L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Una birra, sisplau, …i que sigui Moritz!

Deixa un comentari

"Sortim a una campanya per setmana. Amb el retorn d’ETA a la
violència i amb les pretensions sobiranistes del lehendakari Ibarretxe hi havia
ànimes càndides que es pensaven que Catalunya passaria a un descansat segon pla
i que els bascos tornarien a ser l’ase de tots els cops i alguns més de regal.
"Criatures!
"Els bascos cobren, però els catalans encara més. Tenen castanyes de
sobra.
"Enhorabona! I Catalunya i el catalanisme continuen sent l’objectiu predilecte
de l’armada mediàtica madrilenya.
"Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en
potència, i ells fan d’àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la víctima
propiciatòria és la cervesa Moritz.
"Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio
i la premsa calvosoteles-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començar a
disparar contra els propietaris de la marca ‘catalana’, ‘per haver
subvencionat l’organització Plataforma per la Llengua’.

"Té nassos, la història. Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica… Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta ‘exclusivament en català’.

La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen ‘el profund compromís amb Catalunya des de 1856’, i per això ‘donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l’ús del català i a la cultura catalana’.

"Com fan totes les marques espanyoles. Amb l’espanyol. Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català ‘perquè és l’idioma propi del país en el qual té l’origen, la seu social i el cent per cent del mercat’.

"Que difícil és ser normal!"

Aquest text em va arribar ja fa unes setmanes, a finals de l’any passat, però no han pas perdut vigència, ai las!, de manera que l’he enganxat ara i aquí perquè els passavolants d’aquest bloc sapigueu que el pa que hi donen, a les Espanyes, en els sectors més variats que han comès el pecat original de ser catalans, ara també incumbeix al cerveser, amb l’única marca que té el valor -afegit- d’etiquetar en català, com haurien de fer totes si no sucumbissin amb tanta facilitat a l’amenaça de boicot i a la por que els fa la cara de dòberman del poder castellà, sigui a l’ombra o sota els focus, ho faci de manera subtil o barroera, tant se val.
L’etiquetatge en castellà pel qual opten la majoria de fabricants catalans no és cap signe de “normalitat”, sinó tot el contrari: és un camuflatge, és una manera de fer-se perdonar el fet de ser diferents, de ser d’un país diferent, de formar part d’una anomalia que convé no esventar, no fer-la present, que convé amagar, perquè és una vergonya que no es pot ensenyar. I fent-ho així, portant-se bé tothom, no hi ha d’haver conflicte…
Tots els xantatges funcionen així: si la víctima no es queixa, paga i calla i no denuncia el xantatgista, aparentment tot va bé. El problema no surt a la superfície? Doncs no hi ha problema! I així és poden tirar anys i panys, que és exactament el que passa amb Catalunya: va passant el temps i tot té una aparença de normalitat, però tothom sap -conscientment o no- que tot és pura ficció, una enganyifa que només es pot mantenir amb el silenci còmplice -forçat, però còmplice- del que li toca aguantar aquest mort, del que li toca pagar els plats trencats.
Això s’ha d’acabar, un dia o altre. Podem començar, la gent del país, donant suport a les empreses que aposten sense manies ni complexos pel país: com a consumidors, només ens cal recompensar-los -i compensar-los dels eventuals boicots peninsulars- triant els seus productes, on deixen clar de manera molt clara que són fabricats en un país amb llengua pròpia.
Els petits canvis són poderosos, com deia el capità Enciam. Si t’agrada la cervesa i pots triar, beu Moritz: et traurà la set i t’acostaràs una mica més al país que hem de tenir.

ALAN PARSON PROJECT, THE lyrics

He penjat aquí aquest video d’Alan Parsons Project perquè el prota trobo que té una semblança brutal a un polític català amb fusta de líder, a qui no costa imaginar-lo actuant de manera semblant a la vida real. En tot cas, la historieta, com a al·legoria, no pot ser més gràfica…

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat el 27 de gener de 2008 per mininu

