La blanca beluga

A les aigües de Noruega arribà una balena blanca, una beluga que de lluny era una taca d’escuma sòlida que foragitava la curiositat de les gavines, temorenques d’apropar-s’hi. Duia un estrany collar, restes d’un arnès que li havia cobert una part del cos.

Era una beluga adulta, blanca com la capa gelada de l’Àrtic, sabia fer grans bombolles i jugar-hi, cantar amb onze sons diferents com els ocells, nedar cap endavant i també cap enrere, endinsar-se en l’aigua i caçar animals marins per a alimentar-se. Una beluga, com totes, juganera, comunicativa i sociable, intel·ligent i observadora, tant que ha estat condemnada a perdre la llibertat, com moltes companyes, per a convertir-se en soldat, entrenada per a espiar submarins, subministrar equipament als bussos, detectar mines submarines, trobar material perdut, salvar o matar éssers humans…

Una beluga-soldat perduda en aigües de Noruega. Una petita blanca balena que Ahab hagués potser perdonat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *