multitud contenta

Jo, clar, m’ho estic mirant tot des d’ací, bocabadada.

Dimarts pel matí, quan, amb Catalunya ràdio a l’orella (gràcies), vaig sentir la Muixeranga quasi em fonc i després, en arribar a casa, enganxada al 3/24 online (gràcies) i rebent missatges i fotos d’amics que hi eren (gràcies) i comentant el que vèiem amb altres membres de la diàspora meravellada… no tinc paraules per dir-vos quin goig fèieu.

Mirant-vos des de casa vaig pensar que era una manifestació plena de somriures, i vaig pensar en la multitud contenta del poema d’Estellés, i vaig pensar que estava passant, estava passant el poema d’Estellés.

Gràcies.

– la foto és una de les que va anar publicant Vilaweb durant tot el vespre (gràcies, com sempre) 

4 pensaments a “multitud contenta

  1. Allò que més sorprenia i delectava és que passés malgré eux, atès que l’esforç principal gairebé unànim de l’establishment polític català ha consistit en què no succeís i menys en aquest termes. Que ara els toqui anar corrents i esbufegant per a posar-s’hi al capdavant i mirar de reconduir-ho abans que la marea no se’ls emporti és també per a gaudir-ne.

    Ara bé, avui el Mas ja ha anat a llegir el pregó de Festa Major a Madrid i a fer les tombarelles convergents de costum (que si Catalunya necessita un estat, però estant-se de dir quin i aquestes proeses en les quals només ells poden donar sempre un repic més de tambor)

    PS: Uf, feia molt que no em posava en sabatilles per aquesta santa casa. Que s’hi està còmode, manoi!

  2. Sí, vas encertar amb el poema d’Estellés, perque es va fer realitat. Els polìtics inexistents, ningú els feia cas, el crit unànim, in-in-in-de-pen-dèn-cia. Banderes, estelades per majoria, gent del nord, del sud de més enllà, de ciutat, famílies senceres, tots sabent el que volem. Curt i ras. Mai havia viscut una manifestació com aquesta. Sí, va passar. Estellés era amb naltros.
    ….. i el meu genoll fet pols ….. 
  3. Mai havia vist una manifestació amb tanta gent (vaig anar a la del 78= Llibertat/Amnistia/Estatut d’autonomia) i tanta gent contenta, segura d’ella mateixa, savent el que volem, sense eufemismes, sense por. Una meravella, un poble del que sentir
    -se orgullosa!!
    Ara toque que els politics ho gestionin bé, (de moment el govern s’hi ha posat amb serietat. No és fàcil, cal convençer a molta gent que viu aquí i no pensa com nosaltres. Cal que se sentin segurs ells també, que formen part de tot això.
    Cal recolzament d’Europa  (difícil…).
    Cal que siguem ferms. Ho serem! 

Respon a Dolors Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *