Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

13 de març de 2021
0 comentaris

Quaderns del pelegrí

El pelegrí mira amb el grup el mur d’un vell edifici, que presenta en la seua fatxada l’empremta d’antics bombardejos de diverses guerres.
-Veieu les marques? L’edifici va sofrir. Però ahí el teniu: segueix en peu.
Va callar un moment.
-Tant de bo siguem així davant la vida. De vegades, al primer cop de canó ens venim avall i tot en nosaltres és ruïna i caos.

A una jove del grup li ha picat un alacrà. Ràpidament se l’infla la cama. El grup haurà de detindre almenys un dia la marxa.
-És dolorosa aqueixa picada? Pelegrí?
-Ja veieu que és quelcom seriós. Però temeu més bé els alacrans dels records. Aqueixos poden paralitzar la vida sencera.

-Pelegrí, quants anys duus travessant aquest poble en què estem?
-Des de fa uns quinze.
-I el veus sempre igual? Aquests pobles gairebé no canvien, oi?
-No sabria dir-te; cada any que he vingut ho he fet amb un estat d’ànim diferent, el mirava amb els ulls del moment. I supose que els seus habitants m’han mirat a mi, en cada ocasió, amb ulls diferents.

-Pelegrí, per què quan veiem un xiquet xicotet, Carme es queda tan seriosa?
-Molta gent opina que el Paradís de l’ésser humà és la infantesa. Quan veu un xiquet, Carme se sent bandejada del Paradís. Per això es posa seriosa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.