L'Hereu Riera

Translation (traducción):

[Un animalillo lindo, acostumbrado a vivir a las espaldas de otro (mucho más grande pero indefenso, además de inofensivo), se molesta lo indecible al ver cómo le arrancan bruscamente con unas bastas y vulgares pinzas de su blando y cómodo estatus quo… Hay que comprender al bichito: a ver, si algo funciona, ¿para qué vas a cambiarlo?]

—No puedo aceptar que se someta a referendun la esistencia de mi país…!
—¿Oíste eso, Boby?!!
—Yo, de ti, me deshacía de él cuanto antes, amigo, que éste es perfectamente capaz de meternos una querella de tres pares de cojones, por daños y perjuicios…

Guió i dibus: Min
  

[Un animalillo lindo, acostumbrado a vivir a las espaldas de otro (mucho más grande pero indefenso, además de inofensivo), se molesta lo indecible al ver cómo le arrancan bruscamente con unas bastas y vulgares pinzas de su blando y cómodo estatus quo… Hay que comprender al bichito: a ver, si algo funciona, ¿para qué vas a cambiarlo?]

—No puedo aceptar que se someta a referendun la esistencia de mi país…!
—¿Oíste eso, Boby?!!
—Yo, de ti, me deshacía de él cuanto antes, amigo, que éste es perfectamente capaz de meternos una querella de tres pares de cojones, por daños y perjuicios…
 

Translation (traducción):

[Un panecillo caliente, recién salido del horno de la prestigiosa marca Miquel & Zeta, se pavonea humildemente de sus contrastadas cualidades, al tiempo que se ofrece para conseguir que su genuina y novedosa fórmula PSC, “Pan Sin Crosta”, tenga ésito entre propios y estraños (que a veces se confunden, hay que decirlo) y arraigue en el público en general]

—Permítanme la ironía: estoy más bueno que el pan, y soy mejor que el “pancontomate”…

Guió i dibus: Min
 

[Un panecillo caliente, recién salido del horno de la prestigiosa marca Miquel & Zeta, se pavonea humildemente de sus contrastadas cualidades, al tiempo que se ofrece para conseguir que su genuina y novedosa fórmula PSC, “Pan Sin Crosta”, tenga ésito entre propios y estraños (que a veces se confunden, hay que decirlo) y arraigue en el público en general]

—Permítanme la ironía: estoy más bueno que el pan, y soy mejor que el “pancontomate”…
  

No interessa a ningú,
i menys que a ningú a mi,
la percepció que puguis tenir
del meu espai exterior.
Tanca, doncs,
les pútrides comportes
que et fan de boca
i calla, per déu!
Prou d’aquest rot
infinit de granota!
Passa avall,
que fa baixada,
i no tornis per aquí,
si tornes amb tu.
 

Translation (traducción):

[El fistro de Educación y Descanso, José Ignacínico Qwert, explica, sin inmutarse apenas, el porqué de los 6.000 euritos que el Gobierno catalang va a tener que aflojar por cada rescate de los niños españoles escolares sujetos (por el mero hecho accidental de vivir en Cataluña, hay que fastidiarse!) al nefando bilingüismo provinciano catalang/español que es impuesto en las aulas de dicha comunidad díscola]

—Que naide se equivoque: los 6.000 euracos del ala que deberá abonar por barba el gobierno catalang no van a ser para beneficiar a la familia castellana en cada caso concreto, sino para joder al susodicho gobierno catalang, a la escuela catalana y a la sociedad catalana en general… ¿Se va entendiendo, la cosa?

Guió i dibus: Min
 

[El fistro de Educación y Descanso, José Ignacínico Qwert, explica, sin inmutarse apenas, el porqué de los 6.000 euritos que el Gobierno catalang va a tener que aflojar por cada rescate de los niños españoles escolares sujetos (por el mero hecho accidental de vivir en Cataluña, hay que fastidiarse!) al nefando bilingüismo provinciano catalang/español que es impuesto en las aulas de dicha comunidad díscola]

—Que naide se equivoque: los 6.000 euracos del ala que deberá abonar por barba el gobierno catalang no van a ser para beneficiar a la familia castellana en cada caso concreto, sino para joder al susodicho gobierno catalang, a la escuela catalana y a la sociedad catalana en general… ¿Se va entendiendo, la cosa?
  