Un subproducte al volant d’un Audi A8

Deixa un comentari
M’assabento a través del bloc d’en Carles Puigdemont de la "història esfereïdora", increïble, d’Inaitz Iriondo, el noi de la foto d’aquí al costat, que actualment tindria 20 anys si no fos que ara en fa quatre el va atropellar mortalment, quan sortia en bicicleta del càmping on estiuejava amb els seus pares, a Haro, a La Rioja, un energumen, un malparit que conduïa a tota velocitat -alguns informes diuen que superava els 160 km/h, i que també superava els límits d’alcoholèmia permesos- el seu Audi A8 per la carretera secundària que passa arran del càmping. Doncs resulta que ara, després d’haver llevat la vida a una persona jove, l’individu en qüestió, un industrial a qui, segons confessió pròpia, no li falten els calés, ha demandat els pares del noi que ell va matar perquè li paguin els 14.000 euros de "desperfectes que el xoc amb el cos de la víctima va causar a la carrosseria del seu cotxe"!!!, més els 6.000 del cotxe substitutori que diu que va haver de fer servir (tot i que alguns testimonis asseguren que en té d’altres en propietat). Sembla que no pugui ser, però és absolutament cert. I aquest individu repugnant, aquest subproducte de la societat, que no se sap de quina claveguera deu haver sortit, existeix, i els pares del nano se l’hauran de trobar cara a cara en el judici, que tindrà lloc dimecres que ve, dia 30. Esperem que la justícia, que li ha admès la reclamació a tràmit, li doni una lliçó que la recordi tota la vida.

La història està explicada amb tot detall a les planes de societat d’ELPAIS.com,
però tota la Xarxa en va plena, i bull d’indignació, i ja no diguem de la gent més propera a la família, com el periodista basc Dicky del Hoyo, del blog del qual he tret la imatge del nano.

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat el 25 de gener de 2008 per mininu

Estima’t a tu mateixa com al pròxim

Deixa un comentari

[Confessions ètiques sobre el valor polític de l’autoestima]

“¿Cómo te llamas, pequeña?”. “Em dic Catalònia. I ja sóc major d’edat, i a punt d’emancipar-me”. “Vaya!… Dime, pubilla: ¿cuántas veces te has tocado, hija mía?”. “Poques, mossèn, d’ençà que la Santa Inquisició castanyola em va menjar el coco i em va inculcar el sentiment, el complex, de culpa (i que he hagut d’anar redimint sistemàticament tots aquests anys amb inacabables penitències i passant duríssimes penes). Però ja no penso fer-li més cas, i a vostè tampoc, i d’ara endavant m’estimaré tant com em doni la gana, i ni vostè ni ningú no ho podran impedir. Passi-ho bé. Adéu-siau!”. “Pero… ¡por los clavos de Cristo!, ¿cómo te atreves, descarada?!”. “Vagi-se’n a l’infern, i deixi’m en pau!”.
-Amén!!

I love myself I want you to love me
When I feel down I want you above me
I search myself I want you to find me
I forget myself I want you to remind me

I don’t want anybody else
When I think about you I touch myself
Ooh I don’t want anybody else Oh no, oh no, oh no

You’re the one who makes me come running
You’re the sun who makes me shine
When you’re around I’m always laughing
I want to make you mine

I close my eyes and see you before me
Think I would die if you were to ignore me
A fool could see just how much I adore you
I get down on my knees I do anything for you

I don’t want anybody else
When I think about you I touch myself
Ooh I don’t want anybody else
Oh no, oh no, oh no

I want you I don’t want anybody else
And when I think about you I touch myself
Ooh, ooh, oo, oo. ahh

I don’t want anybody else
When I think about you I touch myself
Ooh I don’t want anybody else
Oh no, oh no, oh no

Aquesta entrada s'ha publicat en Política el 25 de gener de 2008 per mininu

Tornem-hi amb la comuna!

Deixa un comentari

Translation (traducción):

[En una sala de conferencias por la que suelen desfilar personalidades ilustres, de rico bagaje cultural, probada talla intelectual y mente brillante, acaece un hecho insólito durante la intervención de un personaje de gran prosopopeya]

…en ningún otro lugar del mundo se impide la libre elección de la enseñanza en la lengua común… y tal y tal…, y además el cirio pascual…
Ilmo. Sr. Ánsar, perdone que le interrumpa su interesante discurso: aprovechando que se halla Vuecencia aquí en Cataluña, ¿podría pedirle un favor, si es Ud. tan amable?
Sí, dígame usted (¿Ven lo que les digo?: me formula las preguntas en catalán, con la mayor desfachatez…)
-Que se largue Ud. de aquí ya mismo, que se vuelva a su casa de Usted, de donde nunca debió salir, y sobretodo, que no regrese jamás de los jamases.
Mire usted…
-¡¿PERO CÓMO?!, ¿SIGUE USTED TODAVÍA AHÍ?!!!

Guió i dibus: Min

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 24 de gener de 2008 per mininu

El líder, a un pas d?ensopegar amb el Basmi Akasvayu

Deixa un comentari

Ahir diumenge el Basmi Akasvayu va rebre, a la seva pista de
Castell d’Aro, la visita del líder, l’UNES de Sant Feliu de Llobregat, un equip
que s’ha envigorit, i molt, amb la incorporació d’uns quants jugadors que l’any
passat militaven a l’Amiba de Granollers, que ha desaparegut del mapa aquesta temporada.
Fins a tal punt és així, que l’actual UNES sembla que siguin dos equips en un,
i en aquest moment és el conjunt que fa més olor de candidat a ser el pròxim
ascens a Divisió d’honor, amb permís del Costa Daurada de Reus i del Mifas de Castelló d’Empúries, que
són els més ben situats per barrar-li el pas.
Respecte al Basmi Akasvayu, les diferències són força grans, ara
mateix, i així es va fer palès en el partit de diumenge des del primer minut,
començant pel fet que el cinc inicial dels visitants era ostensiblement més alt
en conjunt i amb més entitat gairebé tots els jugadors individualment, i per
tant no és estrany que fessin una arrencada de cavall sicilià i que
enllestissin el primer quart amb un 6
a 17 que com a carta de presentació quedava bastant clara.

Però els de Platja d’Aro, en comptes d’arrugar-se i quedar
fora de combat, van reaccionar, tímidament en el segon quart (11 a 13) i descaradament en el
tercer, en què van sortir a pressionar a tota la pista, a tallar les línies de
passada i a impedir pensar als constructors de joc, i si aquests aconseguien
armar l’atac, endurint la defensa. El resultat va ser que els locals es van fer
un tip de recuperar pilotes, es van posar a un sol punt (37-38) en el minut 8 d’aquest
parcial i el van tancar amb un 20
a 10 que parla sol.

Llàstima que encara quedava un altre quart, en el qual l’equip
de casa va tirar per la borda la feina feta en l’anterior, amb una combinació d’errors
en el tir i en el marcatge, permetent als santfeliuencs, de nou amb un equip
molt alt, que entressin amb massa llibertat a la cuina i que en traguessin 8
punts més dels 11 d’avantatge visitant amb què es va cloure el matx.

La conclusió és que el partit va respondre a les
expectatives, amb un joc d’una gran intensitat i amb un punt d’èpica -de lluita
de David contra Goliat, podríem dir- per part dels jugadors del Basmi, que mai van renunciar
a guanyar ni van deixar de donar la cara davant d’un equip que porta moral
de victòria i que, si se’n surt, a final de temporada, haurà trobat una manera immillorable
de celebrar els 30 anys d’existència del club.

Basmi Akasvayu (47): Domingo
del Bosque (25 punts), Antonio Gómez (14), Pedro Romero (8), Fermí Sidera, Dani
Serra, Jordi Garcia, Josep Poquet, Edu Estévez, Santi Garcia.

UNES Sant Feliu (58):
A Hernández (11 punts), Sacristán (18), Guerrero (3), Parrilla (5), Nohales
(17), Rojas (2), Llobet (2), Gómez, Torrente, Corral, Baños, Núñez.

Àrbitres: R
Morales, I Honrado.

[Il·lustració: foto de grup de l’equip baixllobregatí, abans d’agafar altura amb la incorporació de jugadors del desmantellat Amiba de Granollers. El club de Sant Feliu, que compta 30 anys de vida, sempre ha apostat pel bàsquet femení, i entre els integrants de l’equip de la lliga regular hi ha tres noies: una particularitat que es permet en el bàsquet en cadira de rodes i que no estaria de massa que es potenciés. (font: www.unessantfeliu.com)]

Aquesta entrada s'ha publicat en Basquetmania sobre rodes el 21 de gener de 2008 per mininu

