El pensament que un, en arribar a la fi de la seua vida, segueix amb el que millor sap fer reconforta molt. Ara, també hi deu haver congressos, allà dalt, de mandrosos, de malfaeners i d’immobilistes. Malauradament, totes aquestes coses, tampoc no estan barallades amb la bondat i la santedat… Hi ha sant que no ha pegat un brot en sa vida! Això sí, alguns sempre anaven plens d’estigmes! Quines coses!