Els Papers de Santa Maria de Nassiu

No veiem la fi d’aquesta cruel plaga que està acarnissant-se en tot el planeta. Una tercera ona ens assota amb variants de la Covid molt més contagiosos i alguns més mortífers. Hem descobert, a pesar de la ssuperbia basada en els nostres avanços tecnològics, la nostra constitutiva fragilitat. Som tan vulnerables que un simple virus posa en risc les nostres existències individuals i co.lectives.

Podem pensar que haurem aprés la lliçó i començarem una singladura nova? Cert és que s’estan donant mostres de generositat solidària, d’ajudar veïns que ho necessiten. O del personal sanitari i altres professionals que arrisquen la seua vida i sacrifiquen les seues hores de descans per tal d’atendre els infectats. Però, ho són en la mesura suficient per a un canvi generalitzat i profund de mentalitat, que prioritze una escala de valors basada en la gratuïtat i sàpia valorar el que tenim i el que en realitat ens manca?

Se’m podrà dir que sóc excesivament pessimista per opinar que recaurem en la vella anormalitat? No sobreviuran els vicis individualistes del campe qui puga, el que vinga darrere que s’espavile, la llei del neoliberalisme del màxim benefici en el més curt termini?

El que està passant amb les vacunes és una mostra d’aquest panorama. Sabem el cost real de la seua elaboració? Quant guanyaran les oligopolítiques empreses farmacèutiques amb les seues patentes i en la forma de la seua distribució? Quan arribaran als països pobres i en quines condicions? I els nyaps corruptes d’aqueixos polítics que es boten les normes de priotitats en la seua aplicació per a colar-se i rebre-les abans del que els haguera tocat?