Espai de Dissidència

Estels communards

sota un cel de maig,

versos de Rimbaud

encalcen la nit,

les galàxies difuminades

de la Plaça Catalunya

s’allunyen amb la parsimònia

de la velocitat de la llum.

Recordes aquells antics gronxadors metàl·lics

damunt la grava polsosa,

els milers de pedretes que s’enduien

sabatetes d’infant?

No són ara, aquells antics vailets

que acampen vora la font,

tot somiant perquè altres perdin la son,

tot compartint per col·lectivitzar la nit?

Avui sintètics materials protectors

esvaeixen els riscos fatus,

mes no la freda intempèrie

d’aquest hivern perpetu.

Estels communards

sota un cel de maig

diuen que sota aquest asfalt aïllant

hi ha les llambordes!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!