Des d'aquí

—

A continuació, reproduïm el text de la instància que el dijous 11 de desembre de 2025 hem presentat a l’Ajuntament de Malgrat de Mar.

(Nota: aquí, no apareixen els domicilis particulars, ni els DNI, ni la signatura física dels quatre que l’hem presentat, ni el correu electrònic per a rebre’n notificacions. I alguna referència, literal a la instància, consta aquí com enllaç d’internet)

A L’AJUNTAMENT DE MALGRAT DE MAR

Na NÚRIA CASAJUANA VIVES, amb DNI ⊗ i domicili al carrer ⊗ de Malgrat de Mar, en SALVADOR MONTALT TORRENT, amb DNI ⊗ i domicili al carrer ⊗ de Malgrat de Mar, en JOSEP MARIA CROSAS MALLEU, amb DNI ⊗ i domicili al carrer ⊗ de Malgrat de Mar, en GABRIEL COLLADO LÓPEZ, amb DNI ⊗ i domicili al carrer ⊗, de Malgrat de Mar, com a millor procedeixi en Dret compareixem i,

MANIFESTEM que el passat dia 02/12/2025 l’Ajuntament de Malgrat de Mar va presentar públicament un “logo” que formarà part de la imatge corporativa de l’Ajuntament de Malgrat de Mar i en base aquest escrit es ve a demanar a instància de part, que es declari d’ofici la NUL·LITAT DE PLE DRET de l’aprovació del “logo-imatge corporativa” de l’Ajuntament de Malgrat, així com de totes les decisions i actes successius i dependents, en aplicació de l’article 106.1 en relació als article 47.1 b), e), f), g) i article 47.2 de la Llei 3/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i en base a les següents,

AL·LEGACIONS

1.- LEGITIMACIÓ.

Quant a la legitimació activa, les persones que encapçalem i signem aquestes al·legacions estem domiciliades a Malgrat de Mar i com a vilatans/es disposem d’interès legítim en la imatge oficial de l’Ajuntament del poble, i en l’ús d’aquesta imatge, així com en la memòria, descripció i justificació i en el procediment administratiu seguit per a la seva aprovació i si aquest ha respectat la informació, transparència i participació ciutadana.

2.-MANCA D’ACCÉS DE LA CIUTADANIA.

Aquesta imatge corporativa va ser comunicada públicament a la ciutadania en data de 02.12.2025 a través d’un acte públic de presentació a la sala Joaquim Garriga, de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar. Mai abans la ciutadania de Malgrat va tenir accés públicament a aquesta imatge. No consta la seva publicació a cap Butlletí o Diari oficial.

3.-PROCÉS DE CONTRACTACIÓ DEL “LOGO”.

La contractació d’aquesta imatge corporativa es va acordar en la Junta de Govern Local de data de 21.10.2024, on es fa constar com a objecte del contracte:

L’objecte del contracte és la renovació i modernització de la imatge corporativa. Els serveis tenen l’objectiu de modernitzar l’escut de l’Ajuntament, simplificant un o diversos elements originals. A més, el projecte també té l’objectiu de realitzar un nou disseny als materials corporatius essencials de l’Ajuntament per assegurar la coherència visual i estètica d’aquests en tots els seus suports i formats.

Posteriorment en els antecedents de la Junta de Govern Local de data de 30.04.2025, es fa constar un canvi de criteri alhora de dissenyar el logotip:

S’assignà el Cap del Servei d’Arxiu com a persona responsable per dur a terme el seguiment del projecte. Aquest informà a l’empresa proveïdora l’obligació de complir amb un criteri a l’hora de dissenyar el logotip: la visualització de tots els elements que formen part de l’escut municipal (la Torre del Castell, el mar i els escuts d’armes de la Baronia de Palafolls i el Vescomtat de Cabrera). El desembre de 2024, l’empresa Maria Roca Nolla presentà al Servei d’Arxiu Municipal una primera proposta de disseny, la qual estava formada per un logotip amb forma quadrada. Aquesta proposta fou rebutjada des de la Regidoria d’Arxiu ja que es preferí un logotip amb forma de rombe. S’encarregà una segona proposta pel 9 de gener de 2025, dia en que se celebra una reunió amb els grups polítics del consistori per informar de l’estat del projecte.

El passat 9 de gener de 2025, en la reunió esmentada anteriorment, s’aprovà el logotip presentat per l’empresa Maria Roca Nolla, al trobar que complia amb el criteri d’inclusió de tots els elements de l’escut municipal. Es demanà a l’empresa dues modificacions d’ordre abans de la finalització definitiva de la primera fase del projecte. Aquestes modificacions foren realitzades per l’empresa adjudicatària el passat 5 de febrer de 2025. El passat 6 de febrer de 2025, en sessió de Junta de Govern Local, l’equip de govern demanà al Cap del Servei d’Arxiu reiniciar de nou el projecte i canviar el criteri a l’hora de dissenyar el logotip. La nova prioritat política fou la de no incloure tots els elements de l’escut municipal en el logotip, únicament requerint mantenir la forma de rombe en el futur disseny.

Finalment llegim en els antecedents de la Junta de Govern Local del 09.10.2025 que el passat 30 d’abril de 2025, en sessió de Junta de Govern Local, s’aprovà el logotip dissenyat per l’empresa Maria Roca Nolla com a nova imatge corporativa de l’Ajuntament de Malgrat de Mar. El passat 31 de juliol de 2025, l’empresa Maria Roca Nolla va fer entrega de totes les feines encarregades en la seva contractació de serveis, inclosa la redacció d’un nou manual d’identificació visual, el qual ha de substituir l’anterior manual, aprovat per Junta de Govern Local el passat 18 de novembre de 2024.

4.-OBJECTE DEL CONTRACTE.

De la lectura de l’objecte del contracte i les posteriors modificacions, podem concloure que el que s’encarrega, atès l’ús que se’n vol donar, amb major o menor encert, concreció i claredat, no és una marca de poble, sinó una imatge corporativa, que vindrà a substituir, sempre o en ocasions, l’oficialitat que se li atribuïa a l’anterior escut. En aquest sentit, doncs, la imatge que es va presentar tindrà un ús oficial ja sigui en comunicacions oficials, documents aprovats i/o acordats pels òrgans col·legiats de l’Ajuntament, uniformes dels treballadors/es municipals, identificació de vehicles municipals, d’organismes dependents, entitats,… i un llarg etcètera. Dels antecedents que consten en les diferents Juntes de Govern Local també detectem canvis de criteris no justificats tècnicament que fan del procés poc comprensible.

5.-CONCEPTES I DEFINICIONS.

Es fa necessari, abans de continuar exposant les raons que condueixen a demanar la NUL·LITAT sol·licitada, conceptualitzar i definir les diferents formes d’imatges corporatives i oficials establertes en la normativa actual i en vigor, per posteriorment explicar quin ha de ser el procediment per a la seva aprovació:

Referenciarem les definicions dels distints conceptes de símbols que conté el Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació i els símbols dels ens locals de Catalunya estableix a l’article 19 (punt 1, 2 i 3) -Redacció segons la modificació del DECRET 344/2022, de 22 de novembre, pel qual es modifica el Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el Registre d’ens locals de Catalunya.-:

Escut. S’entén per escut un símbol format per una superfície entre línies, anomenada camper, on es representen diferents elements, anomenats càrregues heràldiques.