A primers de maig se’ns va anunciar, en una d’aquestes aparicions de la Santamaría posteriors al consell de ministres, un nou passeig militar del corró parlamentari popularista, iniciativa que de llavors ençà, atesa la dinàmica embogida d’aquesta gent, ja ha quedat colgada per altres amb el seu propi poder destructiu, però aquella que dic presenta uns aspectes insidiosos que la fan particularment destacable: aquesta vegada es tracta d’arrogar-se la facultat d’expropiar els terrats comunitaris de les cases de pisos urbanes a fi i efecte que les companyies de telefonia mòbil puguin instal·lar-hi, sense cap possible oposició popular (del poble), les antenes que donen cobertura a aquests ginys que en diem mòbils i als quals estem tots majoritàriament enganxats, per necessitat, per plaer o per vici.

Sorprèn, no cal dir-ho –tot i que ja hem vist unes quantes mostres d’aquesta paradoxa–, que un govern que va de liberal per la vida sigui tan extremadament intervencionista, quan li convé. «S’imaginen què hauria dit el PP», escrivia a propòsit d’això el periodista Jofre Llombart, incidint en aquest matís, «si un govern d’esquerres (o un del PSOE) hagués aprovat una llei que permet expropiar terrasses per posar-hi antenes? Haurien sortit comparacions amb règims bolivarians i referències a Chávez i Castro».

L’altre aspecte tenebrós d’aquesta perpetració legislativa del PP és la intromissió en l’àmbit municipal, en la qual sembla que troba especial fruïció: només cal recordar la laminació –via legal, no faltaria sinó, que estem a l’Imperi de la Llei!– de competències en aquest nivell administratiu feta a través de la reforma de la Llei d’Administracions locals, perpetrada també a final de l’any passat i que ha rebut tota una bateria de rebuigs, entre ells el de la Generalitat de Catalunya, que l’ha portat al Tribunal Constitucional (l’espanyol, ai!) per invasió (una més) de competències.
 

Fins ara, continua dient en Llombart, «hi havia la possibilitat de fer un mínim d’oposició a la instal·lació barra lliure d’antenes i, per exemple, si hi havia la intenció de col·locar-ne una a les portes d’una escola, l’Ajuntament de torn reaccionava en contra i intentava frenar-ho. Ara, amb el tradicional amor que aquest executiu ha mostrat sempre per l’administració local, el Ministeri d’Indústria els ha tret qualsevol competència perquè puguin dir-hi la seva. I és clar, si ni tan sols un consistori pot tossir a les empreses de telefonia perquè darrere seu hi tindrà el cosí Estat de Zumosol, què podran fer els veïns?».

Aquest episodi m’ha recordat tres exemples anteriors [cfr. “Tres patètics postulants”], d’ara fa quatre anys, de la penosa situació de dependència dels municipis, en una administració de l’Estat muntada segons un esquema absurd, “de dalt a baix”, quan hauria de partir precisament dels municipis, que és el nivell més proper als ciutadans, i per tant també als contribuents, sense els recursos dels quals no hi hauria Estat que valgués, oi?

Els casos a què em referia són els de la ciutat de Barcelona, aleshores amb Jordi Hereu d’alcalde, que es va empescar uns surrealistes “Jocs d’hivern” per fer bullir l’olla (com abans ho havia fet, o intentat, amb el Fòrum de les Cultures de l’inefable Joan Clos, i abans amb els Jocs Olímpics dels alcaldes Maragall i Serra); el segon és la ciutat de Vic, on hi va haver un gros enrenou amb la negativa de l’alcalde Vila d’Abadal a estirar més el braç que la màniga amb les prestacions socials, com a protesta per la manca de recursos municipals (una plantada que li va comportar, no cal dir-ho, tota mena de desqualificacions, provinents fins i tot del mateix gabinet progressista de Rodríguez Zapatero); el tercer cas era el d’Ascó, la vila de la riba de l’Ebre que té en terreny municipal una central nuclear i que, també per boca del seu batlle, es va “oferir” a l’Estat perquè l’escollís per fer-hi el “cementiri” on s’havien d’enterrar els residus radioactius de totes les centrals nuclears del territori estatal…

