Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 7 de gener de 2013

llibreria

Quan ho he llegit he anat a la llibreria de casa, a mirar-me els llibres i a intentar esbrinar quins dels més vells havia comprat a Catalònia. Algun Cortázar d’Alfaguara i, segur, El Company de Pavese, d’El Cangur. 

Quan era joveneta i anava a ca la iaia a Barcelona, amb estalvis o amb cèntims que em donaven les tietes, agafava el metro al Clot, baixava a la Plaça Catalunya i anava a Catalònia a comprar-me algun llibre. Era quasi un ritual, un ritual feliç.

Hi havia tornat, ara que vaig a Barcelona sovint però sempre a corre-cuita, m’havia retallat una estona, entre l’autobús de l’aeroport i algun tren, per passar per Catalònia a comprar-me algun llibre, la novel.la que estic llegint la vaig comprar a Catalònia fa quinze dies…

Quan hi anava, sovint recordava l’adolescent amb cinc-centes pessetes i ganes de Cortázar que s’hi passava hores.

Estic trista i estic farta de que em tanquen llibreries (i bars).  

  1. Va ser la meva primera llibreria de capçalera. Es deia “La casa del libro” i la señorita Enriqueta (soltera elegant de cabells grisos) ens feia el 10% de descompte. Algun dia hauré de tornar a aquesta vorera nord de la ronda de Sant Pere, tan relacionada amb la meva història familiar.
    Respon
  2. Estic farta jo també que tanquin llibreries, bars, racons de lleure i xerrades, botigues artesanes, i obrin fast-foods, moda ‘internacional’. Catalonia va ser sempre la llibreria de Barcelona i a la del carrer de casa no hi trobava el llibre.
    No és un bon dia avui, per moltes altres coses.  
    Respon
  3. Una persona amb qui solia parlar i ara no tinc a la vora sempre deia “les ciutats canvien per assemblar-se totes cada vegada més”. Tanquen els espais de trobada -els comerços, els bars, les farmàcies…- que fan que cada lloc sigui especial i irrepetible i obren les franquícies del que triomfa a tot arreu. Amb cadascuna d’aquestes derrotes, s’erosionen les particularitats que ens ajuden a distingir-nos a nosaltres mateixos entremig d’una massa uniforme.

    M’alegro que hagis tornat encara que sigui per una causa trista.

    Respon
  4. La notícia del tancament de la llibreria Catalònia m’arriba de manera sorprenent i em sap molt greu. Vaig anar-hi fa quatre dies a comprar algun llibre per reis.
    Ja n’han tancat moltes de llibreries emblemàtiques a Barcelona, però en aquest cas el què em sap més greu és que l’espai l’ocupi un Mac Donalds.
    No és per mania al fast food o a les cadenes americanes, sinó només que un espai de cultura, mimat i estimat per molta gent queda esborrat del mapa per la uniformització d’usos u consums.
    Respon
  5. Doncs sembla que alguns prefereixen anar-hi

    i menjar-se un Big Mac abans.

    Tot i que els anglesos van voler vetar-los a la publicitat dels JJOO. 

     

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de del lado de allá... per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent