CATALANS A LA PORTUGUESA (cançons de lluita)

El Coro da Achada es dedica a cantar cançons de lluita pels carrers de Lisboa. Ho fan amb qualsevol excusa reivindicativa, per exemple per la vaga general portuguesa del 24 de novembre de 2010. Cançons de tot el món en la llengua que sigui: l’estaca, per dir-ne una. Hi ha videos a la xarxa. Fan la seva impressió. S’esbraven davant de bancs, institucions, a les places…

Són gent que es mou al voltant de la Casa da Achada, el centre cultural, biblioteca, casa dels desheretats, espai de memòria dedicat al poeta i artista polifacètic Mário Dionisio que hi ha al barri lisboeta de la Mouraria (barri de vells, immigrants i gent senzilla). La idea s’ha encomanat al barri de Gràcia de Barcelona (barri de barris). Aquest vespre de dijous he anat al Casal dels joves de Gràcia a la presentació del número quatre de la revista Capicua: un pont entre les lletres catalanes i portugueses capitanejat pel mallorquí Sebastià Bennasar, l’Anna Cortils i la Miranda das Neves.  Hi he anat perquè en aquest número hi surt un conte meu traduit a la llengua de Pessoa; no cal dir que m’han donat una gran alegria. El conte, Enxerto destinado ao fracaso, l’ha traduit l’Ana Sofia Henrique. La presentació ha comptat amb lectures en català i portuguès, tast de vi de Porto i també amb l’actuació de la Coral Desacord, la versió nostrada del Coro da Achada. Cançons de lluita pels temps que corren, tonades populars mallorquines, cançons de Llach, de Labordeta, de Víctor Jara…diuen que també ens els anirem trobant pels carrers, les places, les lluites populars. Una grata sorpresa. I són molt joves. Ningú pot aturar la força de les cançons del poble. Que es calcin!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *