Contra la falç del temps

Algunes tardes, quan sense donar raons el mal tot ho somou, t’acostes
buscant remei a la poesia dels clàssics. La seva música t’agombola i la
perfecció dels seus versos et fa sentir -mentre els llegeixes- segur
com quan et refugies en silenci sota les voltes gòtiques de les
catedrals. Avui, després d’acabar la feina, has tornat a…

Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*