mans

Demà, quan em desperte, les meues mans apagaran el despertador i encendran la cafetera, després faran les coses que fan tots els dies: es mouran molt quan parle, passaran moltes hores al teclat de l’ordinador, sostindran sovint un llapis i escriuran, cuinaran i passaran pàgines. Buscaran les monedes per donar-li els diners del cafè justets al barista i que no renegue. Obriran portes i en tancaran i tocaran botons d’ascensors de telèfons i d’altres estris amb botons, remenaran cafès i encendran cigarretes.
Faran la seua feina, com cada dia.
Aparentment.
Perquè, tot i que ningú no ho notarà, demà les meues mans no seran ací, seran allà, per la banda d’Alcanar…