Ballar-la, ballar sobre un peu, ballar…

Deixa un comentari

Una parella dansant, ell amb sense una cama, ella amb un braç amputat…, i tanmateix són dos ballarins ben plantats, que fan goig, que es mouen amb gràcia i elegància, amb una gran dignitat.
Però… fa una mena de cosa, acceptem-ho: fins i tot als que som del gremi, encara que sembli estrany; perquè, no ho oblidem: una cosa és el teu aspecte, la teva carta de presentació a l’exterior, i una altra la "carta de presentació" de l’exterior, de la realitat, als nostres ulls, que són la porta d’entrada al nostre interior… I aquí dins tots, tinguem l’aspecte que tinguem, tenim o podem tenir una cosa en comú, que és justament la percepció de la realitat, de l’aparença de les coses i de les persones.
M’hi jugaria un pèsol de Llavaneres que molts discapacitats us ho podrien confirmar: en un moment o altre es poden haver sorprès a si mateixos sorprenent-se davant d’un altre minus -o d’una altra "persona amb diversitat funcional" (?!), si seguim l’últim dictat del llenguatge políticament correcte- afectat d’una discapacitat diferent o pitjor -o no tan pitjor, i fins i tot la mateixa, a vegades- que hom es troba a davant inesperadament… Això deu ser així perquè la realitat, la pura veritat, és que tots som diferents: més aviat és la normalitat, que és excepcional…; la normalitat, ben mirat, és una pura il·lusió de l’esperit, com diria l’avi Pla.
En fi, sigui com sigui, és sorprenent constatar aquest fet paradoxal: que les persones "normals" malden per ser diferents, sobretot les que viuen immerses en grans masses humanes, a les grans ciutats -que avui creixen com els bolets ho feien ahir-, i pels seus carrers veureu circular-hi tota mena de personatges curiosos, vestis tots de manera "personal" i "personalitzats" amb tota una gamma d’elements decoratius, des del pentinat a la roba, el calçat, els tatuatges, els pírcings, i tutti quanti… I en canvi, les persones que l’atzar ha fet "diferents", endossant-los de naixement o accidentalment un discriminador handicap físic per a tota la vida, aquestes fan mans i mànigues per esborrar aquesta diferència, per superar aquesta discriminació, i s’arrapen a tota mena de recursos per reivindicar-se, per reivindicar les seves habilitats: "no miris allò que em falta, sinó allò que em queda; no pas les meves mancances, sinó les meves capacitats"
No hi ha dubte que els humans estem fets d’una pasta ben especial, i un dels ingredients deu ser, segur, l’esperit de contradicció.

Un altre exemple de superació, d’entomar l’adversitat amb bon humor: el de la bella Heather Mills, ex del bell beetle Paul McCartney, exmodel de passarel·la i ara model de persona…

Els americans, que són una gent eminentment pràctica, tenen més fàcil acceptar els handicaps propis o aliens (a les pel·lis made in USA, és habitual veure-hi, per bé que en segon pla, és clar, una persona amb cadira de rodes, un pàrquing reservat per a minus, etc…, com una cosa d’allò més normal). En aquest vídeo no hi ha cap espectadora que plori emocionada, com en l’altre de la parella asiàtica, però el públic recompensa amb grans aplaudiments l’esforç dels ballarins, i sobretot de la guapa dansaire i el seu fair play, el bon rotllo de la parella.

Aquesta entrada s'ha publicat en Handicap el 20 de gener de 2008 per mininu

El Papa del poble, però amb sense el poble

Deixa un comentari

Translation (traducción):

[Celebración reciente de la Eucaristía en una Iglesia antiguo estilo Vaticano II, reformada y puesta al día]

San Benedicto XV y pico: –"!mucsibov sunimoD"
Concelebrantes: -Et cum spiritu tuo!!


Parroquiano A: -Es increíble cómo se enrolla este Papa de ahora: no sólo es capaz de decir la misa de espaldas al pueblo y en latín, sino que la dice al revés…!!!
Parroquiano B: –!út aitsO

Guió i fumates: Min

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 19 de gener de 2008 per mininu

La llista llesta

Deixa un comentari

Translation (traducción):

[En la sala de reuniones del núcleo puro y duro del partido ultranonacionalista español llamado -y no es un chiste- Partido Popular]

-Así pues, estamos todos de acuerdo: decidimos que Mariano decida [que para eso lo elegí YO con este dedito de señalar que Dios me dió] que el listillo de Ruiz Gallardón NO vaya a las listas para las elecciones de marzo…

SÍ, JEFE!!