«Fa poc em van proposar d’apuntar-me a una llista del Facebook que en diuen “Ja en tenim els collons inflats de la merda que deixen anar sobre Catalunya”. Abans ho haguessin dit,  doncs!, perquè, a la merda habitual que ens cau a sobre, en forma de difamacions, mentides i insults d’una xenofòbia anticatalanista desbocada, ara pretenen afegir-hi la merda física que evacuen les centrals nuclears de tot l’Estat, els residus radioactius que ningú sap on s’han d’entaforar, perquè no hi ha manera humana de reciclar-los».  Això ho escrivia un servidor el gener del 2010. Quatre anys més tard, el Govern espanyol, que casualment també és del PPSOE, com llavors, s’acaba de cobrir de glòria fent dues empastifades més, beneïdes per la seva reconsagrada legalitat vigent o per vigir: d’una banda, ha deixat amb el cul a l’aire una bona colla d’incauts que va convèncer temps enrere perquè invertissin en energies renovables (en la solar, sobretot), i que ara es veuen forçats a tancar les instal·lacions que van aixecar amb els seus estalvis, i sense possibilitat de recuperar aquells diners; i per si no n’hi havia prou, la maquinària recaptatòria estatal (sempre tan valenta amb els petits) s’ha empescat un impost per cobrar l’electricitat dels que se la produeixen mitjançant plaques solars, al marge de la xarxa elèctrica.

L’altra malifeta, també imposada al miserable nivell dels municipis deixats de la mà del déu Estat, que tan lluny i tan avall queden vistos des de la talaia madrilenya, consisteix a retirar les ajudes a les plantes de tractament de purins –unes set o vuit a tot Catalunya–, de manera que la quisca, quan sobreïxi dels dipòsits d’emmagatzematge, tornarà a la terra, i a través de la terra als aqüífers i als rius.

¿De quina cosa “no legal” diu que no vol parlar amb “el senyor Mas” aquell tal Mariano Rajoy que fa de president del Govern espanyol i de guarda jurat de la Finca espanyola?

Translation (traducción):

[En el Can Nou, allí donde pasta la culerada, parece ser que esiste una puerta de salida como muy discretilla (por no decir francamente pequeña, e incluso humillante), para lo que sería la enorme estatura de algunas de sus figuras que dicen adiós con el corazón]

—”CAN NOU — PUERTA DE SALIDA DE GRANDES FIGURAS”

Guió i dibus: Min
  

[En el Can Nou, allí donde pasta la culerada, parece ser que esiste una puerta de salida como muy discretilla (por no decir francamente pequeña, e incluso humillante), para lo que sería la enorme estatura de algunas de sus figuras que dicen adiós con el corazón]

—”CAN NOU — PUERTA DE SALIDA DE GRANDES FIGURAS”
   

Translation (traducción):

[El mismo día del año en que Felipe V, en 1707, después de mandar al exilio manchego a los habitantes de Xàtiva (Játiva), por su tozudo y demente apoyo al pretendiente austriacista, ordenó quemar la ciudad y cambiarle el nombre por el de Colonia Nueva de San Felipe (mucho más bonito, hay que reconocerlo), en el mismo día 19 de Junio, digo, su descendiente Felipe VI toma las riendas en Madrid, en sede parlamentaria, de la monarquía costitucional, en sustitución de su papá, ya muy exprimido. A rey traspuesto, rey puesto]

—… Y, sin más preámbulos, Nós, Felipe VI, damos por inaugurada la nueva etapa de la Masdelomismonarquía costitucional española, ea!

Guió i dibus: Min
  

[El mismo día del año en que Felipe V, en 1707, después de mandar al exilio manchego a los habitantes de Xàtiva (Játiva), por su tozudo y demente apoyo al pretendiente austriacista, ordenó quemar la ciudad y cambiarle el nombre por el de Colonia Nueva de San Felipe (mucho más bonito, hay que reconocerlo), en el mismo día 19 de Junio, digo, su descendiente Felipe VI toma las riendas en Madrid, en sede parlamentaria, de la monarquía costitucional, en sustitución de su papá, ya muy exprimido. A rey traspuesto, rey puesto]

—… Y, sin más preámbulos, Nós, Felipe VI, damos por inaugurada la nueva etapa de la Masdelomismonarquía costitucional española, ea!
  