Bandera. La bandera és una peça de tela, generalment rectangular, fixa per un costat a un pal o asta, que serveix com a símbol o ensenya.

Emblema. L’emblema comprèn qualsevol símbol gràfic diferent de l’escut o de la bandera. No pot tenir en cap cas la forma caironada de l’escut, ni ser-ne un disseny simplificat, tot i que sí que pot contenir alguns dels seus elements.

L’article 36 (punt 1 i 2) del DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, quant a escut i emblema, estableix que les corporacions locals poden dotar-se d’un escut o d’un emblema com a distintiu i que els elements de l’escut s’han de fonamentar en fets històrics o geogràfics, en característiques pròpies de la corporació o en el seu propi nom. En qualsevol cas, han de respectar les normes de l’heràldica.

Procediment d’aprovació d’escuts i emblemes. De la lectura dels anteriors articles distingim entre escut i emblema, més endavant, concretament a l’apartat 7, expliquem a quin concepte de símbol encaixa el que l’Ajuntament de Malgrat ha aprovat. Quant al procediment per a la seva aprovació, atendrem a l’article 52 de la Llei municipal i de règim local (Decret 2/2003) i als articles 42 i 43 del Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya: s’hi estableix clarament que l’expedient per a l’adopció, la modificació o el canvi de l’emblema, és a través del Plenari municipal. Si es tracta d’una simplificació de l’escut, en tant que modificació, el seu procediment també ha de ser a través del Plenari de l’Ajuntament.

No hi ha dubte que aquest expedient d’imatge corporativa s’hauria d’haver iniciat per acord de Ple amb les memòries, descripcions i justificacions preceptives i establertes legalment i també restar en exposició pública 30 dies abans d’aprovar-se definitivament per fer partícip a la ciutadania d’un tema tan important. Imagineu-nos, sinó, en cas contrari, que cada vegada que hi hagués un canvi polític es variés la imatge oficial de l’Ajuntament per acord d’una Junta de Govern Local, excloent no només a la resta de partits polítics de l’oposició, sinó, també, a la ciutadania, entitats i associacions.

Informes preceptius. Cal afegir, no menys important, que el Departament de Presidència i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya ha de fer un informe preceptiu i favorable quan es tracta d’emblemes i modificacions i oficialitzar el símbol.

Adjuntem en aquest mateix escrit com Annex 1 tot un seguit d’exemples, tant d’informes favorables, com de desfavorables. La informació s’ha obtingut de la base de dades del cercador d’Informació i Documentació Oficials (CIDO) de l’apartat legislació i la cita consta com a peu de pàgina.

6.- L’OFICIALITAT REQUEREIX APROVACIÓ DEL PLE I INFORMES DE LA GENERALITAT.

No hi ha dubte que els escuts, els emblemes i les seves modificacions han de ser aprovats a través de Plenari i recavar informe favorable de la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya. Si la terminologia emprada és que es tracta d’imatges corporatives fruit d’una simplificació de l’escut, el procediment per a la seva aprovació no pot ser cap altre que a través del Plenari municipal amb exposició pública, això és així si el tracte que se’ls hi vol atorgar és el d’oficialitat, diferent del de marca. És indispensable que la Direcció General d’Administració Local informi favorablement per tal d’atorgar-li l’oficialitat corresponent i la seva inscripció en el Registre d’entitats locals, tal i com s’informa a la mateixa pàgina web de la Generalitat de Catalunya.

En relació amb les comunicacions oficials, les entitats locals han d’emprar el segell/símbol que privativament els hi correspongui ja sigui perquè estigui consagrat per la història i l’ús, ja sigui en virtut d’expressa rehabilitació o adopció tenint en compte els articles anteriors. Precisament l’article 187 es refereix a que l’adopció, en qualsevol dels cassos, recau en el Ple de l’Ajuntament. (Article 187 i 188 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals).

S’aporta com Annex 2 Informe de data de 16.07.2024 de la Direcció General d’Administració Local de la Regió de Múrcia. Les fonts de dret que s’hi relacionen i la seva argumentació jurídica és aplicable a als símbols de les administracions locals de Catalunya amb les peculiaritats contingudes a la nostra legislació sectorial.

En definitiva, els sota signants considerem que l’aprovació municipal d’una imatge corporativa i amb caràcter d’oficialitat, en base a la fonamentació jurídica esgrimida i a la pràctica emprada pels Ajuntaments de diferents pobles i ciutats, és una aprovació que s’ha de fer amb les màximes garanties de transparència i publicitat i això únicament és possible a través d’acte de Plenari amb l’expedient, memòries i justificacions preceptives i amb la possibilitat que, a través de la seva exposició pública, la ciutadania en pugui presentar al·legacions o no.

7.-COM I QUÈ HA APROVAT EL GOVERN.

El que el govern ha aprovat sense seguir el procediment legalment establert per a fer-ho, segons el que s’ha manifestat anteriorment, encaixa amb la descripció d’emblema. S’ha confós el procediment d’aprovació d’un simple “logo”, com per exemple el de Malgrat t’estima, amb el d’una imatge corporativa, que requereix un procediment d’aprovació diferent. Exposem a continuació els arguments i les raons per a considerar-ho així i, de retruc, manifestar el desencert en aquesta imatge:

7.1.- El que l’Ajuntament ha implementat, en el marc de la nova imatge corporativa municipal, és un emblema, amb el nom de logotip. Tal com ja s’ha transcrit anteriorment: L’emblema comprèn qualsevol símbol gràfic, diferent de l’escut o la bandera, amb independència de la forma i dels elements que el componen. (Punt 3 de l’article 19 del Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació i els símbols dels ens locals de Catalunya).

7.2.- Atès que un emblema està format de la part d’imatge i de la part tipogràfica, pot incloure perfectament una simplificació visual completa (i ròmbica) de l’escut al costat de la denominació ‘Ajuntament de Malgrat de Mar’.

7.3.- Moltíssims ajuntaments catalans han adoptat, en la seva imatge corporativa, adaptacions dels seus respectius escuts, conservant-ne la forma ròmbica i la referència als elements gràfics que el conformen. Sense anar més lluny, a la veïna Palafolls, des de fa no gaire anys, tenen vigent una adaptació d’aquestes, del seu escut heràldic. Malgrat de Mar no té per què renunciar a aquesta possibilitat, a què s’han acollit tants municipis catalans i que evocaria plenament el simbolisme de l’escut.

7.4.- La part gràfica de l’emblema de Malgrat ha de permetre la identificació del poble a propis i forans i, per tant, no pot consistir només amb elements visuals compartits per moltes altres localitats i ha d’incloure els que més ens puguin singularitzar.

7.5.- Per a aquesta singularització, l’emblema tampoc ha de coincidir amb cap altre, ni prestar-se a confusió amb el de cap altra entitat. La part gràfica del que ha implementat l’Ajuntament té una similitud excessiva amb els d’altres entitats, fet que ocasiona que el de l’Ajuntament perdi tota singularitat i representativitat.

7.6.- Les aplicacions de l’emblema municipal han de comptar amb criteris plenament justificats, ser raonables i d’aplicació econòmicament sensata.

Les persones que subscrivim aquest escrit creiem que el símbol o imatge oficial no ha de desprendre’s del nostre llegat històric i ha de mantenir viva la càrrega simbòlica de l’escut.

Per tot el que hem dit,

DEMANEM

1. Que de manera urgent i preventiva se suspengui l’ús oficial de la imatge corporativa aprovada en Junta de Govern Local. En cas contrari, es podria estar malbaratant els diners públics i els mitjans personals.
2. Que, al no haver-se seguit amb el procediment legalment establert per a l’aprovació d’aquest emblema, tant la seva aprovació com totes les decisions i actes de fet i de dret successius i dependents, siguin declarats NULS DE PLE DRET, en aplicació de l’article 106.1 en relació als article 47.1 b), e), f), g) i article 47.2 de la Llei 3/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

ALTRESSÍ DIEM PRIMER: Que es demana que les notificacions que l’ens pugui emetre siguin trameses al correu electrònic ⊗. Alhora s’informa que s’aportaran les signatures de les persones que subscriuen aquest escrit abans del proper dilluns ja que per dificultats logístiques i tècniques no ha estat possible en el moment de la presentació del mateix per registre electrònic.

Per tot això

DEMANEM: Que es tingui per efectuada l’anterior manifestació i s’estimi el seu contingut.

Malgrat de Mar a 11 de desembre del 2025

—

ANNEX 1

Cliqueu l’enllaç, per a llegir l’annex:

ANNEX 1

ANNEX 2

Cliqueu l’enllaç, per a llegir l’annex:

ANNEX 2

Hola, Lurdes,

T’escric aquestes ratlles ara, perquè amb tot el que envolta el ‘nou logotip’ de l’Ajuntament no tan sols discrepem, sinó que m’hi he manifestat públicament en termes tan sincers i mesurats, com durs, cosa que m’ha dolgut molt d’haver de fer, especialment perquè, com t’he dit reiteradament, admiro la teva tasca com a regidora de Cultura per la teva capacitat d’aglutinar (i fer-los costat) persones i entitats que aporten (aportem) positivament energies, idees, iniciatives, activitats… a la vida de Malgrat; especialment també perquè amb tu compartim projectes engrescadors, esperançadors per al poble. Sé ben cert de la teva intensa dedicació a la Cultura, sí, i a les Festes, als festivals, a l’Arxiu, al Patrimoni…, comptant amb un pressupost municipal tan migrat i amb uns recursos humans tan escassos (aprofito per a agrair i remarcar públicament la tasca ingent de la tècnica de cultura de l’Ajuntament, Ruth Ninou); em consta com te n’ha sabut de greu la dimissió de bona part de la Comissió d’Història i Patrimoni (per mor del cas Can Palomo), com has patit per l’incendi de les naus industrials municipals i les seves conseqüències, etc.

Certament, al marge del que envolta el ‘logotip’, hi ha aspectes de la teva gestió que no m’acaben de convèncer; però considero que són maneres de fer, sovint marcades pel possibilisme, per la voluntat de tirar endavant, tenint en compte el marc administratiu, legal i polític en què et toca moure’t. I, a més a més, afortunadament, he tingut la possibilitat de parlar amb tu de qualsevol qüestió que ha calgut tractar.

Ha arribat, però, el ‘nou logotip’ i tot el que s’ha esdevingut des que l’heu fet públic.

A hores d’ara (i des de ja fa uns dies), no, no és una qüestió de gustos, de si ens agrada més o menys el logotip dissenyat per MAJÓ ESTUDI. Tampoc és rellevant si el critiquem més o menys.

Mira, quan el vaig “descobrir” al programa de Festa Major de Sant Nicolau, vaig pensar i publicar: “Em temo que ja tenim ‘logo’… El programa de Festa Major l’ha revelat… Si de debò és aquest, no el trobo pas lleig, però em recorda aquell escut municipal de l’època d’en Pablo Hernández (..)“. Però, cada vegada que me’l mirava, sí, menys m’agradava. En aquest estadi, t’ho reconec, era encara una qüestió de gustos. Però, de mica en mica, vaig començar a rebre, llegir i escoltar opinions de diversos historiadors, d’entesos en la matèria, de qualificats dissenyadors gràfics (locals i forasters) i vaig anar reflexionant-hi, fins a sintetitzar els meus pensaments en l’apunt Malgrat: que un ajuntament del futur esborri aquest ‘nou logotip’ i llenci les jardineres. Tanmateix, la cosa ja va agafar tot un altre caire quan un internauta va descobrir la “semblança” amb el logotip de la piscina municipal de Cesena.

A veure, jo (que no hi entenc gens, de disseny gràfic) també m’havia empassat l’explicació que les dissenyadores ens van fer el dia 2 de desembre a la Sala Joaquim Garriga, de l’Arxiu, i fins ho vaig escriure: I a continuació, va venir l’explicació, ben il·lustrada, de com s’ha dissenyat aquest ‘logo’, per part de dues noies de Majó Estudi, que són els que ho han fet. Ben detallats els criteris de disseny i modernitat gràfica que s’han tingut en compte, l’estudi que han realitzat d’elements arquitectònics (i de diversa mena) de Malgrat per a decidir el que ha acabat component-ne la imatge, la comparació amb logotips actuals d’altres institucions, el diàleg i consulta amb l’Ajuntament… Molta feina, han fet. I, pel que es veu, amb professionalitat. El que ja no tinc tan clar és si, a l’Ajuntament, han estat gaire (o gens) a l’alçada de les circumstàncies, perquè aquesta ‘nova imatge corporativa’ ens representés millor i més autènticament, identitàriament.

En descobrir-se la “semblança” amb Cesena, d’escàndol, encara innocent, vaig manifestar: (..) el mínim que es pot exigir a la seva professionalitat és que, en aquesta recerca, també contrastessin la possible coincidència o semblança amb la solució gràfica que estaven elaborant i, sobretot, amb la que van acabar proposant com a feina enllestida. És més, pel perfil professional que van mostrar el dia 2, les noies de Majó Estudi, hem de creure que ho van fer. Si no, la mancança seria molt greu, molt! I l’error, imperdonable!. (..) Han estat capaços de no contrastar el que anaven a entregar com a feina feta? Vols dir que no han tirat expeditivament d’Intel·ligència Artificial? I per a això, quants diners se’ls ha pagat? (..) No vull parlar de “plagi”, ni soc ningú per qüestionar professionalitats; però els fets ens fan dubtar del treball que han realitzat.

