Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Abans de la pandèmia: la normalitat del neoliberalisme.
Abans de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, el sistema mundial es trobava amb un excés de contradiccions i dilemes que podien provocar una gran fallida. És l’emergència del neoliberalisme econòmic amb una narrativa individualista, anti-pública i anti-estat. La lògica privatitzadora on predomina el capital financer i el desmantellament progressiu de l’estat del benestar, comporta l’ afebliment de les institucions de caire democràtic, al mateix temps que es promouen tendències que expandeixen la corrupció, l’odi i la violència. Són polítiques que fomenten la precarietat en el treball i donen pas a l’ampliació de la desigualtat econòmica, social i de gènere, provoquen el fet del canvi climpatic i el seu impacte sobre el conjunt del planeta Terra. Fenòmens, tots ells, acompanyats del relat neoliberal: “salvar l’economia”, “salvar bancs i empreses”. Discurs que duu aparellat el necessari sacrifici de les classes populars, l’austeritat, la resignació a l’exclusió i la pobresa “no hi ha altre ordre possible”, “no hi ha alternativa al lliure mercat”.

En aquest context, s’anaren sumant altres perills que apuntaven, a partir d’evidències de pandèmies anteriors (vaques boges, grip aviar, èbola…), la probabilitat de patir-ne una abans de 2021. “Ens enfrontem a l’amenaça molt real d’una pandèmia fulminant, summament mortífera, provocada per un patògen respiratori que podria matar de 50 a 80 milions de persones i liquidar quasi el 5% de l’economia mundial”. (Informe de la Junta de Vigilància Mundial. Organtització Mundial de la Salut i el Banc Mundial, 18 de setembre de 2019). El món corre un greu perill de patir pandèmies d’abast mundial i de conseqüències devastadores, no sols en termes de vides humanes sinó de desestabilació econòmica i caos social.

L’explosió de la pandèmia. L’individualisme nu.
Els límits de la ciència. En un instant, la matèria microscòpica de la COVID-19 ens va mostrar l’enorme fragilitat de la condició humana, ens va igualar a tots a escala internacional trencant tota classe de murs i fronteres i, acte seguit, va mostrar la profunda desigualtat i irracionalitat en què vivíem. De prompte sorgiren els primers debats de la interacció entre la malaltia animal i la salut humana. La pugna dels laboratoris biotecnològics -enginyeria genètica- i els seus experiments o l’origen de patògens, desallotjats per la deforestació dels seus ecosistemes. El fet és que ens ha dut al confinament deixant un rastre de solituds i morts, sense poder acomiadar-nos-en.