L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

De la invisibilitat a l’evidència

Deixa un comentari
“El món ho ha de saber”, vam dir un dia. “Hem de deixar de ser invisibles, i tothom ha de tenir notícia del cas dels catalans”: de la increïble odissea que viu el país des que va ser annexionat per les armes a l’absolutisme borbònic. Ens vam posar mans a la feina, i la feina encara no ha acabat, però cada dia que passa veiem com l’empresa desperta complicitats, algunes d’elles impensables fins fa quatre dies. No defallim.

«Ni Catalunya és Kosova (ni s’hi assembla!), ni l’exprovíncia sèrbia és a prop d’adherir-se a la Unió Europea. Però l’acord d’associació i estabilització que Brussel·les negocia amb Pristina pot marcar un abans i un després en les regles de joc del club: per primer cop, l’Estat espanyol no tindrà dret de vet.

»Per evitar que la diplomàcia espanyola posi problemes o, directament, boicotegi l’acostament de Kosova, que encara es nega a reconèixer, no es demanarà als Vint-i-vuit que ratifiquin l’acord. Precisament és en aquesta fins ara sacrosanta norma de la unanimitat i en el dret de vet que Espanya basa les seves amenaces d’expulsar la Catalunya independent de la UE.
(…)
»La particularitat amb Kosova és que, per primera vegada, els governs dels Vint-i-vuit no participaran en la negociació ni hauran de ratificar l’acord perquè entri en vigor. Aquest cop el signarà directament la mateixa UE, com a entitat legal, una fórmula mai encara utilitzada que permet el nou Tractat de Lisboa i que impedirà que l’Estat espanyol el pugui vetar. “A més, se li estalviarà el mal tràngol de posar un cop més en evidència el seu aïllament internacional per la negativa de reconèixer la independència de Kosova, gairebé sis anys després”, expliquen fonts de l’executiu comunitari. El Congrés dels Diputats es trobaria en la situació kafkiana d’haver de votar la ratificació d’un acord amb un estat que, segons l’Estat, no existeix».

[“Espanya, sense dret de vet”, crònica d’Albert Segura, corresponsal d’El Punt Avui a Brussel·les] 
 

En la línia d’internacionalitzar el conflicte entre Catalunya i Espanya (aquests dos elements suposadament tan units que són la mateixa cosa, segons la reacció unionista encarnada en la moció de l’extremada dirigent d’UPyD), a la plana web de la revista Sàpiens es troba el Manifest que reproduïm sota aquestes ratlles. L’independentisme moderat (o la moderació catalana, que s’ha fet independentista [vegeu aquest article d’Agustí Colomines a La Vanguardia], i per això el sobiranisme és de més en més majoritari a Catalunya, com ho confirmen les últimes enquestes) està ocupant, de manera tranquil·la però també incontestable (i irreversible, si tot va com ha d’anar) la plaça Major de la centralitat política. Ja poden anar remenant tant com vulguin la quisca, a les clavegueres de l’Estat…
 

Manifest

«Catalunya es prepara per commemorar el tricentenari d’una derrota. Una gran derrota que va comportar la pèrdua de les llibertats nacionals, la desaparició de les institucions del país i una enorme onada repressiva en tots els àmbits destinada a anorrear-nos com a poble.

»Tres-cents anys més tard, però, aquesta derrota, que tants patiments ha causat a tantes generacions de catalans, ja només pot ser percebuda com una gran victòria. Perquè, tres segles després del desastre de 1714, Catalunya no només no ha perdut la seva consciència nacional, sinó que, al contrari, aquesta és més viva que mai. En aquest sentit, el nostre país és avui a prop d’una llibertat que només podem entendre com a capacitat de decidir, de manera lliure i democràtica, el nostre futur.

»I a les portes d’aquest procés decisiu, cal que expliquem al món que el desig dels catalans de ser amos del nostre propi destí no és una dèria sorgida del no-res en el marc d’una crisi econòmica brutal. Cal que expliquem al món que la nostra nació té mil anys d’història i que el desig de llibertat dels catalans ha perdurat des d’aquell fatídic 11 de setembre de 1714.
»El món ha de saber que el futur de Catalunya no va en contra de res ni de ningú, i que la seva llibertat contribuirà a fer un món una mica més lliure.
»Per això, amb la col·laboració dels catalans de dins i de fora del país, hem creat una base de dades amb els noms i les adreces de les 10.000 persones més influents del món. Pensem que és imprescindible que totes elles coneguin de primera mà què és Catalunya i quines són les causes que han dut al procés d’emancipació actual. Ens proposem fer arribar al seu domicili o al seu lloc de treball un llibre molt especial que SÀPIENS ha preparat per a aquest projecte i que explica de manera amena i divulgativa el camí de Catalunya cap a la llibertat. Perquè som molt conscients que ningú no defensa una causa que desconeix.

»Si vols ser un ambaixador de la causa catalana al món, només has de participar en aquesta campanya en qualsevol de les tres modalitats que et proposem. Entre tots ho hem de fer possible. Som-hi!»

El llibre en qüestió és Catalonia calling. El món ho ha de saber / Catalonia calling. What the World Has to Know, i des de la mateixa web és possible veure’l per dins i llegir-lo, fent-hi un clic. I també participar en la seva divulgació mitjançant una petita aportació econòmica.

No afluixem!

Aquesta entrada s'ha publicat en Política el 31 d'octubre de 2013 per mininu

I retornar-los el nom de cada cosa

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[En la Ciudad Condal, la que algunos (…………..) quisieran que fuese bombardeada cada cincuenta años, incluso los guiris se aperciben de que algo está cambiando. Por ejemplo, los viejos topónimos, sustituidos durante demasiado tiempo por equívocos y tópicos eufemismos, vamos a decir]

—¿Qué cosa es, eso de ‘Castilia’?
—El viejo nombre de España antes de (auto)denominarse España, según leo en este docto manual…, y puede que sea el de aluego, también.
—Asina se entiende lo de “Catalonia is not Castilia”…
—Está más claro que el agua de la Canaletes Fountain, my friend!

Guió i dibus: Min

Translation into Guatemalan (traducción al guatemalteco):

[En la Ciudad Condal, la que algunos (…………) quisieran que fuese bombardeada cada cincuenta años, incluso los guiris se aperciben de que algo está cambiando. Por ejemplo, los viejos topónimos, sustituidos durante demasiado tiempo por equívocos y tópicos eufemismos, vamos a decir]

—¿Qué cosa es, eso de ‘Castilia’?
—El viejo nombre de España antes de (auto)denominarse España, según leo en este docto manual…, y puede que sea el de aluego, también.
—Asina se entiende lo de “Catalonia is not Castilia”…
—Está más claro que el agua de la Canaletes Fountain, my friend!

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 6 d'octubre de 2013 per mininu

Lo Gaiter del Marroc. Omg!

Deixa un comentari

Com un gos afamat,
persistent,
el dolor em clava les dents
una i altra vegada.

¿Que no representava
que eres Misericordiós?
Oh, potser ho és Al·là,
ara que hi penso…!
(No sé quin rotllo us porteu,
vosaltres dos).

A la pròxima fira
de les cuines del món
demanaré un tríptic
explicatiu
sobre el particular,
a veure què hi diu.

Qui sap si formem part
de la carta,
em demano, 
o tan sols del modest plat
d’un menú
de la seva Taula,
més o menys sofisticada.
(Els amos del món,
divins o humans,
sempre tenen coartada).

Tots els sàtrapes masteguen
a mandíbula batent,
els servidors fidels
són servils i eunucs,
cap moral pot censurar
semblant orgia de sang,
i per condemnar
ja no queda ningú. 

Aquesta entrada s'ha publicat en Espai sideral el 5 d'octubre de 2013 per mininu

Suma-t’hi: de mica en mica s’omple la pica

Deixa un comentari

Al Doctor No no le viene a la pantalla, com ha dit algú, “això de la tercera via”: no li consta, i per tant no té ni idea de quina cosa és ni de què va. I no ho diu, però se li veu: tampoc li importa un rave, el lío aquest que volen vendre no se sap a qui (Rajoy queda clar que no els hi compra pas) el duo melòdic Navarro & Duran (i se suposa que també sengles formacions liderades per ells).
Aquesta vegada ho ha dit des del Japó (on ha tingut ocasió de quedar com un senyor felicitant les autoritats capitalines per haver birlat la candidatura olímpica 2020 a Madrid), i concretament des de Fukushima (on ha quedat encara més millor essent el primer mandatari mundial a acostar-s’hi després de l’accident nuclear provocat pel tsunami, l’any passat, i a fer-se la foto, enmig dels aplaudiments de l’agraïda parròquia local).

El nostre monolingüe Presidente continua, doncs, arreglant el món tot aprofitant la tranquil·litat total que impera en el Miniimperi castellà, on tot està sota control (salvo algunes algarabías puntuals al nord-est, però res greu, res que no es pugui arreglar amb una mica de diàleg i unes bones allargues que ajudin a passar dies i a empènyer anys). Avui mateix ha martellejat altre cop les nostres sofertes orelles amb el rotllo de “la nació més vella [sic] d’Europa” en la qual hi ha “de siempre” inserida Catalunya, des del dia que s’hi va inserir així, “sin más”
Deu ser cosa de la llunyania que tant cultiva, de la distància (mental, sobretot) que manté obstinadament, i que deu ser realment insalvable, perquè mentre el nostre estadista galaico-espanyol va fent tombs pel món per salvar el món i Espanya, de passada, a dins de Catalunya mateix acaba de donar-se a conèixer a través d’un vídeo una associació de catalans castellanoparlants que estan inequívocament a favor de la independència del nostre país. A Rajoy, de moment, no l’hi consta. (I tampoc a la seva delegada Alícia a la Regió de les meravelles, que avui s’ha passejat per les emissores catalanes explicant-nos, en contrast amb les maldats separatistes, el bé de Déu dels últims Pressupostos del caradura ministre Montoro).

Clar i castellà:  Asociación SÚMATE: Juntos vamos a construir un nuevo país.

“Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra,
parlaria a tothom del seu alè constant,
tornaria a parlar amargament de tanta guerra,
parlaria a tothom dels gemecs del mar.

“Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
veig la mateixa colla de porcs
potinejant el món i fent destrossa.
Sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana…”

 

Tornaria a parlar tendrament d’questa terra,
parlaria a tothom del seu alè constant,
tornaria a parlar amargament de tanta guerra,
parlaria a tothom dels gemecs del mar.

Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
veig la mateixa colla de porcs
potinejant el món i fent destrossa.
Sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana.
Senyors que maneu tant:
Si escopiu al cel, us caurà a la cara!
Si pixeu contra el vent, us mullareu les cames!
Ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar,
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.
 
Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra,
parlaria a tothom del seu alè constant,
tornaria a parlar amargament de tanta guerra,
parlaria a tothom dels gemecs del mar.

Ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana!
Són uns fills de puta acabats,
sempre foten la punyeta,
Estats-carronya! Bèsties de guerra!
Les seves festes són criminals.
Alceu els cossos! L´hora ha sonat!
És la rauxa dels condemnats!
Ballarem amb energia damunt tota la porqueria
Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
Música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles. Totes, totes, totes!
Les trompetes estan preparades!

 
[En memòria de Josep Fortuny, 1952-2013]

______________________________________

[Foto de l’entradeta: Xavier Bertral Araima, diari Ara]

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat el 3 d'octubre de 2013 per mininu

Els terceraviàtics: quan fou mort el combregaren

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[De repente, viendo al Moribundo más muerto que vivo, a todos los terceraviáticos les entra la prisa para comulgar al cuasi cadáver… Inútil afán, después de haber agotado todos los remedios de la farmacopea y toda la paciencia del respetable público súbdito que soportó, quieras que no, la estúpida y lamentable existencia de Aquél. El más entusiasta de los masajistas de última hora resulta ser Merlín, el Héroe de la Franja (allí donde el lapao campea a sus anchas). En la imagen adosada a estas líneas se le ve presto a pegarse el gran batacazo, tal vez el postrero de su longevo carrerón]

—Esto lo arreglo YO en un santiamén, como me llamo Chosep Ánthony… ¡DEJARME SOLO!!!!

Guió i dibus: Min

 
Translation into Venezuelan (traducción al venezolano):

[De repente, viendo al Moribundo más muerto que vivo, a todos los terceraviáticos les entra la prisa para comulgar al cuasi cadáver… Inútil afán, después de haber agotado todos los remedios de la farmacopea y toda la paciencia del respetable público súbdito que soportó, quieras que no, la estúpida y lamentable existencia de Aquél. El más entusiasta de los masajistas de última hora resulta ser Merlín, el Héroe de la Franja (allí donde el lapao campea a sus anchas). En la imagen adosada a estas líneas se le ve presto a pegarse el gran batacazo, tal vez el postrero de su longevo carrerón]

—Esto lo arreglo YO en un santiamén, como me llamo Chosep Ánthony… ¡DEJARME SOLO!!!!

 
Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 3 d'octubre de 2013 per mininu

El Proyecto Común en projecte es queda…

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[Se trata de un poema visual: después que unos hombrecillos contables con la cara muy, muy dura hubieron presentado los últimos Presupuestos para coronar la Obra (unas cuentas ridículas, y para nada operativas), el Proyecto Común de Edificio Singular se presenta a la vista de todo el mundo como aquello en lo que quedó: una masa informe de hormigón –armado, por supuesto– a medio terminar, y con evidentes síntomas de no terminarse jamás. Arquitectos, aparejadores, paletas y tesoreros se lucieron de lo lindo, con semejante lindeza de fiasco…]

“ESPAÑA SA. PROYECTO DE EDIFICIO SINGULAR, PRÓXIMAMENTE EN ESTE SOLAR. VENTA DE VIVIENDAS: A PIE DE OBRA”

Guió i dibus: Min

Translation into Salvadorian (traducción al salvadoreño):

[Se trata de un poema visual: después que unos hombrecillos contables con la cara muy, muy dura hubieron presentado los últimos Presupuestos para coronar la Obra (unas cuentas ridículas, y para nada operativas), el Proyecto Común de Edificio Singular se presenta a la vista de todo el mundo como aquello en lo que quedó: una masa informe de hormigón –armado, por supuesto– a medio terminar, y con evidentes síntomas de no terminarse jamás. Arquitectos, aparejadores, paletas y tesoreros se lucieron de lo lindo, con semejante lindeza de fiasco…]

“ESPAÑA SA. PROYECTO DE EDIFICIO SINGULAR, PRÓXIMAMENTE EN ESTE SOLAR. VENTA DE VIVIENDAS: A PIE DE OBRA”

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 2 d'octubre de 2013 per mininu