Però ho he seguit parlant amb experts forasters i també malgratencs, experts en disseny gràfic, n’he rebut opinions, que m’han fet veure que tècnicament, resulta que és un desastre, com a disseny gràfic d’un logotip institucional; que el perfil ‘majo estudi’ té pinta de ser d’algú molt novell en el món del disseny (..); que la seva manca d’experiència no és tan important (ja que hi ha joves dissenyadors molt bons, em diuen), no, no és tan important com el fet que han demostrat (dissortadament) no ser bones dissenyadores. I, a més a més, ara tinc ben clar que fins i tot els no professionals podem fàcilment contrastar per internet similituds d’imatges gràfiques i que és del tot imperdonable, intolerable, inacceptable, la possibilitat que MAJO ESTUDI no hagués contrastat si el seu ‘nou logotip’ coincidia o s’assemblava a d’altres prèviament existents. Tant és així, que es fa impossible de creure que no ho haguessin fet… i, anant més enllà, arribes a dubtar si no han tingut ‘presents’ aquests altres logotips en la “seva creació”.

Per tot això, el comunicat de l’Ajuntament (datat el 5 de desembre, però publicat a les xarxes el dia 9) és indignant, penós, pel que té de renúncia a actuar amb conseqüència responsable i seriosa i pel que hi ha escrit. El text, em dol dir-ho, però m’hi reafirmo, traspua una misèria política, un baixíssim nivell de gestors, perquè evidencia que s’ha limitat a “demanar explicacions” i creure-se-les, sense un veritable qüestionament, havent-hi les evidències que hi ha. Si hi estàs implicada, ho lamento i molt (fins al punt que, tot i que em temia que no es rectificaria gens, em negava a esperar res així d’una regidora com tu).

Amb el cor a la mà, també et dic que faríeu bé a revisar-ho tot, des del començament fins al final; repensar l’encàrrec mateix, les decisions preses, les opcions triades; meditar si, de debò, heu comptat amb els que, fins dins de l’Ajuntament, tenen coses a dir en tot el que es refereix a la imatge corporativa municipal; consultar-ne bé tots els aspectes escaients… Certament, si no ho rectifiqueu, ja vindrà algun dia un consistori que ho corregirà; per sort, la imatge corporativa aquesta no és eterna. Però valdria la pena estalviar-nos anys de faltar al respecte que s’ha de tenir a la institució municipal, sense la dignitat que ha de tenir la imatge gràfica de l’Ajuntament.

Finalment, permet que no entri en si les formacions polítiques de l’oposició van estar informades bé i puntualment de l’evolució que experimentava el ‘nou logotip’. No casa el que en dieu uns i altres; però això, per mi, és dialèctica política, que té el valor que té i que els ciutadans valorem en el que hem de valorar.

Cordialment,

Salvador Montalt Torrent

Malgrat, 10 de desembre de 2025

***

FOTO: presentació de la Festa Major de Sant Nicolau 2025 i del seu programa oficial.

Ahir, 2 de desembre, vaig ser a la presentació pública del logotip, més ben dit, de la nova imatge corporativa de l’Ajuntament de Malgrat, que té en el nou logotip l’element visual més destacat.

Després de la salutació de la regidora Lurdes Borrell, va intervenir un representant del projecte ‘Vescomtat de Cabrera’, que, francament, no sé pas què hi pintava allà, ja que no es tractava de parlar de l’escut heràldic, el legítim, del nostre poble (en tot cas, no més que esmentar la presumpta “inspiració” del desgraciat nou logotip en l’escut i, per això, no calia que els del ‘Vescomtat’ ens tornessin a repetir el que ja han explicat i mostrat anteriorment). I a continuació, va venir l’explicació, ben il·lustrada, de com s’ha dissenyat aquest ‘logo’, per part de dues noies de Majó Estudi, que són els que ho han fet.

Ben detallats els criteris de disseny i modernitat gràfica que s’han tingut en compte, l’estudi que han realitzat d’elements arquitectònics (i de diversa mena) de Malgrat per a decidir el que ha acabat component-ne la imatge, la comparació amb logotips actuals d’altres institucions, el diàleg i consulta amb l’Ajuntament…

Molta feina, han fet. I, pel que es veu, amb professionalitat. El que ja no tinc tan clar és si, a l’Ajuntament, han estat gaire (o gens) a l’alçada de les circumstàncies, perquè aquesta ‘nova imatge corporativa’ ens representés millor i més autènticament, identitàriament.

Cada vegada que me’l miro, m’agrada menys, aquest ‘nou logo’. He anat escoltant opinions d’uns i altres i pensant-hi. D’acord, quedem que no és la Pilona, sinó el Castell i el Mar; però, amb una torreta i l’aigua del mar, ens hi podem identificar gairebé tots els pobles de la costa. Aquesta imatge triada, no ens representa específicament a Malgrat. I em sembla molt malament que es digui que reprodueix aquests elements de l’escut heràldic (ni tenen cap semblança visual les aigües del mar d’un i altre símbol, ni la torre del logo té res a veure amb la figura heràldica de l’escut).

I, de l’escut, se n’ha prescindit de camps significatius: els de la baronia de Palafolls i els del Vescomtat de Cabrera (precisament!). O sigui, que és un argument, sí, ‘agafat pels pèls’; vaja, que no em convenç gens, ni mica.

No entenc perquè no s’han limitat a fer una simplificació visual d’aquest escut (com, per cert, és pel que han optat moltes altres institucions i, oh!, havia fet l’Ajuntament de Malgrat amb l’escut anterior). Simplificació visual certament necessària per a l’edició de la papereria corporativa, de la comunicació digital, etc. Però una simplificació hauria mantingut la identitat, la coherència identitària, de l’escut. Sense anar més lluny, permeteu que ara assenyali el següent (només com a petit exemple):

Els vehicles municipals s’hauran d’adaptar a la nova imatge corporativa (m’imagino que de mica en mica, aquesta no és la nova qüestió), imatge que, com es va explicar ahir, admet diverses aplicacions de colors, formats, etc. Però és clar que, a la mesura que incorporin el fatídic ‘nou logotip’, serà aquest el símbol que identificarà la seva pertinença a l’Ajuntament de Malgrat. En canvi, pel que se m’ha dit, els vehicles de la Policia Local no lluiran el ‘logo’, sinó l’escut (sembla ser que pel seu sentit ‘institucional’). O sigui que els malgratencs (i visitants) toparem amb vehicles gràficament vinculats a la ‘torre i el mar’ i d’altres, a ‘la torre, el mar, els Palafolls, els Cabrera… i la corona’; tots pertanyents a l’Ajuntament, però visualment diferenciats, com si fossin d’organismes distints. Òbviament, si s’hagués optat perquè el ‘logo’ fos una simplificació certa de l’escut, aquesta escissió no existiria. Ara, sí.

En fi, el mal ja està fet (si em permeteu aquesta expressió tremendista)!

Sí, la nova imatge corporativa ja s’està aplicant, començant pel web de l’Ajuntament…

A més a més del que, per mi, té d’erroni haver admès, aprovat i aplicat aquest logotip, em preocupa (com ja he dit en diverses ocasions anteriors) que aquest acabi eclipsant l’escut heràldic, que és el que de debò ens identifica com el que som i el que hem estat. Sense anar gaire lluny, és el que ha passat a Palafolls, on tenen un magnífic escut absolutament arraconat des que van parir el seu ‘logo’ (ja fa uns anys):

Evidentment, a l’esquerra, l’escut palafollenc, i, a la dreta, el seu logotip. Si aneu per Palafolls, poc que hi veureu l’escut (o es pot dir que gens), sinó el logo pertot arreu.  Fins i tot l’ajuntament de la nostra estimada localitat veïna, a vegades sembla que se n’oblidi, que ha de col·locar l’escut, si més no, allà on escau (o que els altres els hi col·loquin). Vegem, per exemple, el web del ‘Projecte Vescomtat de Cabrera‘, allà on s’identifiquen els ajuntaments que hi estan vinculats:

Fixem-nos-hi: tots els ajuntaments s’identifiquen amb el corresponent escut heràldic, menys el de Palafolls, que ho fa amb el logotip… I així, amb es pot dir tot el que es fa allà. Observem que, afortunadament, el de Malgrat, ho ha fet amb el senyal legítim.

A Malgrat hi ha el perill que també ens passi. Ara com ara, no em consta que hi hagi aprovat per l’Ajuntament cap protocol que garanteixi l’ús de l’escut. Se’m diu que se’l reserva per a identificacions institucionals, com ara el nou domàs (que penjarà del balcó de l’Ajuntament les festes majors), els cotxes de la policia municipal, els gegants… Certament, no m’han acabat de descartar que, de mica en mica, a les plaques de carrer també s’hi vagi posant (espero que, per favor, per favor, per favor, no sigui el nyap aquest del logotip), tot i que tampoc veig clar si només en substituiran l’antic pel nou, a les plaques de ceràmica -cosa que potser seria un mal pedaç!-, sense afegir-lo a les que són metàl·liques, en lloc d’aprofitar-ho per a dissenyar un pla que, amb uns quants anys, canviï del tot les plaques, homogeneïtzant-les en forma, materials, colors, i fent-les avinents al nomenclàtor municipal (que ja fa 8 anys que es va aprovar i encara molts veïns no veiem prou aplicat).

Retornant a la qüestió del ‘nou logotip’: em queda l’esperança (que diu que és el darrer que es perd) que un futur ajuntament es carregui aquesta ‘imatge corporativa’ que s’acaba d’implementar i la substitueixi per una altra que de debò ens remeti a l’escut heràldic que ens identifica de veritat. He de confessar que tanmateix sóc ben escèptic que això pugui passar gaire aviat, lamentablement, perquè em temo que els grups i partits polítics representats a la Casa de la Vila són còmplices d’aquest nyap, per activa o per passiva I, dit sigui de passada, un ajuntament que també  llenci a les escombraries les maleïdes jardineres del mig del poble!

És que no ens en sortim! M’agrada ser optimista, traslladar bones vibracions, creure amb el potencial de l’anomenada classe política, fer-los costat (sempre que m’és possible), esperançar-me amb les bones idees i projectes que tenen (quan en tenen); però cada vegada em costa més no caure en el pessimisme, perquè ja en portem unes quantes, de coses, que no van, que generen frustració. Em costa, però m’esforço a no caure-hi, per bé que segurament ja em toca mirar-m’ho tot d’una altra manera.

Malgrat té molts assumptes pendents de resoldre, alguns urgents, als quals s’ha afegit la urgència d’atendre a les conseqüència del fatal incendi a les naus del Polígon Industrial de Can Patalina, que ha afectat greument serveis municipals bàsics, imprescindibles, així com a diverses entitats culturals, etcètera. Això no treu que ara proposi que l’Ajuntament actuï en el que tot seguit exposaré, mal sigui amb un programa decidit i persistent al decurs de potser alguns anys, perquè és una qüestió que té a veure (també) amb l’endreça del poble, amb la dignitat de les formes.

Caldria que es decidís (proposo):

Que cada cantonada de carrer de Malgrat tingui placa que l’identifiqui. Heu passejat pel poble, en tota la seva extensió? Hi ha manta carrers en què no saps pas en quin ets fins que finalment, en alguna o altra cantonada, hi trobes la placa que te n’informa. Oh, i a vegades hi ha trams llargs sense cap placa i, de cop, topes amb dues cantonades que estan juntes en què sí hi ha la corresponent placa. Caldria corregir-ho i que, sistemàticament, a tot arreu, hi hagi placa, sigui l’edifici que sigui el que l’ha de tenir clavada a la paret o, si és el cas, que pengi d’un pal públic (farola, etc.). Això seria car, certament, però, de mica en mica, es pot acabar amb la pobresa informativa actual; comportaria alguna tensió amb propietaris d’edificis, però hi ha d’haver normativa que n’avali l’acció municipal i decisió política ferma de fer-ho.

I qui diu carrer, diu també plaça. A més a més, en el cas de les places, convé posar ordre en el lloc on se’n posen les plaques. Per exemple, no pot ser que, a la zona del Camp de la Figuera, et trobis plaques d’aquelles places a la paret de cases del carrer Salvador Espriu: on caram som? Al carrer o a la plaça? Segurament fóra cosa d’instal·lar-hi pals que, de manera correcta i estètica duguin clavada la placa (Ah i permeteu que ho aprofiti per a reclamar que a totes les places, placetes i similars del poble hi hagi un plafó informatiu perquè els veïns puguin veure-hi anunciades les iniciatives culturals, socials, esportives… de Malgrat, que no tothom té xarxes i la propaganda en paper segueix sent de gran ús i un instrument molt eficaç de comunicació i de difusió entre la gent del poble).

El caos que hi ha avui en dia amb les plaques de carrer de Malgrat no ens el mereixem i dona una sensació de deixadesa i manca de seriositat (i de respecte) per part dels successius responsables municipals. Anem per parts:

Plaques malmeses:

Em sap greu només aportar aquest parell de casos, però n’hi ha molts més. Totes les fotografies d’aquest apunt són d’un dia, fa poc, que tot caminant vaig anar retratant… Però es pot dir que, facis el recorregut que facis per Malgrat, en vas trobant de malmeses (matís: la de la plaça de Catalunya -és a dir, la del Liceu, per entendre’ns- no és meva, sinó de JoCoAl i d’un altre dia).

Carrers que “es diuen de 2 maneres diferents”:

A veure, en què quedem? Encara que tots ho entenem, fa lleig, lleig, que (permeteu que en digui així) el carrer del Riu Ter es digui, en una punta, ‘Carrer del Ter’ i, a l’altra, ‘Carrer Riu Ter’. Hi afegim o no si el nom és un riu?:

I, fixem-nos que la denominació tradicional en català dels carrers, que és amb el ‘de’, balla (aquesta placa del carrer del riu Llobregat porta que és ‘DEL Llobregat’, però la del carrer del riu Segre va sense el “DEL”: per què? No hauríem de denominar-los tots amb el mateix criteri? Oh, i quan és una via dedicada a una muntanya (o una serralada), no hi he sabut veure ni cap DEL ni cap DE: per què no els diem carrer DEL CANIGÓ i DEL MONTSENY i DE MONTAGUT i DEL MONTNEGRE (o potser, de passada, dir-n’hi DE LA SERRALADA DEL MONTNEGRE , tot i que potser quedaria massa llarg, amb això d’afegir-hi la referència a la serralada)?

