Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 de març de 2021
0 comentaris

La corda

Imaginen el joc de la corda. D’un costat, els països de l’anomenat primer món; de l’altre els “Ninguns” (de Galeano). Així representa la meua ment la “Nova Normalitat”, que de nova té solament un increment brutal de la polaritat. Per la resta, segueix sent el Gat de Lampedusa: tot canvia per tal que res canvie.

En el costat dels països rics, a més, es forma un nuc de què sorgeix un ventall de cordes, cada qual estirant cap al seu costat; mentre en l’altre, tots els “Ninguns” junts tractant d’atraure aqueix extrem de la corda sense braços, ni nom, ni forces.

El triste resultat de la pandèmia que assota des de 2019 a tot el món és més del mateix, però elevat a l’enèsima potència. I no creguen que sóc pessimista o catastrofista, sé bé que hi ha hagut gestos, projectes, iniciatives que han tret el millor de les persones. Però no han durat, s’han diluït com el sucre en l’aigua. Em negue a pensar que aqueixa és la nostra naturalesa, així que cerque raons que resolguen aquest dilema del pensament en què s’enfronta la creença incondicional en la bondat de la gent i la realitat tristament contrastada en què cada cual va tirant de la corda cap a un costat. I no hi ha referencia en aquesta reflexió als poders públics, són figues d’un altre paner; la meua atenció se centra en el comú dels mortals, en la massa que conforma i desconforma la vida.

Al principi d’aquest cataclisme, les actituds semblaven encaminades a la unió, a la comprensió de l’altre, a la solidaritat ben entesa. Tots els ciutadans del món experimentem a un temps la por, la incertesa, el desassossec…

Les primeres notícies d’insolidaritat sorgeixen en torn als qui es boten l’estat d’alarma, el confinament, les mesures aprovades per a frenar l’escalada de contagis. Després vingueren les referides a aglomeracions, festes, reunions, trobades. Finalment, arrel del sistema de vacunació, on persones amb accés i sense prioritat estan vacunades front a altres que segueixen esperant la vacuna per a enfrontar-se a la vida sense riscos.

Tot açò en meitat d’una crisi econòmica, provocada per la pandèmia, on en cada llar hi ha una persona en atur forçós o un comerç de proximitat que ha tancat per no poder fer front a la manca d’ingressos.

ÉS el trist plantejament del sistema de salvar l’economia per damunt de la salut, o el que és el mateix, de les persones. Així que no, no hem aprés res. Una vegada més. Esglaia l’opció que ens deixa la corda.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.