«Pere Navarro, en el seu discurs de comiat, es refereix als “moments difícils” i als “sacrificis” que han hagut de passar els socialistes per Catalunya. I m’ha creat un dubte: Sacrifics de quin signe?

Es refereix al “sacrifici” de votar a favor de la LOHPA?
Es refereix al “sacrifici” de votar NO a l’oficialitat del català a Europa?
Es refereix al “sacrifici” de votar NO a les Seleccions Catalanes?
Es refereix al “sacrifici” de celebrar, amb C’s i PP, una Constitució sense DD?
Es refereix al “sacrifici” de donar suport a un Junkers hostil a Catalunya?
Es refereix al “sacrifici” de defenestrar Pasqual Maragall a ordres de Zapatero?
Es refereix al “sacrifici” de fer la gara-gara a Alfonso Guerra?
Es refereix al “sacrifici” de tants anys de lerrouxisme estil Josep Maria Sala?

»Perquè, Pere, m’agradaria que m’identifiquessis exactament quins són el/els moment/s (potser és més d’un) en què vosaltres us heu “sacrificat” per Catalunya. Jo, en la meva ignorància, només veig que entre donar la cara pel nostre país i la possibilitat de no coincidir “a pies juntillas” amb la posició del PSOE més jacobí, no heu fet mai un lleig a Ferraz. També això era un d’aquests “sacrificis”? No ho sé: com que dius que al PSC l’han perdut els “matisos”…

»Au vinga, Pere, que ja ens coneixem. Ara heu sortit amb aquesta farsa del Federalisme. Qui s’ho pot creure, això, 35 anys després? Vosaltres només heu “reaccionat” davant la catalanofòbia espanyola si hi podíeu rascar algun vot, mai per fer justícia a la nostra soferta nació (que insistiu a sotmetre a Espanya). ¿On és aquella “ànima catalanista” que dieu que teniu (al 50% almenys)?

»Reconeix-ho. Heu estat enganyant miserablement el poble català durant més de 30 anys. I ho heu fet amb l’amable camama del “partit de les dues ànimes”. Partit de dues ànimes (cosa immaterial) potser, Pere. Ara: partit d’una sola actuació política física i efectiva. La més jacobina. Durant tot aquest temps us heu oblidat sistemàticament d’un fet: els països, per molt plurals que siguin, tenen una sola ànima. I vosaltres heu fet un doble joc miserable, la factura de la qual sempre ha anat a càrrec de l’ànima “catalana”, la qual heu amagat sota l’estora a la primera conveniència.

»Pere, el que heu fet –i sento dir-ho en termes clars, però crec que ja era hora– és trair Catalunya fins al moll de l’os. Sí, fins al moll de l’os. Repetidament. Impunement. Sense clemència. En els moments clau ens heu deixat sols, i ben sols. Sense cap mena de mirament. Al llarg de molts anys. I ara ho esteu pagant. Ara no te n’estranyis. El que us ha passat és ben normal. Una de les vostres ànimes us ha volat de la nit al dia. Ja tothom veu que preferiu estar amb C’s i PP abans que amb els partits que lluiten pel Dret del nostre poble a Decidir. Ara us heu quedat sense candidata a primer secretari. Normal. I aviat, tota aquella munió de gent de bona fe que us omplia les llistes als pobles de Catalunya també s’ho pensarà. Perquè el “matís” de l’ànima catalana us ha ben desaparegut. Ja només us queda el paper galdós d’un lerrouxisme que crèiem superat als anys 20.

»No m’estranya gens que no pugueu trobar un líder. ¿QUI VOLDRIA LIDERAR UN PARTIT PER NEGAR EL DRET A DECIDIR DEL SEU POBLE, PER MOLTA POLTRONA QUE ELS POGUÉS SIGNIFICAR EL GEST?».

