En la sèrie House of Cards, el seu protagonista, un Frank J. Underwood interpretat magistralment per Kevin Spacey, empetiteix el mateix Maquiavel amb les seves enrevessades maniobres polítiques. Encara més. No es tracta tant de conspiracions de despatx com d’artificis en què la claveguera s’esdevé l’autopista que porta als seus objectius polítics de la manera
Nota: Article publicat al número d’aquest mes de Barret Picat Quan la meva germana m’ha trucat aquest matí, he imaginat que seria per anunciar-me males notícies. I no m’he equivocat. Josep Pujol ha mort. Tot just ahir complia vuitanta-dos anys. I ja feia un que no anava massa bé. Una trajectòria i una cronologia simètrica
Cal constatar que en els darrers anys les circumstàncies han forçat l’intel·lecte a establir noves fórmules d’anàlisi i proposta. I, ara per ara, mai amb tants pocs recursos s’està gestant un pensament tan ben elaborat. No només. En plena època d’una depressió que va més enllà de les estadístiques, diversos grups s’autoorganitzen per bastir projectes
En certa mesura, era d’esperar. El cop d’estat impulsat per occident (i molt especialment per Alemanya) per annexionar-se Ucraïna ha generat els seus anticossos. Malgrat els esforços propagandístics, el cert és que la decisió de la població d’origen rus i de la mateixa Rússia de resistir-se a aquest statu quo es podia preveure. Ara, tota
D’un temps ençà, allò que podríem anomenar la meva activitat pública s’ha multiplicat. Això implica xerrades (com a receptor o emissor), concentracions, manifestacions, trobades polítiques, cadenes humanes, conferències, manifestos o qualsevol altre dels esdeveniments que puguin ésser catalogats en aquest sentit. No uns penséssiu pas que això es pugui deure a mèrits particulars. Sempre he
Alguna cosa deu estar canviant quan, des d’un institut públic, em demanen que faci una xerrada de tres quarts d’hora on explicar a alumnes de secundària que resumeixi dos segles d’anarquisme i el seu significat. Més, quan el coneixement de què jo disposava a la seva edat era pràcticament inexistent, més enllà de dos paràgrafs
Diumenge passat vaig anar per primera vegada a una xerrada feta per David Fernández. Ja ens coneixíem feia un temps, via telemàtica, quan ocasionalment vam col·laborar en algun número del Setmanari La Directa. A més, ens llegíem mútuament, cosa que també representa una fórmula de coneixement. Com és obvi, també havia vist alguna de les
Tècnicament parlant, sóc catòlic. He estat batejat, he fet comunió i també m’he confirmat. Participo també d’uns referents cristians, i malgrat la meva cuirassa d’escepticisme, posseeixo també d’una dimensió espiritual que no defujo. No sabria dir si sóc creient, bé, de fet em costa molt creure, encara que admeto que el codi moral del cristianisme,
Article Publicat a la revista Docència. «El mercat i les “previsions per a tota la vida” sempre estan en desacord, i quan la política estatal es rendeix al dictat de l’economia, entesa com el joc lliure de les forces del mercat, l’equilibri de poder entre tots dos s’inclina decisivament a favor del primer». Zygmunt Bauman,
Nota: Article publicat al Diari de Girona dimarts passat: Habitualment, les mentides requereixen de bons embolcalls i guarniments. És això que són camuflades rere propaganda que, per les formes en què es presenten, només poden ésser creïble per als ingenus o els deslleials. És així com hem d’entendre les febles justificacions ofertes per la Consellera
Nota: Article publicat a El Punt Avui Sovint la història és allò que han deformat els historiadors. La simplificació o la tergiversació impedeix sovint la comprensió d’alguns conceptes. És el que succeeix amb el terme “gimnàstica revolucionària”, una tàctica adoptada per la CNT-FAI al llarg de la dècada dels trenta, i mal interpretada per bona