Xenofòbia?, com us hi atreviu?

 

Perquè crec que la llengua catalana és la llengua pròpia de Catalunya, perquè és en ella on tinc la meva única pàtria, perquè és el signe comú que ens uneix com un poble singular , perquè crec que és el patrimoni preuat mil·lenari que explica i expressa la nostra identitat col·lectiva … per aquestes i altres raons us atreviu a titllar-me de xenòfoba.

Em dieu xenòfoba, ruralista i m’acuseu del pecat de la insolidaritat perquè vull que si un dia Catalunya és un Estat independent la llengua catalana continuï essent la llengua pròpia. Perquè vull explicar al món que fa mil anys la població que ocupava el territori que avui és Catalunya s’adonà que parlava una llengua diferent a la dels altres pobles, que ja no era un llatí corrupte sinó un idioma que s’adeia amb la fesomia dels mateixos parlants, que explicava la seva manera d’ésser, les relacions socials, els seus afectes i la manera d’entendre el món. Perquè fou un miracle i un miracle ha seguit essent que sobrevisqués incòlume als atacs rebuts i a la història mateixa del poder castellà. I avui em dieu xenòfoba i insolidària perquè vull que la llengua catalana sigui la  de tots els catalans.

Afirmeu arreu que Catalunya és bilingüe, que els catalans som bilingües, quan Catalunya té una sola llengua i cada català la seva, i que la de tots és la catalana i no l’espanyola , com preteneu. No ignoreu, encara que ho fingiu, que el bilingüisme pretès, amb els anys, pocs, molt pocs, convertiria el català en una llengua residual, en un dialecte del castellà i en les restes arqueològiques d’un poble desaparegut. Algú ho ha dit, i és cert, el bilingüisme és una ideologia, una ideologia centralista, colonial, emanada del poder del’Estat espanyol  i malauradament, i amb una ingenuïtat política alarmant, hi ha partits independentistes que adopten el bilingüisme com una estratègia de captació de vots, una manera populista i paternalista de segregació social que impossibilita el sentiment col·lectiu de pertinença a un mateix poble.

Xenofòbia?, com us hi atreviu?. Mai no us obligaria a estimar la llengua catalana, però sí a respectar-la; mai no us obligaria a abandonar la vostra però sí a conèixer la de tots que no pot ésser altra que la territorial, la pròpia de Catalunya, la que no coneix de colors ni d’accents diferents.

A la Catalunya independent es parlaran moltes llengües però la seva, la que la projectarà al món, ha d’ésser la catalana, com a França ho fa la francesa o a Espanya l’espanyola: no us enganyeu, no ens volgueu enganyar, un missatge en espanyol és un missatge espanyol, un en català és català, un missatge català-espanyol és només espanyol. I un recordatori primordial: per a guanyar la independència, tot no s’hi val.

No és xenofòbia, és coherència, és compromís amb la llengua, la nostra història moral.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *