Lo gaiter del Marroc. A la Virreina
Deixa un comentariEl governador civil
balla sobre un peu.
La policia, anant d’escorcoll,
ha decomissat una partida d’escacs
i ha detingut un alt tren de vida,
el noi cap-rapat de l’adrogueria
i uns boixos nois que s’havien colat
al camp nou de l’Espanyol.
I tot això en un sol dia!
Ara, amb tota aquesta femta,
en farà un bolic ben bonic, i ell tot sol,
deixant el gremi perfumista astorat,
el desenvoluparà en roda de premsa,
davant els nostres ulls meravellats.
Això era l’any setanta-cinc,
que mentre a l’estranger de fora
tot el camp era un glam,
i el grup del rostre pèl-roig
bevien com un home boig
qualsevol cosa que fos mam
sense deixar de fer fressa,
en aquest país de reixes
aquell colló de feixista
anava estirant la pota
-cagumdéu, ja anava sent hora!-
ben acotxat dins el seu llit,
i ens entrava a tots la pressa
per ‘gafar el tren de mitjanit.
Que resulta que era un circuit,
com el que teníem de petits,
i el llarg trajecte feia voltes
pivotant sempre sobre Madrid.
Aquell cabró amb veu de flauta
–que mai va sortir de l’armari–
va mutar de carca en monarca,
i lligant amb cordes i cordills
el paquet, ens va cardar a tots canari.