-Amén!

Guió i dibus: Min

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 17 de gener de 2008 per mininu

L’abraçada teletubi de l’Ós de l’arboç

Deixa un comentari

Translation (traducción):

[Título de la canción: Marcha real, también conocida como Himo español; Ranking esta semana: entre las 40 Principales fantasmadas; Lyrics: Viva Espaañaaa! / Cantemos todos juntos / con distinta vooooz / y un solo
corazóóóóón. / Aaama a la Paaatria / pues saaabe abrazar, / bajo su cielo azul, / pueblos
en libertaaad
. / ¡Viva Espaañaaa! / Desde los verdes valles / al inmenso maaar, / un
himo de hermandaaad. / Gloria a los hiiijos / que a la Historia dan / justicia y
grandeza, / democracia y paaaaaaaaaaz.
]

¡¡¡UN ABRAAZOOOOOO, pueblerino libre y gordinflón!!!…, y ve soltando la pasta, so agarrao, que me debes unas pintas…
Arghs!!!, que me ahogas, monstruo peludo!! ¿Y de qué pintas hablas, si puede saberse?

De las birras que me voy a tomar ahora mismo ipso facto, y a tu salud, so mamón!

Guió i dibus: Min

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 16 de gener de 2008 per mininu

The Pope’s back!

Deixa un comentari

Translation (traducción):

[El col·lectiu de torsimanys professionals i àdhuc afeccionats no es posa d’acord en els matisos per interpretar correctament la notícia]

2008: Ha tornat el Papa!
2008: Papa, torna!
2008: Papan, vien!
2008: Bien, Papan!
2008: ¡El Papa vuelve y da la cara!
2008: ¡El Papa se vuelve y nos da la espalda!
2008: ¡El Papa tiene más cara que espalda!
2008: El Papa dóna l’esquena al poble!
2008: El Papa és el senyor Bachs!…

Perdonadme, queridísimos hermanos en Cristo, que os dé la espalda…
…son gangas…, digo gajes, del oficio!

-¡Amén!

Guió i dibus: Min

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 16 de gener de 2008 per mininu

El Basmi Akasvayu continua invicte a Castell d?Aro

Deixa un comentari

El Basmi Akasvayu va guanyar diumenge el primer partit de
l’any, jugat a casa contra l’Ademi Tenerife, i ho va fer a la primera part, en
què totes li ponien i el va saldar doblant els punts aconseguits pels jugadors
canaris, 41 a
21, un avantatge de 20 punts que ja venia del primer quart (25 a 7) i que en el segon es
va limitar a mantenir. A banda de tenir més encert en totes les línies, de
seguida es va adonar dels punts flacs dels rivals, i un d’ells era la lentitud
de moviments, i els de Platja d’Aro van saber-los explotar. Tots els indicis
feien pensar que la matinal seria un passeig, però no va ser ben bé així…

Els visitants, desconcertats pel ruixat que els hi queia a
sobre, semblava que ja farien prou d’aturar la sagnia de punts, però en el
bàsquet no se sap mai, i efectivament, de manera sorprenent i inexplicable,
aquesta vegada els de Platja d’Aro no van saber viure d’una renda tan ampla, o
més ben dit, s’hi van quedar a viure, i la renda es va anar aprimant així que
els illencs van començar a jugar com un equip, i no com al primer temps, en què
tot el joc passava per les mans d’un jugador, Pérez, que tocava totes les
tecles i tirava des de qualsevol posició. A més, van aprofitar la relaxació
imprudent dels empordanesos per pressionar-los en la sacada, van encadenar tres
o quatre cistelles amb tir addicional –senyal clar que la defensa no era bona- i
van aconseguir empatar en el tercer quart (10 a 10) i guanyar el darrer (10 a 18), afavorits per
l’expulsió per personals del pivot Del Bosque, injusta, a causa d’una confusió
dels anotadors de la taula, i per l’amenaça d’exclusió per la mateixa via dels
altres jugadors més decisius, que jugaven hipotecats amb 4 personals.

