Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El futur després de la pandèmia
“El futur és imprevisible, res no està escrit”
La pandèmia ens obri horitzonts de diàleg, no sabem com serà el futur, tenim poques certeses, tot són incerteses. Però hi ha una certesa, la necessitat que la reconstrucció ha de ser comunitària. En aquesta línia el papa Francesc en la Frattelli tutti: “cal una comunitat que ens sostinga, que ens ajude a uns i altres a mirar cap avant.” Ha de centrar-se davant de tot, en l’equitat i la solidaritat, la idea de servei, la rellevància de l’honestedat.

El compromís amb allò públic requereix l’augment de la inversió en àrees vitals com la investigació i la prevenció, la protecció social, educació, sanitat, la cura de les persones més fràgils. Per a això es fa necessari el control financer de les corporacions multinacionals que amaguen els seus guanys, una fiscalitat progressiva que contribuesca a erradicar les fortes desigualtats.

Els diversos moviments socials -sindicats, ecologistes, associacions veïnals, plataformes rurals, l’ecofeminisme, moviments culturals o de resistència- criden a sentar les bases per a una ampla i plural coalició, concertació, on abordar el manteniment d’un sistema de salut pública i d’accés universal, una civilització que siga capaç de produir i tenir cura del Patrimoni Comú, la “CASA COMUNA” que ens configura com a comunitat en la diversitat. Estem davant la necessitat de compaginar la democràcia participativa de la ciutadania amb la representativa. Hem de prendre consciència que estem davant l’oportunitat d’aprendre una vida més assossegada, ralentitzada, d’introspecció interior, assaborir l’art de les humanitats: la poesia, la música, la pintura, el conreu de l’amistat i la fraternitat. Siguem part activa en la rehabilitació de la vida que subsisteix on hi ha vincle, comunió i corresponsabilitat de tota la família humana.