hem guanyat!!

Tota la vida votant i perdent i avui he guanyat sense votar. Hem guanyat! 
Han guanyat les associacions que van recollir les firmes per convocar els referèndums, han guanyat totes les persones que s’han mobilitzat creativament i esplèndida per informar la població, per lluitar contra la desinformació, la manipulació i el joc brut del govern, per superar la desídia de la població que en els darrers 15 anys no havia anat a votar als referèndums, els voluntaris de ‘TaxiQuorum’ que han portat a votar les persones amb dificultats per moure’s, els activistes, els ciutadans italians tenacíssims han usat la xarxa per demanar el vot, els actors i músics que ahir regalaven entrades a qui demostrara haver votat. I han guanyat els trenta milions de votants italians que ahir i avui han anat, malgrat tot, a votar.
I ells han perdut, han perdut els manipuladors i els mentiders. I sobretot ha perdut ell, no vos podeu imaginar l’ambient que hi ha per Roma, amb la gent tocant els clàxons dels cotxes i abraçant-se i omplint les places. Ja era hora, era hora.

aire nou

Ho han intentat de totes les maneres. Primer van impedir que es votara per als referèndums el mateix dia de les eleccions municipals i regionals, per evitar que s’arribara al quorum (la participació ha de ser de més del 50%), impedint que s’estalvien milions d’euros fent anar a votar la gent dues voltes en menys d’un mes. Van intentar que no es votara el mateix dia sobre l’energia nuclear i el legitimo impedimento (la llei que permetria a Berlusconi no presentar-se als judicis), intentant fer votar la gent en dies diferents per no arribar al quòrum en aquest darrer. Van fixar la data del referèndum el més tard possible per que la gent preferira anar a passar el diumenge fora que anar a votar.

La informació ha estat fastigosa des del començament: els telediaris de RAI1 i de RAI2 van dir més d’una volta malament les dates del referèndum, dissabte, el dia abans del vot, el telegiornale de RAI1 el van començar dient: Demà és molt millor anar a la platja perquè a la muntanya igual plou…

Han impedit pràcticament que els italians residents a l’estranger puguen votar. Avui el ministre de l’interior ha trencat el silenci electoral dient que s’havia arribat al quòrum tres hores abans que tancaren els col.legis electorals (ja l’han denunciat).

Jo, personalment, no tenia cap esperança, fer anar a votar més de la meitat dels italians un diumenge de juny em pareixia impossible, però la mobilització popular ha estat impressionant i, tot i les maniobres del govern, pareix que tenim quòrum, que més de mig país ha preferit anar a votar que anar a la platja.

Miguel Mora ho explica molt bé ací, com sempre. Jo estic molt, molt emocionada. Ara la llum al final del túnel comença a enlluernar.

maneres de diure

És sempre una emoció molt especial anar a l’Alguer. Aquesta volta ho ha estat encara més, potser perquè hem estat més dies o perquè estic perdent la vergonya de preguntar a la gent si parla alguerès i he pogut parlar més en català amb més gent. Tot i que com em va dir una persona només el parlen los vells i los minyons ja no l’emparen aquesta volta he pogut tindre converses llargues i meravellar-me amb les seues paraules i el seu accent que, curiosament, em recorda tant l’accent de l’F. quan parla català. 
M’emociona la tenacitat d’una gent que ha conservat la llengua tants segles i m’emociona poder parlar-hi una micaretta cada volta que hi vaig i escoltar les seues maneres de diure. I quasi sempre l’emoció és mútua i jo també faig emocionar la gent de l’Alguer amb les meues, de maneres de diure.