L'Hereu Riera

Iconoclasst
 

“Semblava tan elegant!, 
i resulta que patia,
únicament i exclusiva,
pel què diran…!”   

Dedicaré la pròxima estona
a resseguir tots els camins
que porten a Roma,
i si em fa costat la sort,
faré d’aquell instant un’hora.     

_{Well, if you go when the snowflakes storm
When the rivers freeze and summer ends
Please see for me if she’s wearing a coat so warm
To keep her from the howlin’ winds}

_{Please see from me if her hair hanging down
If it curls and flows all down her breast
Please see from me if her hair hanging down
That’s the way I remember her best}

I’m a-wonderin’ if she remember me at all
_{Many times I’ve often prayed
In the darkness of my night
In the brightness of my day.
   
Well, if you’re traveling in the north country fair
Where the winds hit heavy on the borderline
Please say hello to one who lives there
She once was a true love of mine}

 

De tot arreu m’arriba
brogit de tractors.
¿És per això,
per aquest plat de llenties,
que s’ha venut la collita
el pagès?
La roda del progrés
fa sentor
de cautxú i gasolina,
els camps s’ofeguen
de medecines,
i els ocells no troben
més que mosquits.

El governador civil
balla sobre un peu.
La policia, anant d’escorcoll,
ha decomissat una partida d’escacs
i ha detingut un alt tren de vida,
el noi cap-rapat de l’adrogueria
i uns boixos nois que s’havien colat
al camp nou de l’Espanyol.
I tot això en un sol dia!
Ara, amb tota aquesta femta,
en farà un bolic ben bonic, i ell tot sol,
deixant el gremi perfumista astorat,
el desenvoluparà en roda de premsa,
davant els nostres ulls meravellats.

S’ha apagat la veu amiga, suau (un punt aspre, però), relaxant, quasi estupefaent, de JJ Cale, un tipus que es feia entranyable encara que no en sapiguessis un borrall (com en el meu cas), perquè era un autor descollonant, que extreia meravelles de la simplicitat, creador d’una música que seduïa i enganxava com una droga (no sé si blana o dura, però molt addictiva). I no solament el seu públic, sinó els seus companys de professió: fan una llarga llista els músics famosos que han versionat peces d’en Jei-Jei (i que s’han fet així, gràcies a ell, encara més famosos) o que l’han acompanyat a l’estudi de gravació o dalt de l’escenari.

Quan el vaig conèixer (la seva figura, quicir), fa ben bé quaranta anys, corrien sobre ell dues curioses llegendes urbanes. Una assegurava que havia estat a presidi (no precisava per quin motiu, però, i tampoc com n’hauria sortit); i l’altra que era tan tímid que rebutjava les actuacions en directe davant de grans multituds. Aquesta última pot tenir un cert fonament, i en tot cas és cert que s’ha mogut per uns auditoris molt reduïts, i això té relació directa amb el seu èxit relatiu, que podria haver sigut molt més gran, però que també li ha donat una aura d’antiheroi de l’escena musical ianqui i un aire llegendari que segurament ja no perdrà mai. I encara menys si és cert que les noves generacions l’estan descobrint i revaloritzant, cosa que m’alegra un piló.
Amb la música de JJ Cale em passa com amb el reggae: que la puc sentir en qualsevol moment, a qualsevol hora del dia, i sempre se’m posa bé, mai m’agafa a repèl. “Per això i per tantes altres coses…”, no vull acabar sense el meu agraïment, des d’aquest racó de món virtual, per aquest músic increïble, que tinc la impressió que no el trobaré a faltar perquè, de tan discret com era, tinc la impressió que no se n’ha anat.

Els vídeos enganxats aquí són d’un clàssic, Cajun Moon, i una raresa instrumental, Durango, que donen mostra de la seva peculiar manera d’entendre i interpretar la música.

Révolution à la Bourbon

Com que era francès,
va muntar en un plis-plas
una manifestació,
una greva amb piquets
i una grossa revolució.

No vegis quina liberté,
quin tros de fraternité,
i surtout, sobretot,
quina meravella d’egalité!

