social i política quan trobem que ens criden per fer xerrades, escriure articles, muntar exposicions, o fins i tot se’ns fan consultes sobre la situació actual i se’ns demana que, d’acord amb el nostre
A finals d’agost, aquest blog ha complert 7 anys. Déu n’hi dó com passa el temps! Ha estat un període intens en què el país, el món, les circumstàncies, els esquemes mentals i un mateix han canviat a fons. Set anys són prop d’una setena part de la meva vida, tot un món per a
En la meva irregular i heterodoxa trajectòria acadèmica he participat en alguns (pocs) ritus de cohesió tribal. Aquests prenen formes menys inquietants que l’anterior concepte manllevat de l’antropologia. Es tracta de congressos, conferències, trobades, estades a universitats estrangeres i tot allò que comporta el contingut tradicional de fires i mercats: dosis ordenades de curiositat, exhibicionisme,
Nota: Article publicat al número d’aquest mes de Barret Picat Quan la meva germana m’ha trucat aquest matí, he imaginat que seria per anunciar-me males notícies. I no m’he equivocat. Josep Pujol ha mort. Tot just ahir complia vuitanta-dos anys. I ja feia un que no anava massa bé. Una trajectòria i una cronologia simètrica
Alguna cosa deu estar canviant quan, des d’un institut públic, em demanen que faci una xerrada de tres quarts d’hora on explicar a alumnes de secundària que resumeixi dos segles d’anarquisme i el seu significat. Més, quan el coneixement de què jo disposava a la seva edat era pràcticament inexistent, més enllà de dos paràgrafs
Diumenge passat vaig anar per primera vegada a una xerrada feta per David Fernández. Ja ens coneixíem feia un temps, via telemàtica, quan ocasionalment vam col·laborar en algun número del Setmanari La Directa. A més, ens llegíem mútuament, cosa que també representa una fórmula de coneixement. Com és obvi, també havia vist alguna de les
Tècnicament parlant, sóc catòlic. He estat batejat, he fet comunió i també m’he confirmat. Participo també d’uns referents cristians, i malgrat la meva cuirassa d’escepticisme, posseeixo també d’una dimensió espiritual que no defujo. No sabria dir si sóc creient, bé, de fet em costa molt creure, encara que admeto que el codi moral del cristianisme,
Article publicat a Barret Picat Ahir, mentre cercava materials audiovisuals sobre la Transició a l’arxiu de TVE, vaig topar-me amb un interessant reportatge de 1982 del mític programa Vivir cada día. Per a qui, afortunadament, no disposi de tanta perspectiva històrica com la de qui signa l’article, aquesta sèrie documental que arrenca de la dècada
Aquest article surt publicat al número de desembre de la revista Barret Picat. Aprofito per desitjar els meus lectors un Bon Nadal! Els diaris en venien plens, ahir. La publicació d’un estudi recent, assenyalava entre les generacions més joves actituds respecte a les relacions sentimentals que fàcilment podríem considerar retrògrades, pròpies més aviat del passat.