I ara us diré on són les urnes (més o menys)

Sembla ser el gran misteri o la gran pregunta. Però bé, els que hem tingut la sort de venir de famílies rurals, sabem potser millor com amagar les coses. Amb tants conflictes bèl·lics que han passat a casa nostra (invasions franceses, espanyoles, guerres carlines, etc) podem dir que hi estem avesats. El meu pare tenia una fica bastant gran, on va construir una gran nau per a emmagatzemar gra i assecar alfals. Hi cabien perfectament 6 tractors grans de 1000 CV, amb dues plantes d’alçada. Amb el temps, es va desprendre de terres i nau, passant-les a un familiar seu, amb el qual he mantingut el contacte de forma regular, i amb el que sempre he compartit ideologia i anhels nacionals. La nau, va ser millorada, fins i tot amb portes blindades i sistemes de càmeres i alarma silencioses, que faciliten el seu control a distància, doncs durant un temps eren freqüents els furts de material agrícola. Fa cinc anys que no s’utilitzava, al passar el conreu de secà a regadiu.

La nau està molt ben situada, prop de dues estacions de tren, a 5 minuts de l’autopista i a poca distància de l’aeroport i d’un aeròdrom. És a dir, qualsevol material que s’hi porti pot arribar i també sortir i ser distribuït amb facilitat i rapidesa. A més, s’hi pot accedir per dues pistes amples i ben condicionades, i des de la mateixa nau es controla molt bé de lluny qualsevol vehicle que s’atansi o s’allunyi. Doncs bé, les famoses urnes estan dipositades en aquella nau, ben apilades amb columnes d’uns quants metres d’alçada. Com són plegables (per facilitar el seu emmagatzematge i transport), ocupen menys espai del que hom pugui imaginar. Veure-les totes juntes, preparades per a ser distribuïdes per tot el país, fa patxoca i emociona al mateix temps. Uns objectes inofensius, però que poden canviar la història i el país. Evidentment, l’actual amo i jo mantenim contacte diari, ni que sigui visual, per saber si hi ha cap novetat. Tenim codis convinguts per a detectar qualsevol anomalia o sospita i plans d’emergència. Aquests dies xalem d’allò més en veure i sentir el despistats que van en el tema de les urnes.

En primer lloc, no saben on les han fabricat, ni per on han vingut. Potser han arribat amb contenidors per mar, per tren o amb vehicles (furgonetes o camions). Poden haver desembarcat al Cantàbric o al Mediterrani. Poden haver arribat des de França o des de Portugal, o poden haver aterrat en algun d’aquests aeroports espanyols infrautilitzats. Evidentment, les urnes anaven ben embolicades en palets, dificultant la seva localització. Per no saber, no saben quan es distribuiran o si ja s’estan distribuint, ni per quin mitjà de transport es fa això.

I tot això ho dic perquè tots els sobiranistes perdin el temor. Les urnes existeixen. I també ho dic per avisar als agents del CNI, que amb sofisticats algoritmes on inclouen termes com “referèndum, 1-O, urnes o votació”, estaran llegint aquestes ratlles, com és el seu deure i que per això els paguen, per dir-los que des de la publicació d’aquest article, tenen menys de tres dies per localitzar la nau, abans de ser buidada del tot i no quedar ni rastre de les urnes en aquell encantador paratge. Algun sobiranista exaltat em dirà que sóc estúpid o imprudent. Però teniu-ho clar, ho faig per donar pistes on buscar als pobres nois del CNI. El que no us diré si les pistes són veritables o falses. Poden ser del tot certes, però i si no ho fossin? També poden estar ubicades en terres gironines (en definitiva, el President hi té moltes amistats i la seva família procedeix d’Amer. O també poden estar ubicades en terres del sud, d’on procedeix Lluís Salvadó. En tot cas, que busquin, que busquin, que tot distrau….

Afegeix un comentari