[Del FB de Toni Strubell]

+
En la seva aparició estel·lar al programa matinal de RAC1 d’aquest monàrquic dimecres, el senyor Iceta, a més d’afanyar-se a dir que ell no pensa trencar amb el PSOE (cosa per la qual m’hauria jugat el coll de la camisa), s’ha refermat en la seva crítica a la pregunta de la consulta, que ja va blasmar, amb la seva famosa fina ironia, en el seu moment (vid. ElPeriódico, 14 de desembre de 2013). La doble pregunta va ser concebuda en aquest format per donar cabuda a l’opció terceraviàtica, si no recordo malament, però el seu principal destinatari (i instigador, alhora) la troba, ves per on, “un nyap”: “La ‘pregunta encadenada’, així la va descriure Oriol Junqueras, no és clara i inclusiva, com va dir Artur Mas, sinó més aviat confusa i fraudulenta, com va escriure Joaquim Coll”, diu Iceta en l’escrit esmentat, i anomena tot seguit per quines raons ho és.
Bé, doncs aquest Joaquim Coll en qui Iceta recolza el seu raonament acaba de declarar públicament que els partidaris de la consulta són una colla de drogats [aquest (des)qualificatiu ens faltava a la col·lecció, veus que bé?]: segons aquest historiador i articulista en el mateix diari barceloní on Iceta clavava les seves coces dialèctiques contra la pregunta del referèndum del 9-N, el sobiranisme és “un gran porro” que els partidaris de la independència “s’estan fumant amb fruïció”… Es veu que la “desqualificació” ha molestat en determinats ambients sobiranistes. Desqualificació?, del sobiranisme? Més aviat qui ha quedat desqualificat amb aquest estúpid estirabot és ell, en primer lloc com a conciutadà dels catalans (també dels sobiranistes), però hi ha quedat a més com a historiador, com a professional i com a humanista.

+

“Qui esperi resultats diferents fent el mateix és un ‘tonto’ o un boig”

[Piulada feta abans-d’ahir per Rocio Martínez-Sampere, parafrasejant Albert Einstein, poc després de l’anunci d’intencions del seu company de partit, segons que recollia elSingular.cat en aquest enllaç]

+
“Potser ni tota la intel·ligència i l’olfacte polític del món poden ja reconstruir un PSC partit en massa bocins”

[article de Toni Aira al mateix digital: “Socialistes Partits de Catalunya”]

+
Algú ha dit aquests dies que la sigla PSC podria designar perfectament un hipotètic Partit Sense Cap, i l’enorme cap d’en Miquel Iceta i la privilegiada intel·ligència que diuen que conté no sembla pas que puguin fer pensar una altra cosa…
  

[Van pasando los días, las semanas, los meses, los trenes y las oportunidades, pero Inmobilandia sigue en su sitio, adusto el ademán, sin ver, sin escuchar, sin entender nada. Parece mentira, pero es cierto: tres mil años (mil arriba, mil abajo) de historia comung (supuestamente) no dan para más]

—Tienen una fantástica capacidad para no entender nada de nada…!

Guió i dibus: Min
    

Translation into Peruan (traducción al peruano):

[Van pasando los días, las semanas, los meses, los trenes y las oportunidades, pero Inmobilandia sigue en su sitio, adusto el ademán, sin ver, sin escuchar, sin entender nada. Parece mentira, pero es cierto: tres mil años (mil arriba, mil abajo) de historia comung (supuestamente) no dan para más]

—Tienen una fantástica capacidad para no entender nada de nada…!
  

Translation (traducción):

[Un español aldeano, cazurro e inculto hasta la excelencia, y metido por algún casual a ministro de Hadoctrinación, Fúmbol y Toros, se entretiene cortando arbolillos periféricos tóxicos (valga la redundancia). El caso es joder de un modo u otro a los catalanes, que para eso están (en España)]

—Señor (vamos a decir) ministro Werther: quien todo lo quiere todo lo pierde…
—Me lo digan en cristiano, hagan el favor!…
—De acuerdo: un momentín, y será Ud. convenientemente servido…

Guió i dibus: Min
  

[Un español aldeano, cazurro e inculto hasta la excelencia, y metido por algún casual a ministro de Hadoctrinación, Fúmbol y Toros, se entretiene cortando arbolillos periféricos tóxicos (valga la redundancia). El caso es joder de un modo u otro a los catalanes, que para eso están (en España)]

—Señor (vamos a decir) ministro Werther: quien todo lo quiere todo lo pierde…
—Me lo digan en cristiano, hagan el favor!…
—De acuerdo: un momentín, y será Ud. convenientemente servido…
  

Translation (traducción):

[El famoso choque de trenes entre separatismo y unionismo, harto vaticinado por los oráculos políticos más informados de Estepaís y de la Colonia catalana, de momento se salda con un modesto, aunque sonoro, choque entre el tren colonial, muy embalado a pesar de las constantes señales luminosas que le conminan a frenar su ímpetu, y un par de vagonetas cuyos conductores se limitaban a pasear tan tranquilamente, tercera vía arriba, tercera vía abajo… Las vagonetas, eso sí, salieron despedidas por los aires, con sus respectivos pasajeros, pobrecillos…!]

