L'Hereu Riera

O Hispania!

Tu, noi, tan telepàtic,
et mires amb ulls antipàtics,
veic, tots els Units Estàtics
i el seu pati
del darrere.
Els mediterrànics,
egos tirant a socràtics,
bevem birra dalt dels àtics,
llampmemati,
quina gresca!
Et veig tanmateix estràbic,
et subjectes els elàstics,
vas vomitant de simple fàstic,
ja cal que es calcin
aquests mendes…
Avui, veus?, em sento empàtic
–quin cap tan poc esquemàtic!–
amb la gent més taquicàrdica,
quina cosa més enigmàtica!
Jo que giro d’anys espàstics
vaig sentir els cantants galàctics
abans de fer-se de plàstic
envàs de cervesa.
Tiraré un xic més de trifàsic,
faré un trajecte quilomètric,
un assaig de tall peripatètic,
espero que sigui,
i que sigui de veres.
Arribats a final de mil·lenni
–de quinquenni en quinquenni,
a la manera dels soviètics–,
prego que l’últim capvespre,
per Déu, per Zeus o qui sigui,
ens sigui propici.