Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Cal constatar que en els darrers anys les circumstàncies han forçat l’intel·lecte a establir noves fórmules d’anàlisi i proposta. I, ara per ara, mai amb tants pocs recursos s’està gestant un pensament tan ben elaborat. No només. En plena època d’una depressió que va més enllà de les estadístiques, diversos grups s’autoorganitzen per bastir projectes editorials agosarats i reeixits, com sembla el de l’Espai Fàbrica, que en poc temps ha estat capaç de publicar llibres de gran interès. Llibres que compilen visions clarividentment crítiques amb la crisi de cartró pedra que amaga el festí capitalista, i alhora són capaces de farcir d’iniciatives de resistència i acció l’aparença de conformisme que ens tracten de vendre.
Josep Fontana, el gran historiador europeu, algú que tindria el Premi Nobel d’historiografia si aquest existís, enceta un pròleg que es pot considerar com la visió més completa que sobre el moment he pogut llegir. No és per a menys, Fontana té vocació de servir de nexe de rebel·lia entre una generació que es deixà entabanar per la Transició, i la que està muntant una esmena a la totalitat al capitalisme, no pas des del marxisme carrincló de quaranta anys enrere, sinó des d’una visió més rigorosa i realista. A partir d’aquí, com en tot llibre d’articles, van desfilant un seguit de noms (sovint de la nova dissidència més coneguda, amb promeses emergents de la contra societat catalana). I es parla, des d’una perspectiva acadèmica, i alhora política, sobre economia, educació, sanitat, la repressió, el treball,… tot des de la perspectiva de com el capitalisme ha anat intervenint en política per muntar una dictadura repressiva a fi d’assegurar els propis interessos i organitzar una despossessió col·lectiva.
Com tot, la intensitat i l’interès, pot resultar desigual. Tanmateix, la impressió general és satisfactòria, en el sentit que assistim a una guerrilla intel·lectual per terra, mar i aire que tracta de compensar el nou totalitarisme en què la propaganda governamental tracta d’adormir la societat. Un llibre que, si bé exposa continguts depriments, exhala una optimista determinació a l’hora de fer-hi front.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
mal els pesi als antirojos tronats de sempre, que vint anys després d’anunciar la fi d’una de les eines de transformació més poderoses dels oprimits segueixen entestats a enterrar-la, per sort sense èxit