—¡SOFÍAAAAAAAA!!
—Lo reitero aquí y ahora: ¡MAMAAAAAAÁÁÁÁ!!!
—¡PAPÁÁÁÁÁÁAAA!!!!

Guió i dibus: Min
 

[El famoso choque de trenes entre separatismo y unionismo, harto vaticinado por los oráculos políticos más informados de Estepaís y de la Colonia catalana, de momento se salda con un modesto, aunque sonoro, choque entre el tren colonial, muy embalado a pesar de las constantes señales luminosas que le conminan a frenar su ímpetu, y un par de vagonetas cuyos conductores se limitaban a pasear tan tranquilamente, tercera vía arriba, tercera vía abajo… Las vagonetas, eso sí, salieron despedidas por los aires, con sus respectivos pasajeros, pobrecillos…!]

—¡SOFÍAAAAAAAA!!
—Lo reitero aquí y ahora: ¡MAMAAAAAAÁÁÁÁ!!!
—¡PAPÁÁÁÁÁÁAAA!!!!
  

Translation (traducción):

[Acosado por los tábanos de la canallesca (la mayoría de ellos presumiblemente enviados de los medios informativos allegados al imperialismo catalang) en relación con la huelga de hambre (que dura ya más de un mes) de un simple maestrillo, el Virrey de las Islas Baleares, José Ramón I El Cínico, da muestras sin inmutarse de su real talla política]

—¿Una huelga de qué?…, ¿y quién me dicen que está haciendo una cosa así?, ¿y por qué diablos?… Pues no, no sé de qué coño me hablan, ni me importa: los Virreyes del Reyno de España tenemos asuntos mucho más importantes en los que perder el tiempo…!

Guió i dibus: Min
  

[Acosado por los tábanos de la canallesca (la mayoría de ellos presumiblemente enviados de los medios informativos allegados al imperialismo catalang) en relación con la huelga de hambre (que dura ya más de un mes) de un simple maestrillo, el Virrey de las Islas Baleares, José Ramón I El Cínico, da muestras sin inmutarse de su real talla política]

—¿Una huelga de qué?…, ¿y quién me dicen que está haciendo una cosa así?, ¿y por qué diablos?… Pues no, no sé de qué coño me hablan, ni me importa: los Virreyes del Reyno de España tenemos asuntos mucho más importantes en los que perder el tiempo…!
  

[Un ciutadà de les Illes, Nicolau Dols Salas, d’Andratx, ha creat a través de Chance-org una petició adreçada a l’actual president del Govern balear, J.R. Bauzà, per demanar-li respectuosament que s’avingui a raons i que torni a la taula de negociació amb la comunitat d’ensenyants sobre el model educatiu. Convido els lectors a sumar-vos a la iniciativa, tot esperant que faci reaccionar aquest personatge, que tanmateix sembla incapaç de sortir del seu servil guió (vegeu-lo a la foto adjunta, content com un vedell tocant cuixa) tot i tenir un home, mallorquí com ell, que ha posat en perill la salut i la vida per demanar-li això mateix]

Senyor,

Us vull fer avinent la preocupació que sent en relació amb la situació del senyor Jaume Sastre i, també, del sistema educatiu de les Illes Balears. Em preocupa que a la nostra comunitat hi hagi persones que se sentin ignorades fins al punt de posar en perill la seva vida. Em preocupa que els criteris dels professionals del sector i la voluntat de les famílies de les Illes Balears no siguin tinguts en compte a l’hora de dissenyar els objectius de l’educació i els mitjans per assolir-los. Em preocupa, finalment, que els nostres dirigents no facin tot el possible per resoldre els problemes de la nostra societat.

Entenc que l’educació és la clau del futur de la nostra societat. El conflicte a l’educació és viu i continua. Aquesta situació és perjudicial per a tots plegats. Consider que és prou important per merèixer la vostra atenció.

Com a ciutadà de les Illes Balears us deman que des del vostre càrrec contribuïu a la pau social i que faceu passes a favor de la concòrdia i l’enteniment. Demostrau, senyor president, la vostra disponibilitat envers el diàleg i la negociació, unes eines que lluny de restar-vos força us haurien de refermar en la vostra condició de polític i de persona.

 Senyor president, actuau abans que sigui massa tard. Per humanitat us deman el gest senzill i honorable d’emprendre personalment les negociacions amb el sector educatiu de les Illes Balears.

[Per firmar, cliqueu aquí

________________________________

[En el moment de plantar aquesta petició, estava subscrita per 2.789 signatures; els organitzadors diuen que en fan falta 2.200 més]

_________________________________

+

“Hunger strike for Catalan schooling goes into second month”

+

“Bauzà, pendent d’una possible incompatibilitat per a exercir de president”

+

“El mapa d’etiquetes de Twitter posa en evidència una diputada del PP balear que criticava #BauzáDimissió”

+

Jaume Sastre

«Fa unes quantes hores, ahir a la vesprada, va fer quinze dies que Jaume Sastre va començar una vaga de fam, a Mallorca. Sastre reclama només que el govern del PP retorne a la taula de negociació amb els mestres, que unilateralment va interrompre el mes d’octubre passat. No demana ni tan sols la retirada del polèmic TIL, el decret de trilingüisme contra el qual s’ha alçat una part molt notable de la societat de les Illes.

»En qualsevol vaga de fam, quinze dies marquen una barrera perillosa. Sastre ja ha començat a notar en el cos les conseqüències de la seua acció, però d’ara endavant això serà no tan sols més evident sinó, sobretot, més perillós.

»Torne a dir-ho: Jaume Sastre, amb la seua acció, demana únicament que es convoque una altra volta la taula de negociació, una taula de la qual el Partit Popular no s’havia d’haver alçat mai, tenint en compte l’enorme representació aconseguida pel moviment. Però ho va fer i ara manté una actitud pitjor i tot. Hi ha hagut agressions contra algunes mostres de suport a Sastre i articles inqualificables que, a més de demostrar la baixesa moral dels autors, demostren també la insensibilitat absoluta del PP.

»Per això és important d’acompanyar Jaume en aquesta vaga de fam. Ell ha pres una decisió que personalment m’espanta i em preocupa sobre manera. Però, una volta fet, i havent-ho fet amb plena consciència, crec que només tinc una alternativa: fer-li costat i mostrar-li el meu suport. Suport que espere que s’estenga d’una manera ràpida i notable a tots els Països Catalans. Perquè la llengua que defensa Jaume Sastre des de la Casa Llarga de Palma és la que tots compartim, la que ens fa únics davant el món».

Vicent Partal, a VilaWeb, article editorial, 23 de maig de 2014 (Fa, doncs, 19 dies que el va escriure: Jaume Sastre fa més d’un mes que està en vaga de fam)

Translation (traducción):

[La reina (madre) Sofía, recién salida de la pelu, es presa de un ataque de confi y abre su corazón como un melón para las lectoras de una revista cardiológica de éstas de papel satinado. Parece ser que como consorte de Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias tiene ciertas ojeciones que hacer, hasta el momento presente silenciadas. ¿Tal vez estamos asistiendo a la rotura de ciertas amarras? Seguiremos atentos a los indicios y les informaremos puntualmente, por éstas (++) que son cruces]

—Abdicar, abdicar… bah!, esto no es nada… No quieran Uds. saber la de faenas de la casa que ha dejado inacabadas…

Guió i dibus: Min
  

[La reina (madre) Sofía, recién salida de la pelu, es presa de un ataque de confi y abre su corazón como un melón para las lectoras de una revista cardiológica de éstas de papel satinado. Parece ser que como consorte de Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias tiene ciertas ojeciones que hacer, hasta el momento presente silenciadas. ¿Tal vez estamos asistiendo a la rotura de ciertas amarras? Seguiremos atentos a los indicios y les informaremos puntualmente, por éstas (++) que son cruces]

—Abdicar, abdicar… bah!, esto no es nada… No quieran Uds. saber la de faenas de la casa que ha dejado inacabadas…