En el moment de redactar aquesta crònica desconeixem els
resultats dels altres partits, però siguin quins siguin, el Basmi Akasvayu es
mantindrà a la zona alta, i diumenge que ve juga –altre cop a casa- contra un
rival directe, l’UNES de Sant Feliu de Llobregat, que ara mateix encapçala la
classificació, davant del Costa Daurada de Reus i del mateix Basmi. Així les
coses, el partit promet ser d’alt voltatge i de bon bàsquet, sobretot si
l’equip gironí pren bona nota de les badades comeses en el partit contra els
canaris, que podria haver estat una gran victòria i que en canvi va deixar un
regust agredolç.

Basmi Akasvayu (61):
Antonio Gómez (22 punts), JManuel Fernández (13), Santi Garcia (2), Pedro
Romero (14), Domingo del Bosque (8), Fermí Sidera (2), Dani Serra, Josep
Poquet, Edu Estévez.

Ademi Tenerife (49):
Pérez (31 punts), Mertens (7), Feo (5), Martín (4), Alonso (2), Montesino,
Sánchez, Perera, Dorta, J González, A González.

Àrbitres: A
González, I Morales.

Aquesta entrada s'ha publicat en Basquetmania sobre rodes el 14 de gener de 2008 per mininu

“Operació TV3”, part II

Deixa un comentari

Translation (traducción):

[En el quirófano de urgencias, en medio de una delicadísima y harto arriesgada operación quirúrgica]

¡Iepa! Y ese fluido totalmente inesperado e impetuoso, ¿qué co…, qué cosa debe de ser?

¡Vaya, por Dios!… Se ve que bajo la costra nacionalista abundaba sobre manera el pus no-nacionalista… y he ahí cómo fluye ahora por doquier, querido colega!… Agh, por Belzebú, qué asco!

Guió i dibus: Min

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 10 de gener de 2008 per mininu

Il·legalitzem, que alguna cosa queda…!

Deixa un comentari

Translation (traducción):

No hay ni un solo español, a estas alturas, que tenga la más mínima sombra de duda de que ANV y ETA son esactamente lo mismo…

¿NINGUNO?! Caramba, carambita, carambola! Pero… ¿cómo puede estar tan seguro de que semejante afirmación sea cierta, Sr Rajoy?

-Pues ultrafacilísimo, querido mindundi: porque YO no tengo ninguna duda de ello, …y quien no piensa como yo NO es español, ea!

Guió i dibus: Min


Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 9 de gener de 2008 per mininu

Teoria de l’evolució de les espècies

Deixa un comentari

Translation (traducción):

[Evolución del Hombre…]

-…

[…y evolución del Súper-Hombre]

Es-pa-ña es una Unidad de Destino en Lo Universal…
¡Una, Grande y Libre!
¡Todo por la Patria!
Es-pa-ña, lo único importante
Es-pa-ña no es negociable
No hay nada que discutir sobre Es-pa-ña, ZP, jilipollas, que no te enteras!…

Guió i retolació: Min

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 8 de gener de 2008 per mininu

Un tomb per la Rodalia amb vagoneta

Deixa un comentari

Il·lustració: recreació d’una estació de trens de Rodalia d’una capital de petit gran país sense Estat propi (però amb un d’impropi al darrera que el dóna pel…, que el fa anar de mal borràs).

[Advertiment: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència]



Nothing to say about this… It’s so great that makes me speechless…

…Bé, sí, només un breu avís per al viatger ocasional: la vagoneta de Goldfrapp no és tan emocionant, ni tan imprevisible, ni tan entretinguda ni divertida com un qualsevol dels combois que la ministra dels Trens fa circular per Catalunya, però Déu n’hi do!… La part bona és que en aquesta línia no has d’agafar bitllet.

Twist

Before you go and
Leave this town
I want to see you one more time
Put your dirty angel face
Between my legs
And knicker lace

Fight me, try me
Kiss me like you like me
Twist it round again and again

I want to run away with you
Your caravan and rabbit stew
Don’t buy me candyfloss or bears
Swarfega fingers, I want you there

Fight me, try me
Kiss me like you like me
Twist it round again and again

Ride me, try me
Kiss me like you like me
Twist it round again and again
Twist it round again and again

Fight me, try me
Kiss me like you like me
Twist it round again and again

Fight me, try me
Kiss me like you like me
Twist it round again and again
Twist it round again and again
Twist it round again and again

[Goldfrapp, dins l’àlbum Black cherry, 2003]

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat el 5 de gener de 2008 per mininu