Quan, a la primavera de 1979, s’esdevenia la revolució iraniana, els analistes europeus no van entendre res. Teheran, una de les capitals més occidentalitzades, ocupades per senyores amb xador i homes barbuts, que clamaven contra el glamour de la cort de la xa de Pèrsia! Mentre que als intel·lectuals oficials els va enxampar amb el
Estels communards sota un cel de maig, versos de Rimbaud encalcen la nit, les galàxies difuminades de la Plaça Catalunya s’allunyen amb la parsimònia de la velocitat de la llum. Recordes aquells antics gronxadors metàl·lics damunt la grava polsosa, els milers de pedretes que s’enduien sabatetes d’infant? No són ara, aquells antics vailets que acampen
Nota: Article publicat al Diari de Girona Fa uns dies vaig poder parlar amb uns alumnes, nord-americans i escandinaus, que en un programa d’intercanvi internacional estan completant un curs de secundària a Catalunya. Els vaig preguntar com els havia anat i què en pensaven del nostre sistema educatiu. En un perfecte català (la immersió és
Ho confesso. Malgrat els grans esforços per impedir-ho, m’estic il·lusionant. Porto més un munt d’anys denunciant allò que tothom comparteix a la Plaça Catalunya, el que he publicat al llarg dels darrers quinze anys, i ara veig que són desenes de milers que ho repeteixen. El sistema ha tingut un error fatal i cal reiniciar-lo.
A quina empresa votaràs diumenge? Mai tant pocs han fet tant mal a tants! El banquer bo és el banquer entre reixes! Enfront les galtes de porc, bacallà d’Islàndia! Una cambrera de Nova York té més drets que deu milions de grecs! Muntem entre tots un banc, a veure si ens rescaten! Els banquers aniran
Vés per on, les coses es van animant. La majoria silenciada comença a parlar. Primer, amb eslogans enginyosos “Democràcia real, ja; Violència són 600 euros al mes; Massa xoriço per a poc pa; Poc pa, i pitjor circ,…”. Ara toca concretar propostes, la majoria d’una racionalitat i seny que desconcerten els polítics (algú que no
“Ja era hora”, fóra fàcil pensar en veure que, almenys una part de la societat ha decidit plantar-se. Ja era hora visualitzar la indignació que fa temps que corre entre les converses quotidianes. Les manifestacions de diumenge passat (molt més transcendentals que les del dia anterior), amb la primera protesta, algunes setmanes abans, semblen seguir
Nota: Article publicat a l’Avui-El Punt La publicació de les memòries del president Pujol ens està resultant molt útil als historiadors. El coneixement íntim de l’home que governà gairebé un quart de segle fa adonar-nos dels errors d’anàlisi en què hem incorregut sovint. De fet, la simplificació propiciada pels eixos esquerra/dreta i catalanisme/espanyolisme ha provocat
El tancament provisional de la seu del Memorial Democràtic, el passat febrer, fou acollit amb inquietud i reserves entre sectors de l’esquerra i els historiadors. No és per a menys. El canvi de govern genera susceptibilitats entre els seus impulsors i existeix un fonamentat temor a un retorn vers el silenci institucional dels vuitanta respecte
Albert Camus afirmà un cop que “tot el que he après a la vida, ho he fet en un camp de futbol”. L’escriptor pied-noir, d’orígens familiars menorquins, tenia una gran capacitat per llegir l’ànima profunda de la condició humana. I certament, jo que també hi he jugat a aquest esport, potser podria afegir que “tot
El suplement econòmic de La Vanguardia de diumenge informà de les estranyes aliances del nou Front Nacional de Marine Le Pen. En una notícia que probablement passarà desapercebuda, el rotatiu explicà els “fitxatges” de diversos sindicalistes de pràcticament tot l’arc sindical francès, des de la CGT fins a SUD. Tot i que aquest intent d’infiltrar-se
Nota: Article publicat al darrer número de El Tafaner Ara fa tot just un any, les autoritats monetàries europees intervingueren l’economia de Grècia. Posteriorment, aquesta modalitat d’immiscir-se en les sobiranies dels estats s’amplià a Irlanda i Portugal. Mentrestant, la rumorologia de la premsa econòmica apuntava directament a una sort similar per al cas espanyol. I,
Aquesta Setmana Santa vaig passar uns dies al sud, a la frontera entre Andalusia i Extremadura, per fer una mica de turisme i veure part de la meva extensa família política. Atès que el senyor Ryanair ens va cancel·lar el nostre vol a Sevilla, vaig decidir de travessar la Península Ibèrica en cotxe, aprofitar per
M’agraden les provocacions intel·lectuals. I l’antropòleg Gustau Nerín sembla saber explotar el filó de la fórmula wooyallenesca “tot allò que volia saber sobre la cooperació i mai havia gosat preguntar. Certament, el llibre satisfà les expectatives inicials de posar al descobert les incongruències de bona part de les ONGs per al desenvolupament i la cara