Amb motiu de l’accident succeït ahir a la línia de FGC entre Barcelona i Igualada, amb el resultat del maquinista mort i un nombre considerable de ferits de diversa consideració, aquest blocaire s’afegeix a les mostres de condol i pesar. El fet que es tracti del primer accident amb víctima mortal des de la creació
Finalment, l’ATM s’ha decidit a reordenar els noms d’algunes de les estacions de metro, tramvia, FGC o tren de la conurbació barcelonina. Estacions pertanyents a més d’una xarxa, en les quals es pot fer correspondència, seguien rebent denominacions distintes amb la (relativa) confusió que això podia ocasionar en els viatgers, sobretot si aquests eren ocasionals.
La pel·lícula d’avui és una obra menor o menys coneguda del gran Luis Buñuel (dreta), una producció mexicana de 1954. La sinopsi de l’obra gira al voltant de dos tramviaires, de renoms “El Caireles” i “El Tarrajas”, que s’assabenten que el vehicle en el qual fa mitja vida que treballen, el tramvia 155 de la
(ACN) El Departament de Territori i Mobilitat ha insistit que aquest any es faran les primeres licitacions dels treballs del nou tren-tramvia del Camp de Tarragona. En concret, es prioritzarà el primer paquet d’obres i la compra dels combois. El secretari d’Infraestructures de Territori, Isidre Gavín, ho ha explicat aquest dijous en la Jornada Catalana
La mala notícia de la setmana en matèria de transports (les incidències del tren a la línia de Mataró no compten, per habituals) ens ve de Cambrils, la bonica vila marinera i gastronòmica del Baix Camp. La piqueta ha enderrocat, sense massa miraments, la històrica estació de ferrocarril. Una vegada es va deixar sense servei
Parlàvem la setmana passada del trenet entre Reus i Salou i del seu letàrgic final el 1975, víctima d’enemics diversos. Abans de donar-se per vençuda, una part de la sempre dinàmica societat civil reusenca intentà que la línia sobrevisqués obviant els inconvenients econòmics i territorials que acabarien per provocar la seva mort. La proposta sorgí
Parlava la setmana passada del fallit intent de construcció d’un tren vertebrat entre Las Palmas i el sud de Gran Canària, que no passà d’unes proves experimentals amb un recorregut de quilòmetre i escaig. L’amic (digital) Joan Alberich ha fet un comentari a l’apunt recordant-me una proposta semblant, que en aquest cas no passà d’un
La setmana passada vam esmentar de passada el tren elevat que durant algun temps circulà per Las Palmas de Gran Canaria de forma experimental. Aquest any en fa cinquanta del seu plantejament. Com és notori, aquell mitjà de transport mai va reeixir, però d’haver-ho fet, Gran Canària s’hagués convertit en el primer lloc del món
El Cabildo de Gran Canària ha aprovat per unanimitat de tots els partits (laus Deo!) una moció instant el govern canari i el ministeri espanyol de Transports a reactivar el projecte de tren que hauria d’unir Las Palmas amb el sud de l’illa seguint el recorregut de l’actual autovia GC-1. La idea de construir aquest
La forta ventada d’aquests dies fou la causant que aparegués al meu balcó un cedé d’aquells que es pengen per espantar els coloms. Es devia desprendre d’alguna altra casa i va venir a parar a la meva. La peculiaritat és que duia escrit amb retolador “Índia 2013”. Sens dubte contenia un reportatge fotogràfic d’un viatge
La guerra a Ucraïna segueix mostrant-nos incessantment colpidores imatges de destrucció i de drames humans, però també dels abruptes i forçosos canvis que han experimentat els habitants en les seves rutines diàries, per proveir-se de l’essencial o per protegir-se adequadament del foc enemic. Algunes de les imatges d’avui ens oferien les instal·lacions del metro de
Que vol dir, en rus, “estació de Kíiv” a Moscou. Efectivament, la ciutat té una estació de ferrocarril amb aquest nom, ja que des d’allí surten els trens que tenen com a destí la capital ucraïnesa (i d’allí cap a altres ciutats de l’Europa de l’est). Altra cosa és que hi arribin des de fa
Novament tambors de guerra. Aquesta vegada a Ucraïna, a ben pocs quilòmetres de la frontera de la Unió Europea, una circumstància que, com ja va passar amb el conflicte iuguoslau, fa que les notícies que ens arriben d’aquella zona ens siguin d’especial interès o preocupació, malgrat que qualsevol guerra és igual de greu i lamentable,
Després de Viena i París, concloem aquesta sèrie sobre arquitectes i metros (no prevista en un principi) amb una visita a Bilbao. En la gran transformació urbanística que ha experimentat la ciutat basca les darreres dècades, al costat d’un agençament general de barris i paisatges i del sorgiment d’edificis emblemàtics, la construcció i disseny del
La setmana passada parlàvem d’Otto Wagner i la seva petjada al metro de Viena. Avui parlarem d’un altre arquitecte-dissenyador i d’un altre suburbà potser més coneguts: Guimard i París. Hector Guimard (esquerra) va néixer a Lió el 1867 i morí a Nova York el 1942. Se’l considera el principal representant de l’Art Nouveau a l’estat