La gent de Malgrat de tota la vida parlem del carrer DE Mallorca, del carrer DE Mar, del carrer DE Maó, del carrer DE Passada, del carrer DE Girona… Jo proposo que tots els carrers de Malgrat siguin denominats amb el DE (o DEL o DE LA o DELS o DE LES), tot i que considero prioritari que se n’adopti un criteri ferm: en tots els casos, o hi posem això del DE (i variants) o, en cap cas, no l’hi posem. I, sobretot, si un carrer du el DE, que totes les plaques d’aquella via el duguin, i, si no el du, que cap plaqui el dugui: fem endreça, si us plau!

Plaques de ceràmica i d’altres que no en són:

En sabem el motiu: quan es van renovar i actualitzar les plaques, fa anys, van ser de ceràmica, amb un disseny particular i amb l’escut que l’Ajuntament havia aprovat aleshores; però allò es va acabar (no en sé ben bé el motiu, però em sona com si el proveïdor ja no hi fos, o potser va ser cosa econòmica: no ho sé, però el cas és que s’acabà) i a partir d’aleshores, amb el mateix disseny, però un pèl més petites, se’n van penjar jo diria que de metàl·liques i no sé si amb algun component de plàstic (que seria el que s’ha anat malmetent) o si hi ha certs casos en què ja són directament de plàstic (o producte similar). El resultat és, si t’hi fixes gaire, un cert desori visual, que treu coherència global i, quan la diferència de materials (i d’estat) de les plaques es produeix en un mateix carrer o en vies adjacents, el mal efecte és (molt) notori. Caldria doncs, sí, de mica en mica, però amb decisió ferma, anar-les unificant: totes del mateix material, mida, estat…

L’escut municipal a les plaques:

Mireu, pot semblar innecessari (i fins potser malgastar calés) que les plaques duguin l’escut de Malgrat; però si hi penses (i caminant pel poble tens estona pera pensar en aquestes foteses…), t’adones que, amb l’escut, les plaques fan, sí, fan poble, per a tothom i això vol dir tant per als que hi som de tota la vida com per als que hi han anat arribant. Que Malgrat té molts carrers, carrerets, passatges, avingudes… no som pas d’un gran, extens, terme municipal, però som molt més, però moltíssim més que els quatre carrers i places que ens cauen a tocar de casa, i hi vivim molta gent (voregem els 20.000 habitants), força de la qual podria semblar que han anat a viure a un indret qualsevol d’un qualsevulla municipi (oimés ara, que la urbanització nova sembla clònica d’una localitat a una altra), si no fos perquè el nom del carrer on s’estan i/o la placa que l’identifica (si en tenen a la cantonada…) els identifica quin és concretament aquest ara també seu municipi.

Això ens du a plantejar un altre repte: que totes les plaques de carrers i places de Malgrat passin a dur l’escut heràldic nou, legítim, que entra en vigor. Em consta que sí, que l’escut que hauran de portar serà aquest, a partir d’ara. Però, és clar, serà nomes a les que s’instal·lin a partir d’ara, quan s’obri una nova via o quan se n’hagi de canviar cap per un qualsevol motiu? Crec que, de mica en mica, s’hauria de canviar a totes, totes. Això fóra una despesa descomunal, sí; però amb el temps (els anys que calgui), decisió, perseverança i fermesa, es pot aconseguir. I si es fa un programa d’homogeneïtzació, de racionalitzar, d’unificar criteris, d’endreçar la identificació de carrers i places, de ben segur que, canviar-les se les haurà de canviar. És més: potser cal esperar a materialitzar-ho que es retoqui el nou escut (res, la corona s’haurà de modificar quan passem de vila a ciutat en arribar als 20.000 habitants); però conscienciar-se’n, decidir-ho i programar-ho ja es podria fer…

Explicació / informació dels noms de carrers i places:

Estaria bé que, per exemple, al web de l’Ajuntament (o de l’Arxiu Municipal), hi hagués un apartat que expliqués el nom de cada carrer, especialment dels dedicats a personalitats, personatges… Us asseguro que, anant pels carrers de Malgrat, en topo amb alguns (i no pas pocs) que no sé pas qui són els homenatjats en haver-los-hi dedicat. I n’hi ha uns quants que sí m’ho sé, sobradament, però que de ben segur desconeixen molts malgratencs (especialment els nouvinguts) i, permeteu que hi insisteixi, perquè torna a ser el mateix: saber qui és el personatge o personalitat que ha donat nom al carrer on has anat a viure o per on passes, a la plaça que freqüentes… afavoreix la integració a la nostra comunitat. Qui hauria de fer aquesta tasca? De persones interessades en la història (de Malgrat, del país, del món…) en tenim: és qüestió d’apostar-hi (per exemple).

ACTUALITZACIÓ D’AQUEST APUNT (Dia 27.11.2025):

Amb gran alegria per la meva part, m’acabo d’assabentar que, des del dia 1 de juny de 2017, en què el Ple de l’Ajuntament de Malgrat va aprovar el nomenclàtor oficial de les vies públiques, camins i equipaments municipals, és oficial, sòlid, ben seriós i estudiat el criteri de denominació de carrers i places (per cert, que tots han de dur incorporat el DE : bravo!). Així doncs, és qüestió que s’apliqui correctament i totalment aquest criteri (aprovat ja fa 8 anys!), amb especial cura de la coherència (a totes les plaques). I sí, que es posin plaques pertot arreu.

D’especial interès:

Mapa del nomenclàtor de Malgrat.

Acta del Ple Municipal de Malgrat de juny de 2017 que aprovà el nomenclàtor oficial.

Jo era dels que escrivia Xangai, quan parlava de la ciutat xinesa, fins que l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va establir que calia escriure-ho així: Shanghai.

Quina no ha estat la meva sorpresa quan he comprovat que a Vilaweb ho escriuen (avui mateix i reiteradament, vull dir que no és cap error) així: Xangai. De ben segur, seguint el criteri que els marca el seu lingüista de capçalera.

Valgui aquest com un exemple de molts que hi ha. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) estableix un criteri i els lingüistes de diferents mitjans marquen el seu. Certament, està sent molt discutida la línia de l’IEC pels entesos en la matèria, és a dir, els filòlegs. I per tant, entenc que se’ls planti cara. Però alhora s’està produint un esmicolament de l’autoritat acadèmica, cosa que no és gens bona.

El problema és que als profans, a la població en general que maldem per escriure bé el català, ens calen criteris sòlids, compartits, necessitem seguretat en la llengua. I la situació actual és d’autèntic desgavell. Sí, sento dir-ho, però els filòlegs ens desorienten i desanimen. Perquè n’hi ha per engegar-los a pastar fang! O pitjor, a vegades, arribes a pensar que potser, amb alguna altra llengua, no passaria o no passaria tant.

PS -1: Per cert, el mateix IEC cau en contradicció quan, al seu Nomenclàtor, tot il·lustrant el terme Shanghai, reprodueix un mapa on hi posa Xangai. És que n’hi ha per llogar-hi cadires!

