Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Recentment el papa Francesc ens ha regalat una joia més de la seua anàlisi social. Una carta en què se’ns convida àmpliament a anar reflexionant sobre la forma de modificar el centre de gravetat en torn al qual construïm les societats modernes que no pot ser de lluita i enfrontament entre nacions, ni es poden organitzar societats basades en mers interessos econòmics i de rendibilitat i amb objectius de poder i domini a qualsevol preu. Francesc ens convida en Fratelli Tutti a recuperar la convivència creant societats de persones, en què el centre de la seua organització siga l’ésser humà.

I en aquest cúmul de situacions que analitza, rebutja, com ja ho feren anteriorment des del Vaticà II i el propi sant Joan XXIII, en la seua encíclica Pacem in Terris, les guerres, incloses les anomenades guerres justes. No a la guerra!!!, Francesc fa al.lusió al mateix argument que esgrimia Joan XXIII: “La qüestió és que a partir del desenvolupament de les armes nuclears, químiques i biològiques, no té sentit recórrer a les guerres com a solució de conflictes, quan la seua utilització podria produir una escalada que duguera a la fi de la humanitat”.

Però, què entenem per guerres justes a què també es rebutja?

Para mostra un botó: Una persona pacífica, no violenta, és assaltada per un individu amb intenció de matar-lo per a robar-li. L’acte reflex d’aquesta persona fa que immediatament agafe un ganivet al seu abast i mate el seu agressor. És un acte violent exercit en defensa pròpia. És per això un assassí o un home violent qui exercità aquest lamentable acte? És un plantejament que es recull en la “moral de situació” i que eximeix d’aquesta acusació a qui en una acció de defensa pròpia i sense possibilitat d’altres recursos actua de forma fatal per a evitar la seua pròpia mort. Noam Chomski reconeixia que tal vegada en alguna ocasió fóra necessari actuar de forma violenta. Recorrent a l’exemple assenyalat. Tal vegada no pot entrar un poble en guerra i guerra legítima, quan es veu envaït per la força, en un intent de salvaguardar les vides innocents de la població a què els dirigents han de defensar i protegir? El polític i filòsof Jhon Rawls admet que un poble pot entrar legítimament en guerra per dos motius:
a) L’autodefensa davant una agressió, que pose en perill els interessos fonamentals de la societat. Fer la guerra en legítima defensa pot qualificar-se com a guerra justa.
b) Per intervenció humanitària: un poble pot entrar legítimament en guerra amb un altre, encara que no havent estat agredit, sí es pot comprovar que aquest poble està realitzant una fragant violació dels drets humans, accions genocides,… etc.

Cap estat té dret a declarar una guerra per interessos particulars, imperialistes, colonitzadors, de domini, segons assenyala el Tribunal de Nüremberg: “L’agressió és el suprem crim internacional”. Possiblement en aquesta línia d’acció bèl.lica agressiva invasora, inclús amb la pretesa justificació de “preventiva”, és a què es refereix el Papa en el seu rebuig a la guerra, perquè estem totalment d’acord a afirmar amb ell que la guerra deixa el món pitjor del que estava, la guanye qui la guanye. “La guerra és un fracàs en tota dimensió”.