Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Carnet

Horitzó 17 de setembre

0

Avui que el rebateig públic de Junts posa, implícitament, la data encara incerta de les pròximes eleccions sobre la taula, copio aquí l’últim mail obert, que en parlava. Per defensar que, de vegades, el millor atac pot ser no fer res i deixar que l’excés de l’enemic ens doni l’avantatge. […]

(més…)

El president de tots els catalans

0

Ja sé que tots hi devem caure, però una de les coses que més em sorprenen és que algú digui d’un altre sense ni vacil·lar les coses que podrien dir-li a ell mateix. L’alcaldessa i tanmateix activista Ada Colau hi té una tirada especial. Potser és per això que no m’he pogut estar de fer-ho notar a l’últim mail obert (que trobareu aquí llegit en veu alta per Dolors Borau), en un exercici de diguem-ne política comparativa que m’ha dut a parlar del lideratge dels diversos responsables polítics en les circumstàncies de la pandèmia que tot ho ha trastocat. Fa així. […]

(més…)

La represa

0
Publicat el 23 de juny de 2020

A mesura que l’he anat escrivint, el mail obert d’aquesta setmana ha agafat el caire d’article conclusiu del període de confinament, fins al punt que, sense pretendre-ho prèviament, m’ha permès d’incorporar-hi referències als altres articles escrits durant aquests mesos, com si de quinze dies en quinze dies s’anés articulant una mirada lleument sistemàtica. […]

(més…)

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Impàs, pausa o traspàs

0
Publicat el 11 de juny de 2020

Ja fa dos anys i mig dels fets d’Octubre i l’escanyament del prim autogovern teòric de què gaudíem no afluixa, de tres mesos ençà sota el pretext de l’alarma sanitària. I, mentrestant, de la retòrica del govern efectiu hem passat a la pràctica de la paràlisi real de l’administració, de vegades més dissimulada, d’altres menys. El mail obert d’aquest dilluns, el primer del mes de juny, mirava de retratar aquesta paràlisi, aquest moment d’impàs o de pausa, potser finalment de traspàs encara o sabem cap a on. […]

(més…)

Un mapa per bellugar-se, llegint, amunt i avall

0
Publicat el 10 de juny de 2020

Ahir penjava aquí l’esbós de reflexió escrit per al GRENPoC sobre l’experiència de geolocalitzar els escriptors. I avui recuperaré la presentació general del Mapa Literari Català que no fa gaires setmanes em va demanar el Núvol, on vaig recuperar també l’altre gran projecte de cartgrafia literària, endrets[…]

(més…)

Cartografiar la vida dels escriptors

0
Publicat el 9 de juny de 2020

Fa pocs dies m’afegia aquí a la celebració de l’Any Carner amb una nota sobre l’itinerari que me’n va encarregar Espais Escrits per al Mapa Literari . No és la primera vegada que parlo d’aquest mapa: ja ho havia fet arran dels exercicis de geolocalitzar Montserrat Abelló o de llegir des de la biografia posada en el mapa tant Riba com Sagarra. Ara, el Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC) m’ha donat l’oportunitat d’assajar una reflexió sobre aquest exercici. Ho faig en aquest apunt al seu bloc nacionalitats. […]

(més…)

La cogovernança

0
Publicat el 5 de juny de 2020

Aquest president del govern espanyol, infame i ínfim, que respon al nom de Pedro Sánchez, malabarista de la mentida, tafur del sentit de les paraules, pretén que en l’estat d’alarma per l’emergència sanitària s’ha dedicat a cogovernar amb les autoritats autonòmiques. Del tu proposes i jo disposo en diu cogovernar, el barrut. El mail obert del 25 de maig ho constatava, a partir del prefix co-, d’ús tan freqüent. Segur que Farsánchez, com en diu l’amic Galves, és d’aquells que entén que hi ha consens —un altre mot amb co-, que hauria pogut aparèixer en l’article— quan els altres van a ell i que falta de diàleg quan no pot imposar el seu punt de vista. D’exemples n’hi ha a cabassos. […]

(més…)

Acabar les competicions

0
Publicat el 31 de maig de 2020

Hi ha una dèria col·lectiva per fer veure que fem veure que no ha passat res i recuperar una anomenada normalitat que ni era normal ni beneficiava gaire ningú —o només massa ben pocs, per ser més precisos—. L’ecosistema de l’espectacle esportiu de competició, amb les seves franquícies medàtiques, està essent la prova del nou d’això que dic, amb totes les seves contradiccions, els excessos de prudència en alguna banda i la precipitació impacient en tantes d’altres. Sobre això meditava el mail obert del 26 d’abril, quan encara no hi havia dates concretes per a les represes, per a mi més aviat mesquinetes, d’algunes competicions. […]

(més…)

#TotAniràBé… o no

0
Publicat el 30 de maig de 2020

La incertesa, de la mateixa manera que pot dur al pànic davant la foscor de les perspectives menys optimistes, massa sovint engendra optimismes edulcorats que potser conforten immediatament però alimenten l’emocionalitat més superficial o potser infantil. El mail obert del 12 d’abril donava voltes una mica sobre tot això a propòsit de hashtags com el naïf #TotAniràBé. […]

(més…)

L’estupidesa espanyola

0
Publicat el 28 de maig de 2020

Si una cosa ha ensenyat aquesta crisi és que l’actual govern espanyol no es distingeix gaire de l’anterior, ni per la seva sensibilitat davant les seves conseqüències socials, concretes, ni per la seva agilitat ni transparència. Les formes i el fons del govern més aviat constataven la fallida, no només econòmica sinó sobretot moral, de l’estat. El mail obert del 29 de març mira de desgranar-ho en cinc temps.
(més…)

Una presó és una presó

0
Publicat el 24 de maig de 2020

Pot semblar que ja no ens en recordem, però els presos polítics continuen a la presó, i ara hi estan doblement empresonats a causa del confinament, i els exiliats segueixen a l’exili. Fins quan? Aquest mail obert, del 16 de febrer, feia notar que els permisos de què aleshores alguns dels presos començaven a gaudir no poden dissimular la injustícia de la sentència i la brutalitat de les condemnes. […]

(més…)