Va passar per allí a prop
un simple senyor espanyol,
gras com una llagasta
de les que es fan a l’Espanya.

“Com t’ho fas?”, va dir l’hidalgo,
admirant l’art del gavatxo.
“Aparta’t, mira i no diguis res”,
li diu aquest en perfecte francès.

I aprofitant un tema irresolt
—un casual buit de successió—,
fent màgia als nassos del castanyol
li va muntar una bonica Nación.
I al cap dels anys encara hi és.

Això era en 1714,
i des de llavors els catalans,
que de les pedres en fan pans,
amb pa i aquest trunyo cada dia esmorzen.

¿Com dir-los,
a aquests pastors sense gos,
que la meva religió
és l’absència de religió?,
que aquesta ximple pretensió
no arriba a article de fe,
que no viola cap dret,
que no promulga cap festa?,
que no la predico,
només la practico,
no és cap ritual,
no té missal,
i mai durà ningú a la guerra?

I llavors, mirant cap al riu,
vaig veure dos óssos bruns
barallant-se a mort
per un pam de tundra,
esparracant-se el cos
com uns perfectes estúpids,
com si fossin humans.

On?

A la plaça, sota les voltes.
Als toros, a l’ombra
–o en el lloc del toro,
de tots el més digne–;
al futbol, del públic que paga entrada;
a missa, conjurant el maligne
tot fent el cigarro al porxo;
als mítings, prenent fotos,
entre llum i penombra,
de les ideies caducades;
al bar, prenent unes copes.
A l’estadi, al pal de la bandera;
a l’estiu, a peu per la carretera;
a les festes, un racó tranquil
i els meus amics.
Al mar, a tot arreu
i a tot drap.
A la terra, el meu país,
i entre la gent, el meu amor.
Amb ella al camp, un petit tros,
i en el Cel, un petit lloc.
(Potser a la Biblioteca de Déu,
que tot ho sap).

O Hispania!

Tu, noi, tan telepàtic,
et mires amb ulls antipàtics,
veic, tots els Units Estàtics
i el seu pati
del darrere.
Els mediterrànics,
egos tirant a socràtics,
bevem birra dalt dels àtics,
llampmemati,
quina gresca!
Et veig tanmateix estràbic,
et subjectes els elàstics,
vas vomitant de simple fàstic,
ja cal que es calcin
aquests mendes…
Avui, veus?, em sento empàtic
–quin cap tan poc esquemàtic!–
amb la gent més taquicàrdica,
quina cosa més enigmàtica!
Jo que giro d’anys espàstics
vaig sentir els cantants galàctics
abans de fer-se de plàstic
envàs de cervesa.
Tiraré un xic més de trifàsic,
faré un trajecte quilomètric,
un assaig de tall peripatètic,
espero que sigui,
i que sigui de veres.
Arribats a final de mil·lenni
–de quinquenni en quinquenni,
a la manera dels soviètics–,
prego que l’últim capvespre,
per Déu, per Zeus o qui sigui,
ens sigui propici.

Ha sigut avui, tot just aquest migdia,
que m’he anat a descobrir,
fent veure que no ho sabia,
penjat del teu esguard selecte
sobre l’extens catàleg d’insectes.
I no és pas que no m’importi:
sóc un Balança d’allò més tòpic.

A un sant

Tens un posat certament místic,
un poc penós, però seràfic,
potser un xic encarcarat;
una carona fina, llustrosa,
una llàgrima hi davalla,
et llisca avall fins a la barba
plena de caragolets;
una corona divina, espinosa,
i una túnica fins als peus.
Els colors pastel t’afaiçonen
com si fossis un caramel.
Fas un respecte que espanta!
Però, tot amb tot, els vailets
et miren, es graten el clatell,
i tot marxant algun badalla.

