Javier Milei no és un excèntric, un personatge estrany o curiós… no! És un feixista amb totes les lletres. I, com tots els altres membres de la internacional feixista, no utilitza aquesta paraula per definir-se. En el seu cas, la cosa és molt pitjor ja que la paraula triada per explicar-se el món ha estat
Elon Musk ens ho deixava clar des del primer minut aixecant el braç i fent la salutació a la romana que identifica nazis i feixistes. Per si algú no s’ho creia encara, el gest de Musk assegurava que el segon govern de Trump serviria per demostrar que els nous feixistes han perdut els complexos i
Hem gaudit tant de les cançons de Fermín Muguruza a Kortatu, Negu Gorriak o amb el seu nom mateix que costa molt xerrar i dir alguna cosa que encara no s’hagi dit sobre ell i els seus voltants. Però la primera cosa que he de dir i vull dir és que cap paraula escrita sobre
El feixista Elon Musk, l’home més ric del món, feixista i promotor dels feixistes europeus, va entrevistar a la seva xarxa X, el dijous 9 de gener de 2025, Alice Weidel, líder d’Alternativa per Alemanya (AfD), l’únic partit, segons Musk, que pot «salvar Alemanya». És curiós com la destrossa per a Alemanya i Europa que
El ministre de l’Interior francès, Bruno Retailleau, el passat 7 de gener de 2025 feia una piulada en què deia que «Res, absolutament res, no justifica que es balli damunt d’un cadàver» i afegia que «Aquestes escenes de celebració són vergonyoses». Havia mort Jean-Marie Le Pen i la gent sortia als carrers de ciutats de
L’any 1992, el director japonès Hayao Muyazaki dirigia Porco Rosso, una pel·lícula d’anime sobre un pilot d’avions de combat que perseguia pirates al mar Adriàtic després de la I Guerra Mundial a canvi de diners. L’aviador Porco Rosso realment es deia Marco Pagot però el seu cos tenia la forma d’un porc com a conseqüència
El 4 de juny de 2007, el setmanari “El Triangle” va publicar un dels meus articles a la secció “L’Avenir” que parlava i lloava sobre el “Boada, el millor bar del món” deia aleshores. L’Eduard Boada, va emmarcar l’article i el va penjar en una paret del bar enmig d’una multitud d’altres articles, dibuixos i
El 20 de novembre, de matinada, es va morir el Joan Rocamora, com es mor tothom i com ens morirem totes i tots. Estava malalt de feia poc i les darreres setmanes em va parlar de la seva malura el David Parcerisa. Demà l’enterren i avui, amics i amigues, la seva companya Montse, la seva
El 7 d’agost de 1924, moria, després d’una dura agonia provocada per la tuberculosi, el poeta anarquista català Joan Salvat-Papasseit. En els seus darrers dies, l’havien acompanyat amics com Agustí Esclasans, Joan Merli i Josep Obiols, la seva dona Carme Eleuterio i Elvira Papasseit Orovitx, la seva mare. Davall del seu coixí diu la llegenda
Article publicat a Catarsi Magazine (https://catarsimagazin.cat/vosaltres-no-sabeu-que-es-guardar-fusta-al-moll-salvat-papasseit/) Pobre, obrer, anarquista, socialista, independentista… Salvat-Papasseit, Poeta i incendiari de mots Enguany, fa cent anys que va morir, al carrer Agenteria de Barcelona, davant de l’espai que amb el temps allotjaria Zeleste, el primer poeta obrer que va passar a ser part del cànon literari català, Joan Salvat-Papasseit. Durant
Aquesta és la història d’una dona sense història perquè la seva es podria confondre amb la de milers, centenars de milers o milions de dones d’aquest tros de món que alguns anomenen Occident. Té, això sí, característiques que la fan única. La principal, que Erin Williams és escriptora i dibuixant i en aquest «En tren.
F. Anita L’únic poema que signat per F. Anita és aquest que reprodueixo a continuació. No he trobat cap altre poema atribuït a aquest nom o pseudònim, una creació poètica que tracta sobre la repressió que com a obrers i anarquistes patien els qui ho eren. El poema «Qui sap» va ser publicat el gener
Retrat de Salvat-Papasseit de Rafael Barradas Un dels motors de l’auge de l’extrema dreta a nivell europeu i mundial ha estat, sense cap mena de dubte, la seva participació en un combat cultural que en molts aspectes ha guanyat. A vegades, perquè les esquerres no han plantat cara i han permès que els seus discursos
Semblava una broma de mal gust, semblava una mentida, un ‘fake’ d’algun dels qui a les xarxes ataquen dia sí i dia també els d’ERC facin el que facin. Hi havia qui havia dit que no en feia ni cas perquè la cosa era tan impossible que no podia ser, però la realitat sempre acaba
Fa tres cursos, a l’Institut Baix Penedès on treballo vaig provar de fer un projecte interdisciplinari que barrejava música, dansa, literatura, disseny, creació escenogràfica, teatre i mil coses més. El seu títol era “L’Odisseu de sal”. A final del curs, havíem creat un espectacle que reunia aquestes disciplines artístiques i havíem produït un disc de