Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Estem vivint temps de pandèmia. Tota la societat va prenent consciència del problema, es van cercant solucions i cures, mentre que la vida quotidiana pateix canvis provocats per les limitacions socials que provoca el virus. I tots, des del ciutadà d’a peu fins qualsevol primer ministre o president de govern, volen tornar a la normalitat.

Però ens preguntem: normalitat? Ràpidamnent es matisa “nova normalitat”, doncs cada vegada tenim més clar que no es pot tornar al ritme de vida i de consum de l’etapa pre-pandèmica. De tota crisi cal extraure lliçons de vida i canvis en els hàbits. D’aquesta pandèmia també. Hem de reflexionar en les causes i en les conseqüències. Hem de canviar les coses.

La natura no aguanta la marxa enrere del planeta: contaminació, no respectar el cicle biològic, usar recursos sense mesura com si no hi haguera un futur, l’ecomia globalitzada com a màxima expressió econòmica i política, explotacions dels pobles i les seues gents, devastació de la natura,… Potser tot el conjunt no és per ell mateix rsponsable de la pandèmia, però estem convençuts que són part de les causes.

Algunes de les conseqüències de la pandèmia ningú se les esperava: l’ajuda entre veïns de barri o de poble que abans ni coneixíem ni quasi saludàvem, sentit comunitari (tothom hem de salvar-nos), noves formes de treballar (per a molts el teletreball, per a altres emprendre noves formes de treball, abans impensables), prendre més consciència de l’acció col.lectiva, redescobrir la bellesa de la natura (primerament perquè no es podia eixir de casa, després com a mitjà senzill de gaudir de l’oci personal), … I l’atur, la solitud i l’angoixa davant la manca de recursos.