EL PLAT DE FUSTA

Imatge: Plat de fusta…..

I a l’avi, que es va fent gran, li comencen a tremolar les mans….. Lluny ja queden les contalles, rondalles i altres galindaines que l’avi explicava al nét….
I ara, moment ja de la decadència, el pobre avi li tremolen les mans i amb el tremolor li van caient a terra els aliments que hi ha per dinar.
El fill s’enfaristola, i li crida a l’avi:

.- Des de demà aniràs a menjar a la cuina, lluny de les nostres mirades que han de veure els teus tremolors i la vianda per terra…

I sí…. El fill fa anar al pare a menjar a la cuina…
I el nét que ho veu, comença a fabricar un plat de fusta ….
Serà pel pare, quan, ja vell, li tremolin les mans i així ens el treure’m de sobre….

Si voleu escoltar i llegir el poema, cliqueu aquí,

Apali, si voleu escoltar la rondalla cliqueu aquí, o al dessota.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari