Els Papers de Santa Maria de Nassiu

L’abús és, potser, un dels mals enquistat en el nostre sistema social, en les nostres relacions amb els altres homes i dones, en qualsevol de les seues múltiples varietats. I és en les seues formes, el que ràpidament se’ns cola i posiciona en el nostre actuar individual, en la nostra forma de vida. Potser per això siga el mal que més tolerància social ha tingut. Les seues formes són suaus, com ara de vegades no les veiem vindre, però les seues característiques i, sobretot, les seues conseqüències han marcat profundament la vida de les seues víctimes.

Els abusos de poder, els psicològics, els sexuals o els econòmics han sigut i segueixen sent-ho, en múltiples escales i intensitat, les formes predominants de l’abús en el món actual. Moltes vegades sembla que ho tinguem gravat en els gens, doncs es confon o barreja amb instints de supervivència. Però una cosa és lluitar per la nostra vida i una altra tractar d’assegurar-nos una milloria injusta en la nostra vida i una posició de poder en la societat exercint el control, el domini o l’explotació sobre altres éssers humans, de vegades sobre la nostra pròpia família.

Especialment dolorós són els abusos comesos contra els més febles: xiquets, dones, persones grans… Ací no ha d’haver tolerància. Aquests casos d’abusos han de ser denunciats, deixant constància de forma clara i contundent que la societat no els admet i prestat auxili personal i col.lectiu a les víctimes. El rebuig social haurà d’incloure no sols els abusadors, sinó també aquells que miren cap a un altre costat, quan pel seu treball i servei a la comunitat haurien de ser els primers a parar els peus.

Cal donar passos per a l’erradicació total dels abusos, allí on es cometen. Tenim diversos reptes per davant. En primer lloc, denunciar, en qualsevol àmbit on es produesquen, els abusos davant la justícia i davant la societat. En segon lloc, defensar la veritat, reclamant un canvi d’actitud en les institucions, entre elles l’Església, que sistemàticament han preferit amagar la realitat i encobrir els abusadors. En tercer lloc, educar perquè no es tornen a reproduir els abusos. I, per últim i davant de tot, posar el focus en el dolor de les víctimes, escoltant-les, donant-los suport, acompanyant-les, reparant les seues ferides.