QUÈ EN FAREM D’AQUEST PAÍS ROST, QUIET I CLAR? (el Lluçanès)

S’acaba la segona legislatura del “canvi” i aquella vella promesa republicana de convertir el Lluçanès en comarca oficial sembla que no es complirà. A qui n’haurem de donar la culpa?

El Consorci, que tant ha treballat per la cohesió dels tretze municipis lluçanesos, sembla que tampoc no acaba de trobar el seu camí. Pitjor encara; tinc la sensació que últimament s’està desfent part del camí recorregut: crisi interna, retorn a la gestió d’algunes àrees conjuntament amb la Plana de Vic, desconfiança en la gent preparada del territori, baralles entre municipis per la titularitat de reclams turístics, tensió entre municipis convergents i municipis republicans… Vist des de fora fa la sensació que la gent que hauria de tibar fort la corda per aconseguir que aquest altiplà s’autogestioni s’han deixat seduir per càrrecs “més importants” (al Consell Comarcal d’Osona o al Parlament de Catalunya o dins l’agrupació “comarcal d’Osona” del propi partit). I que un cop en aquests càrrecs -remunerats o no- facin més cas a les consignes partidistes -en això es comporten igual convergents, republicans, tots-, que els diuen que una nova comarca “ara no convé”, que no és prudent “obrir el meló de la divisió comarcal ara que s’ha obert el de les Vegueries” o que primer s’ha de “tornar a governar” i després ja se’n parlarà. En fi, sento una gran decepció, sobretot perquè al capdavant dels municipis més importants, Prats i Olost, hi ha unes persones molt preparades que jo em pensava que creien en el somni de convertir el Lluçanès en una comarca amb plena capacitat de decisió, amb assignació pressupostària, amb veu pròpia. A aquestes alçades ho començo a dubtar! Potser m’equivoco. Les coses no són fàcils, ja ho sabem. Ho sabíem abans de començar. Però no hi veig gaire interès.

2 pensaments a “QUÈ EN FAREM D’AQUEST PAÍS ROST, QUIET I CLAR? (el Lluçanès)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *