Solcades

Eduard Solà Agudo

De sentir

La vespra del diumenge

25 de febrer de 2018

La vespra del diumenge ascendeix enlloc de davallar, explora sense conquerir, s’endinsa i no es trasllada del tot dins la fosca de la nit. En algun moment del silenci vam percebre esta tarda, potser en una lectura efímera, en una migdiada llarga, en un dibuix mandrós o una conversa de sobretaula. Diria que les notes

Llegir més

L’homilia dels creients

28 de gener de 2018

L’alegria és l’esquerda de la calcària d’on regalima l’aigua que es perd vall avall. El sospir i l’alè feixuc escampat per la serra i, al cel, un estol d’ocells que no han migrat. La por ressenyada i un rossegó de claror al capvespre a la vora del foc. L’alegria és comprendre. No cercar refugis als

Llegir més

També és notícia

26 de gener de 2018

També és notícia que a quarts de dues ha començat a ploure amb ganes i la previsió és que així ho faça durant tot lo dia. És una bona notícia i encara ho seria més si esta pluja només fos lo preludi d’una primavera plujosa i d’un estiu més indulgent que l’anterior. Que plogue, que

Llegir més

Maria del Mar Bonet: ‘El pi de Formentor’

23 de desembre de 2017

Esta cançó em du uns records entranyables d’una estada de dues setmanes a l’Estartit. Fou a l’Estartit on vaig saber que el sexe i l’amor van aparellats i que allò que queda no és el sexe, sinó una particular emoció que relata l’experiència de tot plegat. Per sempre, un record d’adolescent teixit d’olors, somriures, cançons

Llegir més

Capaces

16 de desembre de 2017

Capaces de desfer en lo sentit d’alliberar, escapar, deseixir i evadir en lo sentit de desbaratar o descompondre lo petit neguit o aquell impàs de després de dinar. De deconcertar els sentits, vaja, de desorganitzar el pensament i destruir o esbordellar un capvespre meravellós i gelat com este. Per exemple: Indian Summer, Blue Sunday, Little

Llegir més

‘Amb pressa, fent fressa’

11 de desembre de 2017

He creuat lo riu del carrer mentre la pluja baixava amb pressa, fent fressa -el brogit de l’aigua dels terrats- tota avall, tota fresca, esta vespra, avui ja sí i per fi, perdent-se per sempre, malaguanyada, morta, perduda, inútil, regalada, lliure, correns, arreu. Com si no manqués per a viure i fer viure i riure.

Llegir més