_{Desert rose
Dreamed I saw a desert rose
Dress torn in ribbons and in bows
Like a siren she calls to me}

_{Sleep comes like a drug
In God’s Country
Sad eyes, crooked crosses
In God’s Country}

_{Set me alight
We’ll punch a hole right through the night
Everyday the dreamers die
See what’s on the other side}

_{She is liberty
And she comes to rescue me
Hope, faith, her vanity
The greatest gift is gold}

_{Sleep comes like a drug
In God’s Country
Sad eyes, crooked crosses
In God’s Country}

_{Naked flame
She stands with a naked flame
I stand with the sons of Cain
Burned by the fire of love
Burned by the fire of love}

Teletext

Les imatges catòdiques
que es projecten
al tel de vidre dels ulls
es tornen ombres de colors
a la paret de la cova
on governa el cervell.
És aquí la realitat?
És als ulls, a la pantalla?,
és a la càmera,
o a l’altre costat?
Potser ve del més enllà
i ens passa a través.
Ens buida o n’estem curulls…
Quan vol ens atrapa,
quan vol se’ns escapa,
o pren la forma d’un rull
i mai s’acaba.
Ens aixafa igual que un trull,
ens corseca com un bacallà.
Ens dóna però no ens perdona.
I quan sembla que no podem més,
un seu reflex, un de sol,
o potser un gest,
ens pren el cor i l’acarona.

_{Well my heart is where it’s always been
My head is somewhere in between
Give me one more chance
Let me be your lover tonight}

_{(Check it out)}

_{You’re the real thing
Yeah the real thing
You’re the real thing
Even better than the real thing
Child…}

_{Give me one last chance
And I’m gonna make you sing
Give me half a chance
To ride on the waves that you bring}

_{You’re honey child to a swarm of bees
Gonna blow right through you like a breeze
Give me one last dance
We’ll slide down the surface of things}

_{You’re the real thing
Yeah the real thing
You’re the real thing
Even better than the real thing
Child…}

_{We’re free to fly the crimson sky
The sun won’t melt our wings tonight}

_{Oh now…here she comes}

_{Take me higher
Take me higher
You take me higher
..}

_{You’re the real thing
Yeah the real thing
You’re the real thing
Even better than the real thing
..}

Tinc tot el cos
preparat per estremir-me,
deixeu-me brincar al meu aire!
Sóc tan immortal
com el món que em respira.
Ara toquen el meu ritme:
he estat massa temps al paire,
i no vull parar!

(Oh, baby child)

It's no secret that the stars are falling from the sky
It's no secret that our world is in darkness tonight
They say the sun is sometimes eclipsed by a moon
You know I don't see you when she walks in the room

It's no secret that a friend is someone who lets you help
It's no secret that a liar won't believe anyone else
They say a secret is something you tell one other person
So I'm telling you...child

A man will beg Love...we shine like a
A man will crawl burning star
On the sheer face of love We're falling from
Like a fly on a wall the sky...tonight
It's no secret at all

It's no secret that a conscience can sometimes be a pest
It's no secret ambition bites the nails of success
Every artist is a cannibal, every poet is a thief
All kill their inspiration and sing about their grief
Oh love...

A man will rise Love...we shine like a
A man will fall burning star
From the sheer face of love We're falling from
Like a fly from a wall the sky...tonight
It's no secret at all

A man will rise Love...we shine like a
A man will fall burning star
From the sheer face of love We're falling from
Like a fly from a wall the sky...tonight
It's no secret at all

It's no secret that the stars are falling from the sky
The universe exploded 'cause of one man's lie
Look, I gotta go, yeah I'm running outta change
There's a lot of things, if I could I'd rearrange

Aquells puntets sobre la mar,
com el ramat de xais de cotó
que tatxonava el cel d’abans,
ara en aquest infinit mirall,
són les engrunes de pa
del frondós camí perdut.
El vertigen dels records
fa pujar l’adrenalina.
El dia del gran salt,
amb o sense paracaigudes,
tot allò que lluu
allà baix
en la immensa distància
serà, per fi, d’or pur.

_{So much again and weightless
In the motherworld of space
We fail to form to come to
And the razor mountains fade
And the day is cursed in shame}

_{In these the world we open
So much to lose to save
To the light the highest beacons
And the rose of love will bleed
..}

_{In these the world we open
So much to lose and save
To the light the brightest beacons
And the rose of love will bleed
And the razor mountains fade
And the day is cursed in shame}