PS-2: I a vegades el criteri assumit pels mitjans és polític, gens rigorós, com ara el fet que Vilaweb anomeni en castellà el rei d’Espanya, quan els noms dels reis (i el del Papa) cal escriure’ls en català (diem Lleó XIV, per exemple). Ser independentista no ha de passar per masegar la llengua: un respecte, si us plau!

Els apunts a Instagram i Facebook estan sent molt visualitzats. Especialment estan tenint molt de seguiment els 3 apunts consecutius que en vaig publicar ahir, 09.08.2025; si més no per les xifres a què estic acostumat jo: en poques hores, 344 visualitzacions del 1r apunt; 433, del 2n apunt, i 365, del 3r apunt. Com que tots tres formen part d’un únic text, que no he pogut publicar de cop a Instagram i Facebook a causa de la seva extensió, tot seguit el reprodueixo íntegrament, tal i com és originàriament. I gràcies per l’interès que hi mostreu, així com pels comentaris que en rebo:

Malgrat. Quan dic que no m’agrada l’Acord que comporta que es construeixi 49 pisos a Can Palomo, però que segurament és una manera pragmàtica  de salvar la casa, què vull dir amb això de “segurament és una manera pragmàtica de salvar la casa”? Ens hem de situar a la realitat, a la situació real, perquè restar en el terreny només dels desitjos ens pot dur a la frustració. I per a formar-se una opinió, tot s’ha de tenir en compte.

1979. En arribar els ajuntaments democràtics, aviat es fa una planificació urbanística de Malgrat. Els consistoris de l’alcalde Josep Mora cataloguen les cases de Malgrat que cal preservar, però NO hi inclouen Can Palomo. Per què no? És un misteri. Es pensa que no es va voler “afectar” el Sr. Palomo; però també es diu que es va considerar que no tenia valor ‘catalogable’.

Els successius ajuntaments de l’alcaldessa Conxita Campoy tampoc van catalogar Can Palomo. En particular, l’any 2003, que es va fer el catàleg de bens de Malgrat, Can Palomo no hi va ser inclòs. I en el pla urbanístic de 2005, que recollia aquell catàleg, tampoc s’hi va incorporar. D’acord amb aquell pla urbanístic, a l’actual finca en qüestió s’hi poden construir 23 cases unifamiliars.

2016. Can Palomo segueix sense estar catalogada, però l’Ajuntament va voler comprar-ho. Els propietaris (aleshores, els hereus del Sr. Palomo) en demanen 1.300.000 euros. Urbanisme de la Generalitat no ho aprova, perquè la finca en qüestió és a tocar d’una zona que ja és d’equipament (l’actual aparcament del carrer Verge de Montserrat). Potser s’hauria d’haver fet una reorganització/replantejament urbanístic que esquivés aquesta negativa del govern català; però, de totes maneres, l’espai de l’actual aparcament de Verge de Montserrat és el que és i veig difícil que, aquest en concret, s’hagués pogut requalificar. Per tot plegat, l’Ajuntament de Malgrat desisteix de comprar Can Palomo.
2017. La família Vázquez ha comprat la finca Can Palomo. Un grup d’historiadors locals, que malden per salvar la Granja Bon Pasor – Can Palomo, mostra la seva inquietud que s’hi acabi construint edificis, com permet la situació legal. I certament, l’Ajuntament donà als nous propietaris la llicència d’enderroc i  la llicència de construcció. Però al cap de poc, el 19.07.2018, el Ple de l’Ajuntament de Malgrat (governat pel quadripartit –Junts, ERC, PDeCat i CUP- i que s’havia trobat amb el negociador apujant-los el preu de la propietat) va aprovar iniciar l’expedient per catalogar la masia de la finca Bon Pastor –Can Palomo, per a entendre’ns-  com a BCIL. I se suspenen les llicències de construcció i enderrocament. La família Vázquez interposa aleshores un recurs contenciós-administratiu contra la suspensió a les llicències que els van ser concedides d’acord amb la legalitat vigent.

Per cert, sembla que l’Ajuntament havia disposat de 800.000 euros per fer-ne la compra, quantitat que finalment va ser destinada a la construir el nyap de la Pista Polivalent –amb desacord al govern, certament-.

2019. Havent-hi el contenciós (que a més a més tenia moltes possibilitats de prosperar a favor de la família Vázquez, perquè s’emparava en la legalitat del moment que se’ls concediren les llicències), sembla que l’Ajuntament no podia aleshores procedir a catalogar la finca. A més a més, hi ha qui considera que la declaració com a Bé Cultural de Can Palomo aleshores hauria pogut constituir un delicte penalment perseguit, ja que es produiria també en el context de l’interès municipal de fer-se amb la finca; és a dir, com una maniobra il·lícita per part de l’Ajuntament en el marc de la “negociació” per comprar Can Palomo a millor preu i no tant pel valor de Be Cultural en si. Aquesta fase temporal és la que m’apareix més boirosa, per desconeixement dels conceptes legals/jurídics/penals que hi van entrar en joc.

L’Acord a què finalment s’ha arribat entre la família Vázquez i la Casa de la Vila sembla que cueja des de 2019 (quan encara governava el quadripartit –Junts, ERC, PDeCat i CUP, amb un historiador com a regidor de Patrimoni) però entre la pandèmia i tot plegat, la cosa s’ha anat demorant, sense que, en tot aquest període em consti cap moviment de ningú, en cap sentit, pel que fa a Can Palomo.

2025. La situació és que, ara com ara, legalment, es pot tirar TOT A TERRA i edificar-hi 23 cases unifamiliars. L’Acord Vázquez-Ajuntament permet salvar (només) la casa i el pati del davant, però ho salva, i, com a contrapartida, hi ha la construcció de 49 pisos a tres alçades, a la part erma (on ara hi ha l’aparcament de vehicles d’un hotel) i a la part on ara hi la casa moderna dels Palomo (sense cap valor patrimonial) i el jardí del davant, sense que se’n salvi la granja.

Si s’hagués catalogat prèviament la Granja Bon Pastor – Can Palomo (cas que jurídicament hagués estat possible), l’Ajuntament hauria pogut pressionar en les negociacions de compra; però la negociació hi hauria d’haver estat (cosa que vol dir que cada part hauria procurat pels seus interessos, amb el corresponent reflex en el cost final). Per exemple, la Torre de la Vídua Sala és municipal perquè hi va haver la decisió política final de fer-ho així (malgrat el malintencionat “accident” de les màquines que enderrocaven el Bombay, que van fregar el cop físic amb la Torre!), però, en ser propietat privada, per molta catalogació prèvia que hi hagués, es va haver de negociar i s’acabà (atenció!) pagant a gust i ganes i, a més a més, donar drets urbanístics a una altra finca de la propietat (va ser una negociació i tot hi va haver de ser inclòs!).

FOTO: Les 4 finques que conformen e que en diem Can Palomo. Remarcat en vermell l’espai que se’n salvarà; remarcat en verd,on es construiran els pisos, de la mateixa alçada dels de la cantonada, que s’hi veuen.

Apunts publicats prèviament, el 07.08.2025, a Instagram i facebook, que unifico en aquest text:

Un altre apunt reproductiu, publicat prèviament (02.08.2025) a Facebook:

Una altra veu [la de Jaume Torró Torrent]:

A Malgrat no hi ha masies històriques. El pla de Grau fins fa cent o cent-cinquanta anys tot eren gorgs, per això molts nois i homes joves es feien mariners. La gent que tenia terres i vinyes, les tenia a Palafolls o a Sant Genís. Les masies històriques són a Santa Susanna, a Palafolls i a Sant Genís. Hi havia hagut Can Palomeres; també degué haver-hi hagut Mas Aragall. Al meu humil entendre, Can Palomo no té valor històric ni artístic, ni és una masia històrica, ni ja que no en tenim cap, fa la funció d’una masia històrica. Teníem cases de senyors dintre el poble; n’hem conservat dues i el jardí d’una altra. La torre del senyor Miró i can Pou no tenien cap valor artístic, però l’Ajuntament va conservar els espais. Al carrer de Mar hi ha el Bombay i Can Campassol desaprofitats, que podrien donar vida al centre del poble. Dit això, trobo que l’Ajuntament ha signat un bon acord. Jo també sóc historiador, de la literatura i les lletres, és clar.

Apunt que ha estat replicat, també a Facebook, per Joan Bosch:

Discrepo, és clar. Un bé cultural no ha de tenir una antiguitat concreta per ser patrimonialitzat. I no cal ser un edifici de l’època feudal per ser històric. Només cal preguntar-se quans bens declarats hi ha a tot el món que daten del segle passat.

Apunt (reproductiu) publicat prèviament el dia 01.08.2025, a Facebook:

Els que entenen de Patrimoni i Història parlen:

Avui em faig el ferm propòsit de mantenir-me en català amb les quatre (literalment, en són quatre) persones castellanoparlants amb què parlo en espanyol, mal que entenguin el català. És un mal costum que he agafat al decurs dels anys, certament limitat a aquestes poques persones, i ho he d’esmenar. Em conjuro definitivament per mantenir-me en la meva parla!

En converses privades o telefòniques que tinguem, en xerrades per whatsapp que puguem fer, a les visites que els faci, a les consultes que els plantegi… en català!

“Hola, benvolgut/benvolguda. Us envio aquest missatge, amb tot l’afecte que us tinc, a les persones que, tot i entendre’m perfectament quan parlo en català, he vingut canviant la llengua al castellà a les nostres converses. A partir d’ara, us parlaré i escriuré en català. Sé que ho entendreu. Afectuosament, Salvador Montalt Torrent. Malgrat, Dia Internacional de la Llengua Materna”: demà, 21 de febrer de 2025, enviaré aquest text per whatsapp a aquestes quatre persones.

Sé que fent públic aquest compromís amb mi mateix, m’ajudo a fer el pas.

Ditijoc és una col·lecció de quatre llibres, que ens repten amb 1.200 frases fetes, locucions i refranys il·lustrats, en català, un cada dia, per jugar a endevinar el significat com si fos un senzill jeroglífic. I ja n’ha aparegut el primer volum! (Ja és a les llibreries).

Un llibre que és ideal per…

*Als que estiguin aprenent i estudiant català, per a conèixer el nostre refranyer i les seves dites d’una forma divertida.

*Fer un regal per Nadal o Reis (o Sant Jordi!), especialment per a avis.

*Fer exercicis de memòria per a la gent més gran, perquè són ells els que coneixen millor el refranyer català.

*Als més menuts, perquè coneguin les nostres dites. Seria oli en un llum si juguessin plegats amb els seus avis!

*Totes les escoles del nostre país, perquè aprendre tot jugant sempre és molt més senzill i amè.

*Tota persona que estimi la nostra llengua i vulgui posar-hi el seu granet de sorra.

N’és autor l’amic en Rafel Pla Creus (Malgrat, 1957), que precisament ho presentarà el dia 21 de febrer de 2025, a Malgrat, a les 19h, a la Biblioteca La Cooperativa, al marc del Dia Internacional de la Llengua Materna.

El primer tinent d’alcalde de Rubí, Víctor García, del PSOE-PSC, en el ple municipal de l’Ajuntament de Rubí, va negar la unitat de la llengua catalana. El molt espanyolista i anticientífic, tanmateix llicenciat en filologia hispànica, va assegurar que el català, el valencià i el mallorquí no són la mateixa llengua. “Sintàcticament, no ho són i tenen diferències grans”, va arribar a dir. I el PSOE-PSC no pren mesures en contra seu, quan se l’hauria de desautoritzar, o millor encara fer dimitir.

Contra la barbàrie, l’evidència!:

Les Illes:

País Valencià:

Catalunya:

País Valencià:

Les Illes:

Catalunya Nord:

L’Alguer:

Catalunya:

País Valencià:

Les Illes:

Andorra:

Catalunya Nord:

Les Illes:

Catalunya:

Patrimoni:

L’enyorada i lluitadora Teresa Rebull, que s’estigué anys a la Catalunya Nord:

Catalunya:

Illes:

Catalunya:

País Valencià:

L’Alguer:

Illes:

Catalunya:

País Valencià:

Illes:

Catalunya:

Essent nascut el 1957, vaig tenir l’escola en espanyol i el català, que l’he parlat sempre, vaig començar a escriure’l a l’escoltisme, després en vaig aprendre una mica amb un llibret, però no el vaig estudiar fins que, ja ben gran, em vaig treure el nivell C i em vaig preparar per al nivell D (examen al qual no em vaig presentar… perquè vaig prioritzar anar-me’n al Festival de Canes!). Al batxillerat estudiàvem el francès com a llengua francesa i ben aviat em va cridar l’atenció com algunes construccions sintàctiques, alguns girs, l’ús de prenoms, certs mots… ben diferents al castellà tenien algun vincle amb la nostra estimada i reprimida parla. I ja escoltant cançons italianes xalava de valent amb coses similars..

No en tinc cap mena de dubte que la meva obertura al francès i a l’italià em van fer prendre consciència de l’entitat, vigor, bellesa, riquesa del català! I em va desacomplexar totalment de la prepotència de l’espanyol: ells tenen una llengua també molt bella i pletòrica (que, malgrat que he hagut d’aprendre a la força, aprecio i m’agrada practicar), però el món no s’acaba en les seves formes i maneres, en les seves paraules i expressions.

Lamentablement, avui en dia, amb el domini internacional de l’anglès (som a l’imperi ianqui!), s’ha renunciat molt al coneixement de les llengües romàniques (no en sentim les ràdios ni en veiem les TV, no se n’escolten cançons, no en llegim…) i, vulgues que no, anem perdent autoestima i deixem de pouar en la riquesa que compartim tanta i tanta gent de la riba mediterrània.

No he esmentat el portuguès, perquè no hi tinc tant de vincle, però quan vaig ser a Lisboa en vaig fruir, de debò, tot i el seu vocabulari força diferent, que per a mi era ‘nou’: m’apassionen les llengües romàniques!